Apunts lingüístics

Els verbs tastar, provar i emprovar, tot i que semblen gairebé sinònims, no ho són.

Si volem saber quin gust té un aliment o una beguda, el verb escaient és tastar:

• No he tastat mai la fideuada que fa la teva mare

• Tasta l'arròs, a veure si està bé de sal

• Com pots saber que no t'agrada la ceba si no l'has tastada mai?

• Avui tastarem aquell vi que ens van regalar

En aquest sentit, també utilitzarem els substantius tast i tastet, que signifiquen 'petita porció d'un menjar o una beguda que es pren com si fos solament per tastar-la': Molts cellers ofereixen un tast de vins de les seves collites.

Si el que volem, però, és experimentar, intentar... una cosa, aleshores el verb és provar:

• Prova de dormir i et trobaràs millor

• Provaré d'anar per aquest desviament per no trobar caravana

• Prova el cotxe abans de comprar-lo

• S'ha de provar moltes vegades un medicament abans d'aprovar-lo

Relacionat amb aquest verb tenim paraules com prova -l'acció de provar-, aprovar o comprovar.

I finalment tenim emprovar, un verb que es refereix a mirar si una peça de roba o de calçat ens queda bé, és de la nostra mida, etc.:

• Abans de comprar-me un abric, me l'emprovo

• No compro sabates per internet perquè no me les puc emprovar abans

• Si et fas un vestit a mida, la modista te l'emprova dues vegades

Per tant, l'emprovador és el lloc on ens emprovem la roba.