Apunts lingüístics

L'ús d'aquestes dues formes ens pot generar dubtes i confusions.

D'una banda, la forma res és un pronom que equival a 'cap cosa' i que sovint va acompanyat de l'adverbi no.

No vull res. (No vull 'cap cosa')

- Què hi portes a la butxaca? - Res. ('cap cosa')

En canvi, en frases interrogatives o condicionals, res equival a alguna cosa.

Saps res del Martí? (Saps 'alguna cosa' del Martí?)

Vols res? (Vols 'alguna cosa'?)

Si vols res, t'ho hauràs de guanyar. (Si vols 'alguna cosa', t'ho hauràs de guanyar)

Res pot anar precedit de no:

-Què et passa? -No res.

D'altra banda, gens és un adverbi que equival a 'en absolut' i en alguns casos, a 'molt poc':

L'obra de teatre no ens va agradar gens. (L'obra de teatre no ens va agradar 'en absolut'.)

No té gens d'imaginació. (Té 'molt poca' imaginació.)

Així doncs, no es pot fer servir la forma res en lloc de gens amb en valor de quantitat:

Hi ha gens de sucre? (i no: Hi ha *res de sucre?)

No tinc gens de ganes d'anar-hi. (i no: No tinc *res de ganes d'anar-hi.)

De vegades, un mateix verb pot anar acompanyat de les dues formes: res o gens. Cal tenir en compte que el significat serà diferent en cada cas.

No menja res. (No menja 'cap cosa' ara mateix.)

No menja gens. (Menja 'molt poc', perquè no té gana.)

No llegeix gens. (No llegeix 'en absolut' o 'mai', perquè no li agrada.)

No llegeix res. (Ara mateix no llegeix 'cap llibre'.)