Apunts lingüístics

Una de les coses de què més parlem és del temps. Que si fa fred, que si fa calor, que si no plou...

Fixeu-vos que hem fet servir la forma 'fa' més un substantiu, però també hauríem pogut usar la forma 'hi ha'. Tot i això, aquesta última manera sembla més apropiada per als programes meteorològics (hi ha hagut pluges o precipitacions fortes), mentre que col·loquialment diríem que ha plogut molt o que ha fet mal temps (per cert, encara relacioneu el mal temps amb la pluja?).

El lèxic que parla del temps és molt extens i ric i fem servir uns mots o uns altres d'acord amb factors com ara la zona on vivim, la feina que fem o l'edat que tenim.

Per exemple, de quantes maneres podem dir que plou? De moltíssimes. Vegem-ne algunes.

Si plou lleugerament diem que plovineja, plovisqueja (quan cauen gotes petites i nombroses) o que fa un plugim, i si diem que fa la xim-xim és que la pluja és més menuda i seguida. Quan plou fort pot ser que ho faci a bots i barrals, que caigui un diluvi o bé un xàfec. Si és un ruixat és que ha sigut una pluja de curta durada, a intervals. Això serien tempestes, no tormentes, que és un castellanisme. Si va acompanyada de pedra, fa una calamarsada, calamarseja. I si ha fet un temporal és que ha anat acompanyada de vent.

Abans de ploure, apareixen els núvols o les bromes (recordeu allò de 'les bromes porten aigua'?) el cel s'enteranyina, es torna gris. Quan la grisor és intensa, fàcilment caurà un aiguat (per casualitat dieu 'aigat' encara?). També prediem que 'quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes'.

A part de la pluja, parlem de més coses referents a la climatologia. A l'estiu diem quina calda que fa!, quina xafogor! (calor sufocant en un ambient humit) i es pronostiquen calorades, cops de calor...

Però a l'hivern fa un fred que pela!, quina fredor que fa!, quina humitat!, quins dies més rúfols! (dies ennuvolats, freds i que amenacen pluja o tempesta). I venen fredorades i ens abriguem (no perdem aquests expressió!). La rosada del matí es converteix en gebre (cristalls de glaç que la boira diposita a les superfícies quan fa fred). Si cauen flocs o volves de neu potser és que neva, però a vegades és que fa rufada perquè bufa el torb. Aleshores cal anar molt en compte si som a la muntanya perquè pot haver-hi allaus (paraula femenina).

Alguns mesos també tenen el seu derivat meteorològic com ara febrerada i marçada. I per descomptat, cada més té unes quantes dites que fan referència al temps. Certament, n'hi ha molts, de refranys i frases fetes, fins i tot un embarbussament. Us en deixem alguns per veure si els coneixeu:

Plou poc, però pel que plou, plou prou.

A l'estiu, tota cuca viu.

Ves a escampar la boira!

Mai no plou a gust de tothom.

Al mal temps, bona cara.

Cel rogent, pluja o vent.

Si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu, el fred és viu.

Bon dia és el que plou i no pedrega [com a resposta a una salutació].

Finalment, només volem afegir que sempre s'ha parlat dels canvis en el temps: les nostres àvies i avis ja en sabien, d'això; i si no, per què deien que el temps és boig o que el temps està ben girat?

Si voleu conèixer més paraules, us enllacem un programa de TV3 que segur que us agradarà i si voleu escoltar cançons que parlen del tema, feu clic aquí.