Rubí presenta l'estudi sobre el català al comerç local i el pla d’accions estratègiques OFERCAT

CNL de Terrassa i Rubí

Dimecres, 6 de novembre de 2024

Ús professional

El Pla Ofercat

• Ha estat dissenyat pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)  i el Departament de Política Lingüística en col·laboració amb l'Ajuntament de Rubí i la implicació dels agents econòmics locals

• Incidirà especialment en els comerços amb més necessitats lingüístiques

• Vol fer front a la reculada de l'ús del català que s'ha produït en el sector comercial de Rubí a conseqüència de les transformacions sociodemogràfiques viscudes per la ciutat durant la darrera dècada
   

La presidenta del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí i regidora de Polítiques Lingüístiques de l'Ajuntament de Terrassa, Montserrat Caupena i el regidor d'Educació i Ocupació de l'Ajuntament de Rubí, Víctor García Correas han presentat el pla Ofercat per promoure l'ús del català al comerç a Rubí. El Departament de Política Lingüística, el CPNL i l'Ajuntament de Rubí impulsen aquest pla que, entre d’altres accions destacades, inclou accions de formació als establiments mateix.

En la seva intervenció, Montserrat Caupena ha afirmat que: "El comerç és una activitat bàsica de la vida quotidiana i té un paper fonamental en la construcció d'una societat cohesionada, oberta i integradora. Garantir la disponibilitat lingüística en català en el comerç, i també en l'àmbit de la restauració, no és només un dret reconegut al nostre marc legal, sinó una aposta per la qualitat del servei i un acte de responsabilitat social corporativa". Per la seva banda, Víctor García, en les paraules de cloenda de l'acte, ha reafirmat la voluntat de l'Ajuntament per incentivar l'ús del català en els comerços i establiments de restauració de la ciutat, en col·laboració amb el Servei Local de Català de Rubí. A l'acte també hi ha intervingut el regidor de Comerç de l'Ajuntament, Ton Brustenga, que ha valorat la importància de treballar en xarxa institucions, associació de comerciants i agents econòmics locals.

El pla, que ha presentat la directora del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí, Teresa Garcia Balasch, comptarà amb la col·laboració dels agents econòmics locals i incidirà en l'ús del català en l'àmbit comercial amb accions formatives, informatives i de sensibilització. El pla impulsarà accions específiques en àmbits com l'hostaleria o la restauració i posarà èmfasi en els establiments que presentin els dèficits lingüístics més significatius.

Entre les línies de treball d'aquest pla destaca la de "Comerços aprenents", que s'adreça específicament als comerços lingüísticament més deficitaris pel que fa a l'ús del català. Consisteix en la realització d'un total de 15 sessions de formació elemental de llengua catalana al mateix comerç a càrrec d'un tècnic del Servei Local de Català de Rubí. Aquesta acció permetrà que el personal que es formi pugui començar a adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles. També es proporcionarà informació sobre les vies presencials i en línia per aprendre català, es divulgaran els ajuts existents per a la introducció del català a les empreses i s'informarà dels drets i els deures lingüístics.

Vanessa Bretxa, tècnica d'estudis i indicadors del Departament de Política Lingüística, ha iniciat la sessió amb els resultats de l'estudi Ofercat 2023, que ha servit de base per a l'elaboració del Pla Ofercat 2024 que s'ha presentat avui. A l'acte també hi han assistit representants de les organitzacions empresarials i comercials de la ciutat: de CECOT Rubí, de la Delegació de la Cambra de Comerç de Terrassa, de PIMEC, de Comerç Rubí...

Reculada de l'ús en les interaccions i la retolació 

Segons les dades del darrer estudi Ofercat (2023), el català és la llengua més usada a la retolació dels comerços de Rubí. La retolació identificativa té un índex de 64 punts sobre 100 i la retolació informativa, de 52 punts. Comparant aquestes dades amb l'estudi Ofercat de l'any 2019 a Rubí, s'observa una caiguda de 12 punts en l'índex d'oferta de català en la retolació identificativa i 4 punts en la retolació informativa.

Pel que fa a la llengua oral, la llengua de salutació, és a dir, aquella en què el comerciant s'adreça al client abans que aquest digui res, el català compta amb un índex de 24 punts sobre 100, 13 punts per sota del que es registrava l'any al 2019, quan era de 37 punts. D'altra banda, la disponibilitat lingüística en català, és a dir, l'adaptació al català per part del comerciant quan el client se li adreça en aquesta llengua, s'incrementa i se situa en 64 punts, quan l'any 2019 l'indicador era d'un 57. 

L'evolució en els usos lingüístics al comerç reflecteix en bona part l'evolució demogràfica al conjunt del país, caracteritzada per una presència creixent de persones nascudes a l'estranger que, en el cas concret dels titulars de comerços establerts a Rubí arriba al 26,9 %. Aquesta dada segueix l'evolució demogràfica del país, en què el 62 % de la població de Rubí ha nascut a Catalunya, el 18 % a la resta de l'Estat, i el 21 % ha nascut a l'estranger, segons dades de 2023 del Cens de població anual de l'INE (Idescat). 

Diferències entre sectors 

Pel que fa als resultats segons el sector comercial, n'hi ha dos en què el català és majoritari o pràcticament majoritari en la retolació: el de l'alimentació, amb 75 punts sobre 100, i el de l'oci i formació, amb 73 punts. La presència del català és força més limitada a la restauració i l'hoteleria, amb 52 punts, i finances i serveis similars, amb 58 punts. La presència de català en la retolació baixa en tots els sectors i empitjora especialment en les finances, l'alimentació i la restauració respecte a l'estudi Ofercat de 2019.

Pel que fa a la presència del català en la llengua oral, hi ha un sector en què l'índex de salutació en català és molt baix, restauració i hoteleria (5 punts sobre 100), i en general hi ha una caiguda de la salutació en català en tots els sectors, excepte finances, respecte a l'estudi Ofercat 2019. En canvi, hi ha una millora significativa en la llengua de disponibilitat en català, en tots els sectors l'índex és superior a 60 punts, excepte el sector de la restauració que té un índex de 32 punts. Pel que fa a l'evolució respecte d'estudi de 2019 també hi ha una millora en diversos sectors: oci i formació, equipament de la llar, salut i estètica, i restauració i hoteleria.

Un estudi rigorós de llarga trajectòria 

Els plans Ofercat són una actuació impulsada conjuntament per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura, ara Departament de Política Lingüística, i el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb els ajuntaments, per millorar la posició del català en l'entorn comercial. Es basen en els estudis Ofercat, que analitzen mitjançant tècniques d'observació l'oferta lingüística del comerç d'una ciutat, concretament la llengua escrita de la retolació de l'establiment comercial i la llengua d'atenció oral dels dependents. A través d'un procediment de mostreig per rutes aleatòries, a la ciutat de Rubí s'ha observat una mostra de 441 establiments comercials i 1 gran superfície.

El projecte Ofercat va arrencar l'any 2000, i inicialment va consistir en un conjunt d'estudis per observar de manera sistemàtica l'oferta lingüística dels establiments comercials de Catalunya. D'ençà de 2016, els estudis van ser complementats pels plans d'actuació, denominats Plans Ofercat, que impulsen diverses accions de foment del català. Estudis i plans es repeteixen de manera cíclica a les mateixes localitats cada 4 anys per adaptar-los als canvis socials, econòmics i comercials.  L'any 2022 es van reprendre els estudis Ofercat, aturats el 2020 per la COVID-19, i des d'aleshores s'estan intensificant arreu del territori.