Ús dels quantitatius negatius en certs parlars
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Lèxic
Mots com gota, mica, brenca, llei i altres aporten matís a la negació
352//A part de la paraula negativa gens -que serveix per a noms incomptables i també per fer negacions absolutes-, n'hi ha d'altres amb el mateix valor, però són específiques d'alguns parlars.
Per exemple, si anem a la Ribagorça i demanem si raja aigua d'una font seca, sentirem que ens diuen "No en raja brenca, d'aigua". Al costat d'aquesta comarca, hi tenim els dos Pallars i allà si els demanem si a l'estiu hi ha neu, ens diran "Ací, a l'estiu, no n'hi ha got, de neu". I és que els dies de canícula molt sovint "No passa molla d'aire", sentirem que ens responen els d'Andorra, els Pallars, la Ribagorça, la Conca de Tremp, l'Alt Urgell, el Pla d'Urgell, el Segrià, la Noguera i la Segarra (i potser ens deixem alguna comarca més). A Osona i al Ripollès, però també a la resta de comarques de Girona, diríem: "No passa gota d'aire". En gironí, a més, poden utilitzar llei: "-Em deixes diners? -No te'n donaré llei, de diners!".
En llenguatge popular es pot fer servir mica (forma que és força general): "No m'agrada mica, aquell programa".
Reforçant el valor negatiu de gens, hi ha també les locucions gens ni mica (o gens ni miqueta) i gens ni gota (molt menys habitual): "No tinc gens ni mica de fred". La forma complexa mica ni molla és molt menys sentida, bé que existeixi. Totes aquestes darreres formes són paral·leles a la negació de constituents comptables (que en aquest cas és cap ni un): "No en vam trobar cap ni un, de bolet".
Si sortim del Principat de Catalunya, trobem que en mallorquí i en septentrional hi ha el quantitatiu negatiu pus. Aquest quantitatiu equival a més i solament funciona com a terme negatiu: "No en vull pus, de vi. M'he fet un fart de beure'n". És l'equivalent al ne ... plus del francès i al non ... più de l'italià.
CNL d'Osona