Apunts lingüístics

En general, els compostos cultes (els que tenen una forma prefixada acabada en -o i en -i com a primer element) s'escriuen sense guionet: sociocultural, piscifactoria, hispanoamericà... Tot i això, sí que hi podem incloure un guionet si el que volem remarcar és que els dos conceptes són independents l'un de l'altre: tractat hispano-americà.

D'altra banda, tenim els compostos catalans, que han estat formats a partir de dues o més paraules que ja existeixen, com, per exemple, allioli, coliflor i vistiplau. Cal tenir en compte, però, que hi ha alguns casos en els quals sí que hi haurem d'escriure guionet:

• En compostos reduplicatius, especialment onomatopeies: nyigo-nyigo, poti-poti, xup-xup, rau-rau...
• Si el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: barba-roig, para-xocs, adeu-siau, poca-solta...
• Si el primer element porta accent: ciència-ficció, pèl-roig, déu-n'hi-do...
• En els cardinals i els ordinals el guionet es posa entre la desena i la unitat, i entre la unitat i la centena (D-U-C): vint-i-cinc, cinc-cents noranta-tres, trenta-novè...
• Quan el primer element és un punt cardinal: nord-americà, Sud-àfrica, nord-est...
• Quan el primer element és un símbol o una sigla, i quan el segon element és un número: LGTBI-fòbia, pH-metre, goma-2...
• Quan un dels termes ja porta guionet: tractat anglo-nord-americà, rumb est-nord-est...