Kleria Duperval i Brisseth Rodas, parella virtual del Voluntariat per la llengua, al Taller de cuina a quatre mans

Divendres 7 de febrer, en el marc de la celebració de l'Any Nou Xinès i per posar en valor la riquesa gastronòmica present a Santa Coloma, es va celebrar la 7a edició del Taller de cuina a quatre mans. L’acte el va organitzar el CNL L'Heura amb la col·laboració de la Biblioteca del Fondo, Xarxa de Valors i l'Associació Cultural Popular Xinesa. La Kleria, alumna i aprenenta del Voluntariat per la llengua del CNL L'Heura, hi va participar amb la presentació d'un plat cubà i va ser l'ocasió ideal per conèixer en persona la seva voluntària virtual, la Brisseth, ja que fins aleshores només s'havien vist a la pantalla.

Per què us vau apuntar al Voluntariat per la llengua?
Kleria: M'hi vaig apuntar perquè desitjava guanyar fluïdesa a l'hora de parlar amb altres persones i el més important: perdre la timidesa.
Brisseth: Jo abans havia fet de voluntària amb la Fundació Amics de la Gent Gran que treballa per la soledat no desitjada de les persones grans i això significava anar presencialment a les cases de les persones que havien entrat al programa. Era un tema personal, m'agafava molt a prop pel meu avi i a la tornada del Perú no volia continuar amb aquest tipus de voluntariat. Encara que fa molts anys que estic aquí, jo soc del Perú, i no parlo català habitualment a casa, així que vaig pensar que era una manera, una eina, molt bona també per mi, ja que sé l'idioma, però també el parlava molt poc a la feina. M'agrada molt posar-me una hora a la setmana amb la Kleria, m'ajuda a recordar paraules que no faig servir.

Per què vau escollir la modalitat virtual?
Kleria: S'ajusta més al temps lliure que tinc i penso que pots interactuar més amb la persona que tens al davant.
Brisseth: Pel tema dels horaris de la feina, perquè abans jo treballava tres dies de matí o de tarda.

Com vau decidir fer aquesta trobada presencial?
Kleria: Jo vaig explicar a la meva companya que participaria en l'activitat del Taller a quatre mans i el plat que hi faria, li va agradar molt la idea i em va dir que aniria a conèixer-me i així ho va fer.
Brisseth: Ara no treballo, es podria dir que tinc vacances, així que vaig dir aprofitem ara que tinc el cent per cent de disponibilitat. Com que parlem cada setmana, em va comentar que faria aquesta presentació; són dues hores de viatge amb tren i metro fins a Santa Coloma de Gramenet, però m'anava bé veure-la i conèixer-la en persona. De fet, després del taller, vam anar a parlar, d'això tracta el programa.

Com valoreu fins ara les vostres trobades?
Kleria: Per mi són meravelloses, és la companya que buscava, perquè ens assemblem moltíssim. Realment les converses són d'una hora, però sempre ens passem més temps. Amb ella sento que la conec de tota la vida i totes dues tenim molta empatia.
Brisseth: Les trobades són molt amenes, molt properes perquè tenim els mateixos interessos i les mateixes problemàtiques; podem compartir molt, amb la Kleria és molt fàcil.