Sabadell presenta l’estudi Ofercat sobre el català al comerç i un pla d’accions estratègiques

CNL de Sabadell

Dijous, 21 de novembre de 2024

Ús professional

• Ha estat dissenyat i executat pel Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament de Política Lingüística en col·laboració amb l'Ajuntament de Sabadell

• Incidirà especialment en els comerços amb més necessitats lingüístiques

• Té l'objectiu de fomentar l'ús del català en el sector comercial de Sabadell i actuar davant les transformacions sociodemogràfiques que s'han viscut a la ciutat durant la darrera dècada

El president del Centre de Normalització de Sabadell i tinent d'alcaldessa de Promoció Econòmica, Projecció de Ciutat i Turisme de l'Ajuntament, Lluís Matas, ha obert l'acte de presentació del Pla Ofercat per promoure l'ús del català en l'activitat comercial de Sabadell posant en valor el comerç com una activitat bàsica de la vida quotidiana i amb un paper fonamental en la construcció d'una societat cohesionada, oberta i integradora. Garantir la disponibilitat lingüística en català en el comerç no és només un dret reconegut al marc legal, sinó una aposta per la qualitat del servei i un acte de responsabilitat social corporativa.

A continuació, Vanessa Bretxa, tècnica d'estudis i indicadors del Departament de Política Lingüística, ha presentat els resultats de l'estudi Ofercat 2023, que han servit de base per a l'elaboració del Pla.

La directora del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell, Elisabet Palomés, ha explicat que es compta amb la col·laboració dels agents econòmics locals i que s'incidirà en l'ús del català en l'àmbit comercial amb accions formatives, informatives i de sensibilització. S'impulsaran accions específiques en àmbits com l'hostaleria i la restauració i es posarà èmfasi en els establiments que presentin els dèficits lingüístics més significatius.

Entre les línies de treball destaca la dels Comerços aprenents, que s'adreça específicament als establiments lingüísticament més deficitaris pel que fa a l'ús del català. Consisteix en la realització d'un total de 15 sessions de formació elemental de llengua catalana al mateix comerç a càrrec d'un tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell. Això ha de permetre que el personal que es formi pugui començar a adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles. També es proporcionarà informació sobre les vies presencials i en línia per aprendre català, es divulgaran els ajuts existents per a la introducció del català a les empreses i s'informarà dels drets i els deures lingüístics.

L'ús del català en la retolació i l'atenció al públic 

Segons les dades de l'estudi, el català és la llengua més usada a la retolació comercial de Sabadell, tant pel que fa al nom de l'establiment (51,9 %) com a la retolació informativa (62,4 %). El 87,7 % dels rètols identificadors dels establiments compleix el que disposa la Llei de Política Lingüística.

Pel que fa a l'ús oral, en la llengua de salutació, és a dir, aquella amb la qual el comerciant s'adreça al client abans que aquest digui res, el català suposa el 34,3 %. Per la seva banda, la disponibilitat lingüística en català, és a dir, l'adaptació al català per part del comerciant quan el client es manté en aquesta llengua, se situa en un 71,8 %. Aquestes dades no ens han de sorprendre si tenim en compte que el 22,3 % de la població sabadellenca té el català com a llengua inicial i l'11 % hi té tant el català com el castellà (un 33,3 %, si els sumem), però que el 75,1 % saben parlar-lo.

L'evolució en els usos lingüístics al comerç reflecteix en bona part l'evolució demogràfica al conjunt del país, caracteritzada per una presència creixent de persones nascudes a l'estranger que treballen de cara al públic. A Sabadell, el 26 % de les persones que atenen als comerços són nascudes fora de l'Estat espanyol.

Diferències entre sectors 

L'estudi Ofercat també mostra la presència del català en diversos sectors comercials, i ho fa mitjançant l'índex Ofercat, un indicador lingüístic sintètic que mesura l'oferta de llengua catalana amb una puntuació que va dels 0 als 100 punts. L'ús en la retolació i en l'oralitat no és homogènia, sinó que mostra matisos segons el sector. Així doncs, la presència del català en la retolació pràcticament se situa als 80 punts sobre 100 en els sectors de l'alimentació i el d'oci i formació; al voltant de 70 en finances i salut i estètica; 63 en equipament de la llar i 54 en restauració i hoteleria; finalment, la pitjor disponibilitat la trobem en el sector del tèxtil i derivats, amb 29 punts. Aquest fenomen respon a una transformació del teixit comercial que s'ha produït arreu: el predomini de les grans marques comercials en el tèxtil, per sobre de les petites botigues tradicionals, amb noms de marques que sovint són ambivalents i que ha provocat un retrocés en la retolació identificativa en català.

Si ens centrem en la disponibilitat lingüística en català, és a dir, en la capacitat de les persones que treballen de cara al públic a atendre en català un client catalanoparlant, tots els sectors se situen per sobre dels 70 punts, destacant els nivells alts del sector financer i de l'oci i la formació, amb 90 punts. Només restauració i hoteleria, amb 52 punts, mostra una disponibilitat lingüística francament baixa. En canvi, el sector del tèxtil i derivats, que presentava l'índex més baix en la retolació, obté 79 punts en disponibilitat lingüística.  

Un estudi rigorós de llarga trajectòria 

Els plans Ofercat són una actuació impulsada conjuntament pel Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb els ajuntaments, per millorar la posició del català en l'entorn comercial. Es basen en els estudis Ofercat, que analitzen mitjançant tècniques d'observació l'oferta lingüística del comerç d'una ciutat, concretament la llengua escrita de la retolació de l'establiment comercial i la llengua d'atenció oral dels dependents. A la ciutat de Sabadell s'ha observat una mostra de 555 establiments comercials a través d'un procediment de mostreig per rutes aleatòries. 

El projecte Ofercat va arrencar l'any 2000, i inicialment va consistir en un conjunt d'estudis per observar de manera sistemàtica l'oferta lingüística dels establiments comercials de Catalunya. D'ençà de 2016, els estudis van ser complementats pels plans d'actuació, denominat plans Ofercat, que impulsen diverses accions de foment del català. Estudis i plans es repeteixen de manera cíclica a les mateixes localitats cada 4 anys per adaptar-los als canvis socials, econòmics i comercials.  L'any 2022 es van reprendre els estudis Ofercat, aturats al 2020 per la COVID-19, i des d'aleshores s'estan intensificant arreu del territori.