Apunts lingüístics

En català, com passa en moltes altres llengües, hi ha verbs que regeixen una preposició. Dit de forma més senzilla, necessiten obligatòriament una preposició que faci d'enllaç amb el complement verbal. Les preposicions regides poden ser a, de, en i amb. Vegem-ne alguns exemples:

• La humitat contribueix a la sensació de calor.

• Em penedeixo del comentari que vaig fer.

• Quan compris la pintura, fixa't en el codi de color.

• Comptem amb tu per preparar la festa sorpresa.

La gramàtica normativa estableix que abans de la conjunció que no pot haver-hi una preposició. Així doncs, hem d'evitar construccions com les següents, ja que no són correctes:

• *M'he adonat de que la finestra no tanca bé.

• *S'ha entossudit en que vol comprar-se un cotxe nou.

En aquests casos hem de fer caure la preposició, l'hem d'elidir:

• M'he adonat (de) que la finestra no tanca bé.

• Confio (en) que la Núria serà puntual.

• Tots estem d'acord (amb) que aquesta situació s'ha de resoldre aviat.

• El joc consisteix (en) que feu parelles amb les cartes.

• No m'acostumo (a) que es faci fosc tan d'hora.

És important no confondre la conjunció que i el pronom interrogatiu què, ja que aquest darrer sí que pot anar precedit per una preposició. Fixeu-vos que què equival a quina cosa. Vegem-ne algun exemple:

• Em podeu explicar de què rieu?

• En què es basa aquesta teoria?

• Si decideixes deixar la feina, ja saps a què t'exposes.

Si, en fer la caiguda de la preposició, l'oració resulta estranya o forçada, és preferible optar per alguna fórmula alternativa que eviti el contacte de la preposició i la conjunció:

• La reducció d'impostos ha contribuït (a) que hagin augmentat els beneficis de l'empresa.

• La reducció d'impostos ha contribuït a l'augment dels beneficis de l'empresa.

• La reducció d'impostos ha propiciat que hagin augmentat els beneficis de l'empresa.