Badalona presenta l'estudi Ofercat i el pla estratègic per al català al comerç local

Dilluns, 25 de novembre de 2024

Ús professional

El dia 20 de novembre es va presentar a la sala de premsa de l'Ajuntament de Badalona l'estudi Ofercat 2023 i el balanç d'accions i les línies de futur del Pla Ofercat 2024-2028.

La regidora de Comerç, Mercats i Consum de Badalona, Rosa Bertran, i el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià han presentat el pla Ofercat per promoure l'ús del català al comerç a Badalona, que impulsen conjuntament el Departament de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i l'Ajuntament de Badalona. Entre altres accions destacades, l'Ofercat inclou formacions als establiments. Cal tenir en compte que el comerç és una activitat bàsica de la vida quotidiana i té un paper fonamental en la construcció d'una societat cohesionada, oberta i integradora. Garantir la disponibilitat lingüística en català en el comerç no és només un dret reconegut al nostre marc legal, sinó una aposta per la qualitat del servei i un acte de responsabilitat social corporativa. A l'acte, també s'hi ha convidat els representants de les organitzacions empresarials i comercials de la ciutat i entitats relacionades amb el foment de la llengua catalana.

Anna Torrijos, responsable d'estudis i indicadors del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha iniciat la sessió amb la presentació dels resultats de l'estudi Ofercat 2023, que han servit de base per a l'elaboració del pla Ofercat 2024.

El Pla Ofercat 2024-2028, que ha presentat la directora del CNL de Badalona i Sant Adrià, Emma Giménez, comptarà amb la col·laboració dels agents econòmics locals i incidirà en l'ús del català en l'àmbit comercial amb accions formatives, informatives i de sensibilització. També impulsarà accions específiques en àmbits com l'hostaleria o la restauració, i posarà èmfasi en els establiments que presentin els dèficits lingüístics més significatius.

Entre les línies de treball destaca Comerços aprenents, que s'adreça específicament als comerços lingüísticament més deficitaris. Consisteix a dur a terme un total de 15 sessions de formació elemental de llengua catalana al mateix comerç, a càrrec d'un/a tècnic/a del CNL. Aquesta acció permetrà que el personal que es formi pugui començar a adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles. També es proporcionarà informació sobre les vies presencials i en línia per aprendre català, es divulgaran els ajuts per a la introducció del català a les empreses i s'informarà dels drets i els deures lingüístics.

L'ús del català en les interaccions i la retolació 

Segons les dades del darrer estudi Ofercat (2023), que també presenta dades en percentatges, el català és la llengua més usada en la retolació identificativa de Badalona (53,1 %), mentre que el castellà és la llengua present en el 16 % dels rètols identificatius. Pel que fa a la retolació informativa, el català continua essent la llengua més usada (46,5 %), davant del castellà que escala posicions amb un 43,6 %.

Pel que fa a la llengua oral, en la llengua de salutació, aquella en què el comerciant s'adreça al client abans que aquest digui res, el català suposa el 24,8 %; el 4,5 % de les salutacions són ambivalents català-castellà, i el 66,3 % saluden en castellà. Per la seva banda, la disponibilitat lingüística en català, que és l'adaptació al català per part del comerciant quan el client se li adreça en aquesta llengua, se situa en un 57,9 %.

L'evolució en els usos lingüístics al comerç reflecteix, en bona part, l'evolució demogràfica al conjunt del país, caracteritzada per una presència creixent de persones nascudes a l'estranger que, en el cas concret dels titulars de comerços establerts a Badalona, arriba al 29,6 %. L'any 2016 els resultats eren d'un 15,7 % (gairebé 14 punts de diferència).  Aquesta dada segueix l'evolució demogràfica del país, en què el 58,5 % de la població ha nascut a Catalunya, el 19,8 % a la resta de l'Estat, i el 21, 7 % ha nascut a l'estranger, segons dades de 2022 del padró d'habitants de l'INE publicat per l’Idescat.  

Diferències entre sectors comercials

Pel que fa als resultats segons el sector, n'hi ha dos en què la retolació és majoritària o pràcticament majoritària en català: el de l'Alimentació, amb un 76,3 %, i el de Salut i Estètica, amb un 53,4 %. La presència del català més baixa té lloc a Tèxtil i Derivats (amb un 30,5 %) i a Restauració i Hostaleria (amb 37,6 %). 

Les millors xifres pel que fa a la retolació informativa, les trobem al sector tèxtil amb un 61,7 % i en oci i formació d'un 54,5 %. Per sobre del 50% també es troba el sector de l'oci i formació (54,5 %), salut i estètica (50,6 %) i finances (50 %). La presència del català més baixa es dona a restauració i hostaleria (amb 25,4 %) i a equipament de la llar (amb un 42,6 %).

Pel que fa a la llengua oral, en la llengua de salutació, la presència més alta del català es produeix en el sector de les finances amb un 30,4 %, mentre que la restauració s'enduu la presència més baixa amb un 14,6 %. La resta de sectors, com l'oci, el tèxtil, l'equipament de la llar i salut i estètica es mouen entre el 25 % i el 29,4 %. Respecte a la llengua de disponibilitat lingüística, destaca salut i estètica amb un 77,5 % i el segueix de prop l'oci amb un 75 %. A la banda baixa, hi trobem la restauració i hoteleria amb un 25,6 %. 

Un estudi rigorós de llarga trajectòria

Els plans Ofercat són una actuació impulsada conjuntament per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura, ara Departament de Política Lingüística, i el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb els ajuntaments, per millorar la posició del català en l'entorn comercial. Es basen en els estudis Ofercat, que analitzen mitjançant tècniques d'observació l'oferta lingüística del comerç d'una ciutat, concretament la llengua escrita de la retolació de l'establiment comercial i la llengua d'atenció oral dels dependents. A través d'un procediment de mostreig per rutes aleatòries, a la ciutat de Badalona s'ha observat una mostra de 521 establiments comercials, 1 mercat municipal i 1 gran superfície.

El projecte Ofercat va arrencar l'any 2000, i inicialment va consistir en un conjunt d'estudis per observar de manera sistemàtica l'oferta lingüística dels establiments comercials de Catalunya. D'ençà de 2016, els estudis van ser complementats pels plans d'actuació, denominats Pla Ofercat, que impulsen diverses accions de foment del català. Estudis i plans es repeteixen de manera cíclica a les mateixes localitats cada quatre anys per adaptar-los als canvis socials, econòmics i comercials.  L'any 2022 es van reprendre els estudis Ofercat, aturats el 2020 per la COVID-19, i des d'aleshores s'estan intensificant arreu del territori.