Apunts lingüístics

Aquest mes us proposem fer una mica de poti-poti de tradicions i dites del desembre, algunes de relacionades amb el cicle religiós nadalenc i d'altres de més paganes.

Comencem per un dels costums més arrelats a casa nostra: la celebració, el dia 13, de santa Llúcia, patrona -diuen- dels cecs, els sastres i les modistes. Hi havia la tradició que les modistes, ben mudades, anaven a passejar per celebrar-ho (i a buscar xicot, diuen!) o feien una berenada. I al segle XIX i a començaments del XX, com que les nenes anaven a "aprendre costura", també feien festa i anaven per la població cantant i recitant els goigs de la santa. Se les anomenava llucietes.

Una altra de les tradicions antigues és la Fira que es fa des de 1876 davant de la catedral de Barcelona i que començava en aquesta data. Actualment s'hi venen tota mena d'articles per fer el pessebre i guarnir les cases per Nadal.

També aquest dia, fa més de 70 anys que té lloc la Nit de Santa Llúcia, una nit (per cert, la més llarga de l'any) en què Òmnium atorga diversos premis de literatura catalana. A l'enllaç hi trobareu, entre altres informacions, l'explicació de per què agafa el nom de la santa.

I parlant de literatura, recordem el popular Romanç de santa Llúcia, escrit per J.M. de Sagarra i musicat i interpretat per diversos autors. Si voleu, feu clic aquí, i podreu llegir-lo i escoltar-ne una versió interpretada per C. Badia i musicada per E. Toldrà; això sí, una mica antiga...

No podem estar-nos de citar dues dites populars referents a aquesta diada. "Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal i per Sant Esteve un pas de llebre", una dita que es refereix al minúscul, però gradual, increment de la llum de dia a partir del dia 13 de desembre, i "Que santa Llúcia et conservi la vista", un bon desig que et pot dedicar algú. Les coneixíeu?

Passat festes, ve el dia dels Innocents, el 28. El costum d'aquesta diada era (i és) penjar una llufa a l'esquena de qualsevol innocent o despistat sense que se n'adoni i riure'ns-en una estona. D'això i de les mentides, entremaliadures o bromes (ara en dirien fakes, oi?!) que es fan en aquesta data en diem fer una innocentada. No deixeu de fer-ne!

I arriba l'últim dia de l'any, conegut també com el dia de l'home dels nassos. I és que el 31 és el dia que pel carrer hi ha un home (potser també una dona, ves a saber...) que té tants nassos com dies "té" l'any... Amb to burleta, demanem a les criatures si ja l'han vist i, per descomptat, els nanos, astorats, s'imaginen algú que té 365 nassos! I és clar que no el veuen, santa innocència!