Consorci per a la Normalització Lingüística. 30 anys.
 
 
Butlletí 58 - Febrer de 2022
 
CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura - 4a època
 
 




Notícies de llengua


 
 
EDICIONS ANTERIORS
Segueix-nos per    Twitter     Facebook     Instagram    
 
 
 
LA PORTADA
 
 
2022: L'ANY DE GABRIEL FERRATER
 

El 2022 és l’Any Gabriel Ferrater, poeta reusenc. Descobreix amb quines activitats el commemorarà el Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus.

 
Llegir més
 
 
VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA
 
 
"QUAN PARLES FAS MÀGIA", AL MAS VILANOVA I AL GAUDÍ CENTRE
 

Durant el mes de gener l'exposició “Quan parles fas màgia” del Voluntariat per la llengua s'ha pogut veure al Mas Vilanova, seu del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus. Al voltant de la mostra s'han organitzat visites guiades o un joc de Kahoot, en què han participat una quarantena d'alumnes.

Abans d’això, del 30 de novembre al 7 de gener, “Quan parles fas màgia” va ser al Gaudí Centre de Reus. Durant aquelles dates les més de 300 persones que van passar per aquest espai van poder veure la mostra i, a més, 33 persones interessades van poder entrar de franc al recinte per visitar-la.

Del 14 de febrer a l'11 de març l'exposició estarà instal·lada a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili i després, fins al 7 d'abril, a la de Medicina i Ciències de la Salut.

 

 
 
NOUS ESTABLIMENTS COL·LABORADORS AL BAIX CAMP
 

La xarxa d'establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) del Baix Camp s'ha ampliat darrerament amb la incorporació de nous comerços, la majoria dels quals ja col·laboraven amb el Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus en altres campanyes, com "I tu, jugues en català?". Concretament són Papereria Cèlia, a Vandellòs; Llibreria Rom, a Mont-roig del Camp; Joguines Carreres, a l'Hospitalet de l'Infant; Llibreria La Plaça, a Riudoms, i Llibreria Torrevisca i Galatea Llibres, a Cambrils. En aquest darrer municipi també s'hi ha adherit El Gat Creperia Bretona.

A Reus, s'han incorporat al VxL l'acadèmia d'idiomes Islington Academy i el Bar Musical Absenta.

Podeu consultar la llista de tots els establiments a www.vxl.cat/establiments.

 
 
 
L'ESPECIAL
 
 
EL 2021 EN XIFRES
 

Tota la feina que hem fet l'any 2021 al Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus en només dos minuts.

 
Llegir més
 
 
NOTÍCIES BREUS
 
 
CURSOS AL BAIX CAMP
 

A finals del 2021, el Servei Comarcal de Català del Baix Camp i el Servei de Primera Acollida del Baix Camp van organitzar dos cursos de català finançats pel Consell Comarcal: un Bàsic 1 a Prades i un curs de nivell inicial a la Selva del Camp que acabarà a mitjan març.

L'1 de març, a més, començarà el segon mòdul de l'Ep! Escolta i Parla a Vinyols i els Arcs i també a Mont-roig del Camp, com a continuació dels que es van oferir l'any passat en tots dos municipis. Aquests cursos de català oral s'adrecen a persones no alfabetitzades amb l'objectiu que puguin resoldre les necessitats bàsiques de la vida quotidiana en català.

 
 
MARES I PARES DELS ESCOLARS DE REUS APRENEN CATALÀ
 

Més de 70 mares i pares estrangers de l'alumnat de les escoles de Reus s'han inscrit als sis cursos de nivell inicial i bàsic que ha organitzat el Pla Educatiu d'Entorn i que imparteix el Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus (CNL). Les classes s'han complementat amb activitats com una visita al Mercat Central o al Mas Vilanova, seu del CNL.

A més, també s'han dut a terme unes sessions de sensibilització per als monitors d'activitats extraescolars per conscienciar-los que són un model lingüístic i que parlant en català ajuden l'alumnat d'origen no catalanoparlant a millorar en l'ús de la llengua.

 
 
CONTACTE AMB ELS COMERÇOS DE CORNUDELLA I ULLDEMOLINS
 

Durant aquest primer trimestre de l'any, el Servei Comarcal de Català del Priorat ha engegat una roda de contactes amb una setantena d'establiments comercials de Cornudella. L'objectiu d'aquesta actuació és donar a conèixer els serveis que s’ofereixen a aquest sector, entre els quals cal destacar els cursos de català per a adults i el servei d'assessorament lingüístic, i sensibilitzar els comerciants perquè atenguin la clientela en català, com a indicador de qualitat. 

D’aquí a unes setmanes, aquesta roda de contactes s’estendrà a una dotzena d'establiments del municipi d'Ulldemolins.

 
CELEBREM LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
 

Per sumar-se a la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, el Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus comptarà amb l'ajuda dels alumnes de Bàsic 1, que decoraran el Mas Vilanova amb diversos missatges quotidians com bon dia, gràcies i adeu en la seva llengua materna. A Cambrils, l'Hospitalet de l'Infant i Falset, es faran activitats similars per promoure la diversitat lingüística.

