El català guanya més de 117.000 parlants freqüents en un context de creixement demogràfic
CNL de les Terres de l'Ebre
L'enquesta detecta una àmplia predisposició per aprendre o millorar el català
El Departament de Política Lingüística i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) han presentat els resultats de la cinquena edició de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023), un estudi oficial de periodicitat quinquennal que permet conèixer l'evolució de l'ús i el coneixement de les llengües a Catalunya. El treball de camp es va dur a terme entre setembre de 2023 i abril de 2024, mitjançant una mostra representativa de la població de 15 anys o més.
Els resultats de l'EULP 2023 s'emmarquen en un escenari de creixement demogràfic determinat per l'arribada de població estrangera, que es concentra principalment entre les franges de 25 i 45 anys (40 %). Paral·lelament, s'observa una reducció de la població nascuda a la resta de l'Estat, mentre que la població nascuda a Catalunya ha experimentat un creixement moderat.
Coneixement i ús del català
L'EULP 2023 indica que el nombre de persones que saben català ha crescut en els darrers anys. Així, entre 2018 i 2023, el català va guanyar 267.600 nous coneixedors de 15 anys o més. Aquest creixement es va produir en un context d'un increment de la població de 398.500 persones en el mateix període. Com a conseqüència, tot i que el nombre absolut de persones que saben català va créixer, el percentatge global de coneixedors de la llengua es va mantenir o va baixar lleugerament.
L'enquesta mostra un increment en la capacitat d'entendre, parlar i escriure en català respecte a edicions anteriors, i destaca una àmplia predisposició per aprendre o millorar el coneixement de la llengua. Actualment, el 93,4% de la població de 15 anys o més entén el català, el 80,4% el sap parlar, el 84,1% el sap llegir i el 65,6% el sap escriure. Tot i aquest increment, la mitjana de coneixement del català continua estant per sota de la mitjana del castellà en totes les franges d'edat.
Per la seva banda, el castellà és entès pel 99,6% de la població, el 99,2% el sap parlar, el 97,5% el sap llegir i el 94,5% el sap escriure. Aquesta diferència condiciona els usos lingüístics quotidians i evidencia la necessitat de continuar impulsant mesures per fomentar el coneixement i ús del català en tots els àmbits.
L'enquesta també indica que el català va guanyar un mínim de 127.600 parlants actius de 15 anys o més entre 2018 i 2023. Aquests nous parlants són usuaris que combinen el català amb altres llengües en la seva vida quotidiana, en diferents graus d'ús. El creixement evidencia que en un context cada vegada més multilingüe, el català manté una apreciable capacitat d'incorporació de nous parlants.
Llengua inicial, llengua habitual i llengua d'identificació
L'evolució de la llengua inicial està fortament marcada per les dinàmiques demogràfiques. Així, els resultats de l'enquesta mostren que el català i el castellà com a llengües inicials úniques han baixat lleugerament: el percentatge de persones amb el català com a llengua inicial ha passat del 31,5% el 2018 al 29,0% el 2023, mentre que el castellà com a llengua inicial ha baixat del 52,7% al 49,2% en el mateix període. En canvi, hi ha hagut un augment de les persones que tenen una llengua inicial combinada, català i castellà, que ha passat del 2,8% el 2018 al 5,6% el 2023. També han crescut les persones amb una llengua inicial diferent del català i el castellà, que han passat del 10,8% a l'11,7%. Pel que fa a la transmissió intergeneracional, s'incrementa la transmissió del català de pares a fills més d'un 7 %.
