El conseller Vila entrega els Premis Pompeu Fabra i Robèrt Lafont 2024
Isidre Pérez i Edo guanya el premi Pompeu Fabra 2024 en la categoria de voluntariat lingüístic
El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha presidit avui el lliurament de la desena edició dels premis Pompeu Fabra, de foment de l'acció de la societat civil en l'impuls del català, i de la vuitena edició del premi Robèrt Lafont, en reconeixement de persones o entitats que s'hagin distingit per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana. També hi ha assistit el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i el president de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Jèp de Montoya.
En el seu discurs, el conseller Vila ha afirmat que "tant Fabra com Lafont eren plenament conscients que la seva tasca lingüística, sociolingüística i glotopolítica era una tasca col·lectiva i que demanava continuïtat intergeneracional. Els premis que lliurem avui són un reconeixement a l'esforç en direcció a aquesta continuïtat". A més, Vila, fent referència a la tasca de la nova conselleria de política lingüística, ha afegit que "les últimes dades ens diuen que una àmplia majoria de la població està a favor d'adoptar polítiques decidides en favor de la llengua. Afortunadament, doncs, la consciència de les dificultats està esperonant la voluntat d'actuació cada vegada de més sectors".
Els premiats amb els premis Pompeu Fabra 2024 són:
- En la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana: ex aequo, Dagoll Dagom i Edicions Camacuc.
- En la categoria trajectòria professional, científica o cívica: Isidor Marí Mayans.
- En la categoria socioeconòmica: llibreria Drac Màgic.
- En la categoria de comunicació i noves tecnologies: AMIC, Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació.
- En la categoria d'incorporació a la comunitat lingüística catalana: Míchel Sánchez.
- En la categoria de voluntariat lingüístic: ex aequo, Associació Aire Nou de Bao i Isidre Pérez i Edo.
Els premis Pompeu Fabra van ser instituïts l'any 2008 per la Secretaria de Política Lingüística per reconèixer i premiar les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixin a la projecció social de la llengua catalana. Des de l'any 2013 tenen una periodicitat biennal.
Enguany, el jurat dels Premis Pompeu Fabra ha estat format pel conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, que presideix el jurat; el vicepresident primer de la Xarxa Vives d'Universitats, Josep Oriol Amat; el director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, Josep-Anton Fernández; la vicepresidenta de la Secció Filològica, i representant de l'Institut d'Estudis Catalans, Mila Segarra; el secretari general de Política Lingüística, Joan Santanach; la gerenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, Gemma Vázquez; la vicepresidenta segona de la Cambra de Comerç de Girona, i representant del Consell General de Cambres de Catalunya, Lídia Vidal, i la responsable d'Assessorament Jurídic en Matèria de Política Lingüística, Mercè Almeida, que actua com a secretària del jurat.
Premi Robèrt Lafont 2024
El Premi Robèrt Lafont 2024 ha reconegut Fredo Valla. El jurat ha posat de relleu la llarga dedicació al coneixement i foment de l'occità, tant des d'una perspectiva acadèmica i científica com de promoció i dinamització social del seu ús.
Enguany, el jurat dels Premis Robèrt Lafont ha estat format pel conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, que presideix el jurat; la directora de Serveis Territorials a l'Alt Pirineu i Aran del Departament de Cultura, Rosa Noray; per delegació de la Síndica d'Aran, Manuela Ané; també del departament de Cultura i Llengua del Conselh Generau d'Aran, Verònica Barés; la vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, Ròsa Maria Salgueiro, per delegació del president de la institució; i la responsable d'Assessorament Jurídic en Matèria de Política Lingüística, Mercè Almeida, que actua com a secretària del jurat.
El premi Robèrt Lafont es va instituir l'any 2010 amb l'objectiu de reconèixer i premiar persones o entitats que s'hagin distingit per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana en qualsevol punt del domini lingüístic.
Ressenyes dels guardonats
Dagoll-Dagom és una companyia de teatre i productora catalana, especialitzada en musicals en llengua catalana, sovint basats en obres clàssiques de la nostra literatura. També ha produït sèries per a televisió, algunes de les quals han explicat la història de Catalunya o la visió d'Europa i d'Espanya des del punt de vista de molts catalans.
La companyia va ser fundada pel director i poeta Joan Ollé, el 1974, i cinquanta anys després, el 2024, s'acomiada dels escenaris amb el musical clàssic Mar i Cel, al Teatre Victòria, que ha esdevingut un referent per al públic de Catalunya.
Camacuc és una revista per a infants, escrita íntegrament en català i feta per autors valencians. Neix el 1984, impulsada per uns quants professionals de l'ensenyament preocupats per l'aprenentatge del valencià i la conservació de la cultura pròpia. Al llarg de tota la seva trajectòria, la revista ha divulgat elements transversals de l'educació, com la solidaritat, la pau, la salut, l'ecologia, l'empatia i les relacions personals.
