CNL deApunts lingüístics
L’apunt lingüístic és una publicació mensual del CNL de Badalona i Sant Adrià que tracta algun aspecte controvertit de la llengua catalana amb la voluntat de dispersar els dubtes que se’n puguin derivar.
Gràcies per la teva confiança en el Servei d'Assessorament Lingüístic! assessoramentbadalona(ELIMINAR)@cpnl.cat
Juliol 2024 ǀ Els pleonasmes
|
|
Què és un pleonasme? És un recurs expressiu basat en la repetició, la redundància o la sinonímia. En alguns casos, el pleonasme no aporta cap matís afegit i és del tot prescindible:
El verb 'pujar' ja porta implícit el fet d'anar cap amunt. Per tant, es tracta d'una redundància innecessària, com: surt a fora, entra a dins... En altres casos, però, el pleonasme sí que acompleix la funció d'emfasitzar una idea:
En aquest cas, el parlant vol destacar que va veure l'accident perfectament i en primera persona, no pas de retruc, i ho fa mitjançant un pleonasme. En tot cas, aquesta distinció sempre dependrà del context comunicatiu i de la intenció del parlant. El pleonasme com a recurs expressiu es fa servir molt en literatura. En aquest context, el considerem una figura retòrica:
Ara bé, un pleonasme també pot aparèixer a partir d'una repetició sintàctica. En aquest cas, un element de l'oració està innecessàriament duplicat. En un context formal, especialment a l'hora d'escriure, cal evitar-ho, ja que es tracta d'una incorrecció.
La situació és ben diferent quan alterem l'ordre natural d'una oració (subjecte + verb + complements) per posar èmfasi en un element concret. Aquest fet, que és molt habitual en la llengua oral, a l'hora d'escriure s'ha de marcar amb una coma i hem de fer servir obligatòriament un pronom. Vegem-ne dues parelles d'exemples:
|