L'EULP 2023 mostra una evolució en la llengua d'identificació de la població de 15 anys o més, amb una reducció de les identificacions úniques amb el català o el castellà i un creixement de les identificacions combinades de dues o més llengües. Actualment, el 30% de la població té el català com a llengua d'identificació única, respecte al 36,3% registrat el 2018. De manera similar, la identificació única amb el castellà ha passat del 46,6% al 40,4% en el mateix període. En canvi, la proporció de persones que s'identifiquen tant amb el català com amb el castellà ha augmentat del 6,9% el 2018 al 14,6 % el 2023. Les persones que s'identifiquen amb altres combinacions de llengües han passat de l'1,5 % al 5,8 %, unes tendències que apunten al creixement d'identificacions plurilingües, a les quals cal sumar també el 7,9 % de persones que s'identifiquen únicament amb altres llengües.
Pel que fa a la llengua habitual, el català baixa una mica en nombre de parlants i passa del 36,1 % al 32,6 % en termes percentuals, mentre que el castellà puja una mica en termes absoluts, però, com a conseqüència del creixement d'altres opcions, baixa del 48,6 % al 46,5 % en termes relatius. L'opció de català i castellà creix significativament en termes absoluts i passa del 7,4 % al 9,4 %, igual com fan les altres combinacions de llengües, que passen del 3 % al 5,6 %.
L'enquesta mostra que, a més dels parlants habituals, hi ha més de 2,2 milions de persones que utilitzen el català de forma quotidiana, encara que no majoritària. Aquests parlants secundaris, que parlen català amb diferents graus d'ús, han crescut de manera substancial entre 2018 i 2023: un mínim de 117.000 persones s'han incorporat a un ús freqüent de català.
L'anàlisi per franges d'edat mostra que el català decreix des dels majors de 65 anys fins als adults joves (de 30 a 44 anys) com a llengua inicial i habitual única, i repunta entre els més joves (de 15 a 29 anys). Cal no oblidar que és a les franges intermèdies on es concentra la majoria de població arribada els últims anys i que, per contra, la franja més jove és la més beneficiada de l'accés al català a l'escola.
El lloc de naixement es confirma com una variable fonamental per entendre els usos lingüístics. El català és la llengua inicial, d'identificació i habitual majoritària de la població nascuda a Catalunya: sol o en combinació amb altres llengües, és llengua inicial de més del 56,8 %, és llengua d'identificació del 70,8 % i llengua habitual del 64 % d'aquest grup. En canvi, el castellà és predominant entre les persones nascudes a la resta de l'Estat: és llengua inicial única del 84,5 %, llengua d'identificació del 76,2 % i llengua habitual del 77 %. Pel que fa als nascuts a l'estranger, es detecten dos grups: d'una banda, els que parlen castellà, i d'una altra, els parlants d'altres llengües. En llengua inicial, tenen percentatges similars (47 % els que parlen castellà i 44 % els parlants d'altres llengües). En llengua d'identificació i llengua habitual, els primers es mantenen en xifres similars i els segons declaren opcions compartides entre la seva llengua i el castellà.
Usos lingüístics en diferents àmbits socials
L'enquesta analitza també els usos lingüístics en diversos espais de la vida quotidiana. A la majoria d'àmbits, la franja d'ús únic de castellà és la més àmplia: oscil·la entre 23% i 41%. Els àmbits on hi ha més ús del català, únic o en combinació amb altres llengües, són les relacions socials: prop del 60% de la població parla català en aquests contextos. És, per exemple, el cas dels companys de feina, en què utilitzen el català en algun grau un 61,5 %, o en l'àmbit d'amistats, on el català, sol o combinat amb altres llengües, assoleix el 58,7 %.
Els àmbits on hi ha més ús intensiu del català (només o més català que altres llengües) són àmbits que vetllen per la capacitació lingüística del personal o en què tendeix a haver-hi més personal educat a Catalunya i, per tant, ofereixen més l'opció lingüística a l'usuari. Són, per exemple, les administracions locals i de la Generalitat, els mossos i la policia local, seguides de les entitats financeres, el personal mèdic i el petit comerç.
Podeu descarregar-vos les dades de l'EULP2023: https://llengua.gencat.cat/web/.content/temes/dades_estudis/base-de-dades/documents/dadesicontext-eulp2023.pdf