Joan Coromines, 10 anys

Una mica de tot

El dia 2 de gener de 1997 Joan Coromines moria a Pineda de Mar

Josep Ferrer i Costa, coordinador de la Fundació Coromines ens glossa en un escrit la figura de Coromines i el llegat filològic i com a persona del filòleg.

Ara fa deu anys, la nit del 2 de gener de 1997, moria Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997), el filòleg més important de Pompeu Fabra ençà. Ho feia a Pineda de Mar, la vila costanera del Maresme Oriental, expressió que preferia a la d’«Alt Maresme», a la casa del carrer Colom, a pocs minuts de l’estació, lloc que l’havia acollit després de la seva jubilació com a catedràtic de la prestigiosa The University of Chicago l’any 1967. Jubilació que també posava punt final a l’exili a què l’abocà la derrota de la Guerra Civil i la invasió de Catalunya per les tropes franquistes pel febrer de 1939. Des de Pineda de Mar, des del Maresme, Joan Coromines redactà la totalitat de la seva producció lexicogràfica catalana. Ens referim als deu volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i als vuit volums de l’Onomasticon Cataloniae. En certa manera, a les seves velleses, recollia els fruits que havia aplegat al llarg de la seva fecunda i atzarosa vida.

Josep Ferrer i Costa

Vols compartir aquesta publicació?