Reus recull noves propostes a favor del català per al Pacte Nacional per la Llengua
CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura
- El secretari de Política Lingüística ha presentat a Reus el Pacte Nacional per la Llengua i anima la ciutadania a debatre sobre el present i el futur del català.
- Des de febrer fins a juliol, el Govern organitza sessions participatives arreu del país i convida tota la ciutadania a organitzar conferències i activitats.
Aquest vespre ha tingut lloc a Reus la presentació del Pacte Nacional per la Llengua, amb la participació del secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i del president del Consell del Centre de Normalització Lingüística i regidor de Cultura i Política Lingüística Daniel Recasens.
La sessió ha reunit unes 60 persones vinculades amb el món socioeconòmic, cultural, de la immigració, de l'Administració... amb l'objectiu de reflexionar sobre la situació català a partir de l'informe acadèmic Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana i també de presentar propostes de millora per incorporar al Pacte.
Tant Daniel Recasens, que ha obert l'acte, com l'alcalde de la ciutat, han fet una crida a la implicació de tothom en el Pacte Nacional per la llengua. Per la seva banda Francesc Xavier Vila ha destacat que "la situació de la llengua catalana és diversa, complexa, delicada però reversible amb l'esforç col·lectiu", i per això ha encoratjat tant les entitats com la ciutadania a títol personal a fer aportacions al procés participatiu.
En acabar les intervencions dels ponents, els assistents han pres la paraula i representants de diferents àmbits han fet preguntes i propostes: la Cambra de Comerç, el Centre de Lectura i Òmnium Baix Camp o la Fundació Privada Reddis han manifestat el seu compromís per organitzar sessions de deliberació o informatives, i des de l'Associació Boliviana i la de Dones Llatinoamericanes Madre Tierra han posat de manifest la necessitat que tenen les persones estrangeres d'aprendre català per al seu progrés laboral alhora que ha demanat més cursos en horari de tarda o vespre que siguin compatibles amb les feines de cura que sovint fan aquests col·lectius.
Les propostes resultants d'aquests debats públics es bolcaran a la web pacteperlallengua.gencat.cat.
El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua no s'atura
Des del mes de febrer i fins a juliol, el procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials que es duen a terme a llocs com Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.
Així, durant aquests mesos, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzen, juntament amb institucions com el Consorci per la Normalització Lingüística i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. A més, tothom podrà col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La previsió és que a la tardor d'enguany s'assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés, ha de conduir a la signatura el mes de desembre d'un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana
El febrer passat, es va presentar l'informe acadèmic sobre la situació de la llengua realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l'Institut d'Estudis Catalans. L'equip que va elaborar l'informe va ser coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l'Institut d'Estudis Catalans. La resta de components que hi han participat són Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons de la Universitat de Barcelona, Maria Corominas de la Universitat Autònoma de Barcelona, Natxo Sorolla de la Universitat Rovira i Virgili, i Maite Melero del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Pompeu Fabra.
L'estudi respon a l'encàrrec derivat d'una resolució del Parlament de Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un pacte nacional per la llengua catalana i encarregar una recerca universitària per fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l'educatiu, l'universitari, el judicial o el comercial.
El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d'incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.
L'informe exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d'especial incidència per a l'accés al coneixement i l'ús de les llengües oficials com l'ensenyament, el mercat, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l'adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.