CNL El català a Santa Coloma de Gramenet
La situació del català a Santa Coloma ha anat variant en les darreres dècades fruit de les onades migratòries, dels canvis tecnològics i de les polítiques públiques que, en col·laboració amb la societat civil, han fomentat el coneixement i l'ús del català.
Santa Coloma de Gramenet és la ciutat on va néixer el model d’immersió lingüística l'any 1983. L'any 1989, l'Ajuntament va ser soci fundador del Consorci per a la Normalització Lingüística. I, l'any 1998, el CNL L’Heura va iniciar l’Ofercat per estudiar l'oferta lingüística del comerç de la ciutat.
Santa Coloma de Gramenet és una de la ciutats de Catalunya sobre la qual s'han fet més estudis sociolingüístics. En aquest apartat hem fet una selecció de publicacions que permeten aproximar-ne la situació actual a partir de diferents metodologies, centrats en la ciutat o en l'àrea del Barcelonès nord.
Si necessiteu altres dades sobre el CNL L'Heura que no heu trobat en els informes llistats, no dubteu a sol·licitar-les a través d'aquest formulari.
#català 947 La llengua catalana als municipis de Catalunya
La Secretaria de Política Lingüística ofereix els principals indicadors demogràfics, sociolingüístics i de política lingüística disponibles de cadascun dels 947 municipis de Catalunya. És el projecte de dades obertes #català947, que permet saber quin és l'estat de la llengua catalana a nivell local.
L'objectiu del projecte és reforçar la cooperació amb els ens locals i el territori, i enfortir les polítiques públiques en matèria lingüística. Les fonts d'informació de les dades són les següents: el padró municipal, l'Enquesta d'usos lingüístics de la població, els índexs dels programa Ofercat, el nombre anual de certificats de català, el nombre d'inscripcions dels alumnes als cursos de català del CPNL, les inscripcions a Parla.cat, el nombre de parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua, el Cens lingüístic de 2011 i la distribució de la renda segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Atendran les vostres consultes i suggeriments a través d'aquest formulari de contacte.
Informe 947 Santa Coloma de Gramenet, informe generat el novembre de 2021 del web #Català 947
Aquest document ofereix el recull de dades més complet sobre la situació sociolingüística de Santa Coloma de Gramenet. Les dades ens acosten als coneixements i els usos lingüístics de la població i s'acompanyen de dades demogràfiques que ajuden a explicar la situació de les llengües a la localitat.
Quan no hi ha disponible informació corresponent estrictament al municipi, mostrem resultats de la comarca (el Barcelonès) o de l'àmbit territorial al qual pertany (el Barcelonès Nord).
Informe de política lingüística 2019
En l’any 2019 la Direcció General de Política Lingüística va presentar els resultats generals de l'EULP 2018, organitzat en els 16 àmbits i subàmbits següents: àmbit metropolità (Barcelona ciutat, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès nord, Baix Llobregat nord, Baix Llobregat sud, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme), comarques gironines, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Ponent, comarques centrals, Alt Pirineu i Aran i el Penedès.
L'Enquesta del 2018 va permetre a la Direcció General de Política Lingüística fer una anàlisi pionera sobre el coneixement i els usos lingüístics de la ciutadania a l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb els resultats desagregats en vuit subàmbits: Barcelona ciutat, l'Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès nord, el Baix Llobregat (nord i sud), el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
També s’hi van presentar les dades de l'estudi Ofercat 2019 a Santa Coloma de Gramenet.
“El català a Catalunya, al País Valencià, a les Illes i a les seves ciutats grans el 2021” (2023). Torres Pla, J. . Revista De Llengua I Dret, (80), 171-192. https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4031
"Coneixements i usos lingüístics al Barcelonès nord" (2021). Torrijos López, Anna. Gramenetum, núm. 4, pàgines 38-55.
Índex: L'enquesta d'usos lingüístics de la població dona per primer cop dades desagregades de l'àmbit metropolità/ L'impacte demogràfic/ Els coneixements de català al Barcelonès nord per sota la mitjana/ Els orígens lingüístics de la població del Barcelonès nord/ Millorar els coneixements: Hi ha interès a aprendre o millorar els coneixements de català/ Ús lingüístics: la mesura de la freqüència d'us de cada llengua/La transmissió lingüística intergeneracional: llengua parlada amb els fills/es.
Diagnosi de la situació sociolingüística de l'Eix Besòs (2021). Plataforma per la llengua. Santa Coloma de Gramenet: pàgines 34-52.
"La situació sociolingüística a Santa Coloma de Gramenet" (2019). Fabà, Albert. Gramenetum, núm. 2, pàgina 36.
Índex: Evolució de les competències lingüístiques/ Llengua inicial i llengua d'identificació/ Usos lingüístics/ Ofercat/ Un estudi que neix a Santa Coloma
«Et dóna la base»: Itineraris biogràfics d'adquisició i ús del català del jovent castellanoparlant de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet (2012). Bretxa i Riera, Vanessa; Parera Espelt, M. Àngels. Nom de la monografia: Posar-hi la base: usos i aprenentatges lingüístics en el domini català / F. Xavier Vila i Moreno (ed.), pàgines 47-56.
Gràfics de l’evolució de les competències lingüístiques de Santa Coloma de Gramenet (1981-2011). CNL L’Heura.
“Coneixements de català a Santa Coloma de Gramenet. Cens lingüístic 2011” (2012). Direcció General de Política Lingüística.
"De més verdes en maduren" (1997) Fabà, Albert; Ubach, Noemí. Revista de Llengua i Dret, núm. 28.
Índex: L'impacte demogràfic/ Competència lingüística/ Llengua pròpia i algunes reflexions terminològiques/ Per què es parla poc el català? Els catalanolingües/ Actituds i de tornada
“When classes are over. Language choice and language contact in bilingual education in Catalonia” (1996) Vila i Moreno, F. Xavier. Tesi doctoral. Treball de camp fet a Santa Coloma de Gramenet.
“Població per país de naixement i sexe de Santa Coloma de Gramenet, amb les llengües amb més presència als països d'origen”(2017). Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; Consorci per a la Normalització Lingüística, CNL L'Heura; Termcat. Annex I del Vocabulari d’acollida per a la interculturalitat.
"Les llengües a Santa Coloma de Gramenet. Una perspectiva evolutiva (1975-2011)" (2018). Presentació d’Albert Fabà i Carles de Rosselló, Santa Coloma Ciutat Universitària, Santa Coloma de Gramenet. Vídeo de la presentació.
, Anuaris estadístics de Santa Coloma de Gramenet” (2010-2020). