CNL deApunts lingüístics
L’apunt lingüístic és una publicació mensual del CNL de Badalona i Sant Adrià que tracta algun aspecte controvertit de la llengua catalana amb la voluntat de dispersar els dubtes que se’n puguin derivar.
Gràcies per la teva confiança en el Servei d'Assessorament Lingüístic! assessoramentbadalona(ELIMINAR)@cpnl.cat
|
|
En general, els compostos cultes (els que tenen una forma prefixada acabada en -o i en -i com a primer element) s'escriuen sense guionet: sociocultural, piscifactoria, hispanoamericà... Tot i això, sí que hi podem incloure un guionet si el que volem remarcar és que els dos conceptes són independents l'un de l'altre: tractat hispano-americà. D'altra banda, tenim els compostos catalans, que han estat formats a partir de dues o més paraules que ja existeixen, com, per exemple, allioli, coliflor i vistiplau. Cal tenir en compte, però, que hi ha alguns casos en els quals sí que hi haurem d'escriure guionet:
|
|
|
Què és un pleonasme? És un recurs expressiu basat en la repetició, la redundància o la sinonímia. En alguns casos, el pleonasme no aporta cap matís afegit i és del tot prescindible:
El verb 'pujar' ja porta implícit el fet d'anar cap amunt. Per tant, es tracta d'una redundància innecessària, com: surt a fora, entra a dins... En altres casos, però, el pleonasme sí que acompleix la funció d'emfasitzar una idea:
En aquest cas, el parlant vol destacar que va veure l'accident perfectament i en primera persona, no pas de retruc, i ho fa mitjançant un pleonasme. En tot cas, aquesta distinció sempre dependrà del context comunicatiu i de la intenció del parlant. El pleonasme com a recurs expressiu es fa servir molt en literatura. En aquest context, el considerem una figura retòrica:
Ara bé, un pleonasme també pot aparèixer a partir d'una repetició sintàctica. En aquest cas, un element de l'oració està innecessàriament duplicat. En un context formal, especialment a l'hora d'escriure, cal evitar-ho, ja que es tracta d'una incorrecció.
La situació és ben diferent quan alterem l'ordre natural d'una oració (subjecte + verb + complements) per posar èmfasi en un element concret. Aquest fet, que és molt habitual en la llengua oral, a l'hora d'escriure s'ha de marcar amb una coma i hem de fer servir obligatòriament un pronom. Vegem-ne dues parelles d'exemples:
|
|
|
Els verbs baixar i abaixar són molt semblants i cal saber-los distingir. Tot i que no és una qüestió senzilla, us n'intentarem fer cinc cèntims. En funció del significat que expressa el verb baixar, el podem classificar en dos blocs: 1. Quan el verb baixar signifiqui 'recórrer baixant' o 'portar de dalt a baix, d'un punt a un altre situat en un nivell inferior', requerirà un complement directe (en aquest cas, funciona com a verb transitiu):
2. Per contra, quan faci referència a 'anar de dalt a baix, d'un punt a un altre situat en un nivell més baix' o 'passar a un nivell més baix, a un grau inferior d'intensitat', no necessitarà el complement directe (en aquest cas, funciona com a verb intransitiu):
En canvi, el verb abaixar significa 'fer que sigui més baix, fer baixar a un nivell inferior', i sempre serà transitiu.
Per tant, assegura't d'evitar aquests errors:
Així doncs, tingues present que no és el mateix baixar la persiana que abaixar la persiana! |