A més, el mateix dia 21 de febrer a les 18 h el Ple pel Català al Camp de Tarragona organitza un acte, també amb participació d'alumnes, als Serveis Territorials de Cultura de Tarragona que serà retransmès en directe per YouTube.

 
 
 
CINEXIC A REUS I MONTBRIÓ
 

Òmnium Cultural ha posat en marxa CineXic, un programa d'impuls al cinema infantil en català a través d'un circuit de sales arreu del territori. S'hi han sumat el Centre de Lectura de Reus i el Cinema Nou de Montbrió, que ofereixen una pel·lícula al mes.

Al febrer s'exhibeix El bosc de Haquivaqui i al març, La revolta dels contes.

Consulteu la programació.

 
 
LES PROTAGONISTES DE LA CAMPANYA "PARLA'M EN CATALÀ", A RÀDIO CAMBRILS
 

Al novembre Ràdio Cambrils va entrevistar dues de les protagonistes de la campanya de sensibilització lingüística "Parla'm en català". L'Ángela, de Colòmbia, i la Beata, de Polònia, van manifestar el desig compartit que els catalanoparlants se'ls adrecin en català, tot i que detectin que són persones estrangeres.

En aquest enllaç, podreu escoltar l’entrevista completa.

 
 
 
EINES I RECURSOS
 
 
LES PARTS DEL VIOLÍ
 

El TERMCAT ha presentat una infografia interactiva amb què s'il·lustren els noms de les parts del violí i de l'arquet. Quan es fa clic sobre els termes de la imatge s'accedeix a una fitxa, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

Amb tota aquesta informació s'ha actualitzat la Terminologia dels instruments musicals, el diccionari en línia que difon més de 300 termes d'aquest sector amb la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i l'alemany i l'italià en alguns casos.

 
 
MÉS INFORMACIÓ
 
 
 
RESUMS AUTOMÀTICS
 

Softcatalà ha posat en funcionament un recurs que permet resumir textos en català de forma automàtica.

L'eina utilitza una tècnica de resum de tipus extractiu: fa una anàlisi de la importància de les diferents parts del text introduït i el resumeix mitjançant l'aprenentatge automàtic. Prèviament, cal haver escollit el nombre de frases que ha de tenir.

Com en el cas de la traducció automàtica o d'altres tecnologies de la llengua, és possible que aquests resums no siguin perfectes i cal revisar-los sempre.

 
 
MÉS INFORMACIÓ
 
 
 
 
L'ALTAVEU
 
 
LA MÀGIA DE LA MIREIA I EL JOHAN
 

La Mireia és una voluntària lingüística que viu a Riudoms i des de la tardor del 2020 participa en la modalitat virtual del programa. Fins ara ha tingut quatre parelles lingüístiques i amb cadascuna d'elles ha viscut una experiència diferent, però molt especial.

El Johan és de Colòmbia i fa tres anys que viu a Reus. Des del 2019 participa en la modalitat presencial del programa com a aprenent.

Tots dos han descobert la màgia del Voluntariat per la llengua.

 
Llegir més
 
 
ACLARIM-HO
 
 
REPASSEM GENTILICIS EUROPEUS
 

Us proposem fer un repàs a gentilicis de països europeus que comporten certa dificultat, bé sigui pel seu desconeixement, bé sigui per alguna particularitat, sovint ortogràfica.

Hi ha adjectius d'una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i el femení: belga (Bèlgica), dàlmata (Dalmàcia) o kazakh (Kazakhstan).

La majoria d'adjectius tenen dues terminacions: romanès/esahongarès/esa, gal·lès/esa, polonès/esa, ucraïnès/esa, finlandès/esa o neerlandès/esa (Països Baixos). Alerta amb la forma finès, que només fa referència a la llengua.

Hi ha altres casos particulars com eslovac/a (Eslovàquia), eslovè/ena (Eslovènia), montenegrí/ina (Montenegro), estonià/ana (Estònia) o croat/a (Croàcia).  

 
 
NI "AI, QUE EM CAIC" NI "ESPERA, QUE EM PUJO AMB TU"
 

Targeta vermella a aquestes frases. En català, ni el verb caure ni el verb pujar són pronominals (és a dir, no diem caure's ni pujar-se) i, per tant, a aquestes frases els sobra el pronom em. El mateix passa en altres verbs: "Baixa del tren!" (no, "Baixa't del tren!"), "Calleu d'una vegada!" (no, "Calleu-vos d'una vegada!"), "Passaré més tard per casa" (no, "Em passaré més tard per casa"), etc.

El cercador de l'Optimot ens pot ajudar a resoldre els dubtes que tinguem sobre aquest tema, no només fent cerques bàsiques sinó també a través d’altres fonts, tal com s’explica al blog de l’Optimot

 
 
 
Vols compartir aquest butlletí a les xarxes socials?
 
Twitter    Facebook
 
 
img
img
 
 
Info legal - Contacte
 
Butlletí enviat a {contactfield=email}. Si no voleu rebre més informació del Consorci per a la Normalització Lingüística per mitjans electrònics podeu modificar la vostra configuració de subscripció a les llistes del CPNL en aquest enllaç.
© Consorci per a la Normalització Lingüística 2024