Hi ha una sèrie d’eines que formen part del fons d’armari de qualsevol amant del bricolatge. Un d’aquests utensilis és el serjant, que és una eina per assegurar que dues peces de fusta queden enganxades. Serjant té una etimologia ben curiosa ja que prové del francès sergeant i té el mateix origen que la graduació militar: de sergeant (gal·licisme) a sergent. 

Amb el bon temps proliferen els festivals a l’aire lliure amb música en directe i un bon ventall d’opcions gastronòmiques. Fins i tot en parla una de les cançons del moment: Olívia dels Tyets. Cal puntualitzar, però, que el terme en català que correspon a l’anglès foodtruck és furgoteca o camió de cuina sobre rodes.

En el terreny culinari és evident la influència francesa, no tan sols en plats molt elaborats sinó en productes que són a la frontera del menjar ràpid com ara les creps i les gofres. Totes dues paraules són femenines i, per tant, si només en volem menjar una, haurem de demanar una crep o una gofra (escrita amb a final), respectivament. 

És innegable que amb aquesta calor el que ve més de gust és menjar-se una amanida ben fresqueta. Ara bé, perquè no se’ns facin avorrides, podem mesclar les fulles d’un enciam francès (lechuga trocadero, en castellà) amb uns créixens (berros, en castellà), que en realitat són unes plantes aquàtiques i tenen un gust un pèl picant però molt fi. Recordeu que trobareu aquests i altres mots als lèxics “Els rètols, en català”, que us podeu descarregar des d’aquest enllaç.