Ai, els estudis!
Ets i Uts
341// No se sap mai prou de res (ja ho diuen, ja: el saber no ocupa lloc), aprenem tota la vida i convé de fer-ho perquè, si no, rebrem una bona patacada. No sols s'aprèn a l'escola, a l'institut o la universitat, també al carrer, a la feina, en família i en la vida en general. Si ens centrem en l'aprenentatge escolar o universitari, veiem que hi ha moltes maneres d'aprendre i diverses intel·ligències, com ara: la musical, la lingüística, la visual espacial, la naturalista, la interpersonal, la logicomatemàtica, la intrapersonal i la corporal cinèsica.
De maneres d'estudiar, també n'hi ha, però la més coneguda i tradicional és la memorística, que es feia molt abans i encara és necessària -no ho oblidem pas. El qui estudia d'aquesta manera i obté bons resultats sovint es diu que *empolla. El verb empollar ve del castellà i no ha estat encara admès pel DIEC, però en canvi és recollit per altres diccionaris: el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, el Diccionari Català-Valencià-Balear, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i el Diccionari normatiu valencià. Si volem usar altres verbs o expressions podem dir també: cremar-se les celles, estudiar de valent/fort, estudiar com un boig o pencar.
Tampoc no són normatius els noms derivats del verb: *empollón/*empollona. Segons l'Optimot, en català hi ha diferents maneres de referir-se a un alumne que estudia intensament i té bones notes. Es poden fer servir els adjectius estudiós, estudiosa o aplicat, aplicada, i amb un valor més despectiu, el nom setciències i els adjectius saberut/saberuda o motivat/motivada. Altres fórmules més creatives i divertides són: clavacolzes, pelacolzes, colzepelat/colzepelada; socarracelles, cellacremat/cellacremada; memorietes, xuclapàgines, m'ho-sé-tot, rosegaapunts, xuclaapunts, cova-llibres o rata sàvia.
CNL d'Osona