La revista té 32 pàgines i publica 5 o 6 números l'any, amb un tiratge que arriba als 2.000 exemplars, gràcies a una nova edició en aranès, titulada Era Garbèra. Fins ara ha publicat més de tres-cents números.
Enguany, que és el seu quarantè aniversari, malauradament pateix els efectes de la devastació dels aiguats de la dana al País Valencià. En una mostra de solidaritat del sector, el mes de novembre han publicat una edició especial de Camacuc amb continguts cedits per altres revistes en català perquè puguin recuperar l'activitat. La revista es pot trobar a iQuiosc.cat.
Isidor Marí Mayans, filòleg, sociolingüista i activista per la llengua, va començar la seva carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de les Illes Balears, on va dirigir el Departament de Llengua i Literatura Catalanes i va intervenir directament en la incorporació del català al sistema educatiu de les Balears. Va compaginar la carrera acadèmica amb l'activisme lingüístic a través de l'Obra Cultural Balear, l'arrencada de l'escola Mata de Jonc o col·laborant amb l'Institut d'Estudis Eivissencs.
Del 1980 al 1996, va treballar en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a cap del Servei d'Assessorament Lingüístic i com a subdirector general de Política Lingüística. Del 2010 al 2014 va ser president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment, continua implicat en l'activisme lingüístic a través de la Plataforma per la llengua.
La llibreria Drac Màgic es va crear el 1984 a Mallorca, on ha esdevingut una llibreria de referència, que cuida especialment el seu catàleg en llengua catalana, així com les activitats de difusió i promoció de la lectura i la literatura en català.
Especialitzada en literatura infantil i juvenil, la llibreria complementa el seu fons amb exemplars d'editorials independents, petites i singulars, algunes de les quals abans no tenien distribució a les Illes Balears.
L'AMIC és una associació empresarial de mitjans de comunicació que agrupa més de 600 mitjans de proximitat, temàtics i generalistes, en paper, digitals i audiovisuals, que treballa amb la voluntat de promoure un sistema mediàtic plural, democràtic i compromès amb la societat.
L'AMIC ha esdevingut un actor destacat en el panorama comunicatiu, impulsant iniciatives que fomenten la innovació, la creativitat i la qualitat professional. Així mateix, promou projectes orientats a potenciar la participació de les noves generacions en la creació de continguts en català, com el concurs literari AMIC-Ficcions o l'AMIC-Directes.
Míchel Sánchez va néixer a Madrid, el 1975. En la seva etapa de jugador, ha passat per diferents clubs esportius espanyols. El 2016 comença a fer d'entrenador i el 2021 inicia una brillant carrera com a entrenador del Girona Futbol Club, on està marcant una etapa excepcional en la història del club i ha esdevingut un exemple de professionalitat i de rigor esportiu.
A banda de la gran aportació esportiva de l'entrenador, Míchel Sánchez destaca pel seu testimoni exemplar de normalitat a l'hora d'adaptar-se culturalment al seu entorn, amb l'adopció de la llengua i la cultura catalanes.
Aire Nou de Bao, de la Catalunya Nord, neix el 1995 amb la finalitat de protegir i fer conèixer el patrimoni cultural de Bao i del Riberal, i de promoure la llengua i la cultura catalanes.
Seguint aquest objectiu, impulsen les Diades Airenovenques, que se celebren a la tardor des de fa més de 25 anys, amb diferents activitats de l'entitat, un festival que aplega gran part de la cultura popular de la Catalunya Nord.
Isidre Pérez i Edo és un dels voluntaris més entusiastes i amb més dedicació del programa Voluntariat per la llengua. Al llarg dels anys, ha tingut més de cent parelles lingüístiques i ha organitzat múltiples activitats al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona com ara tertúlies, xerrades o passejades.
La darrera activitat va tenir lloc el 2023 i va consistir en un cicle de xerrades sobre l'origen dels topònims dels barris i districtes de la ciutat organitzat pel Centre de Normalització Lingüística de Barcelona amb la participació d'una quarantena de voluntaris.
Fredo Valla va néixer el 1948 a les valls occitanes del Piemont. És guionista, director de cinema, escriptor, professor i activista cultural. Ha escrit i realitzat un bon nombre de pel·lícules en les quals fa difusió de la llengua, la cultura i la història occitanes. Ha estat un defensor actiu de les minories lingüístiques a Itàlia. En els darrers anys, ha fet un documental sobre la persecució dels càtars. Ha dedicat tota la vida a mostrar la llengua i la cultura occitanes en la cinematografia i ha estat guardonat amb nombrosos premis i un reconeixement de la República Italiana.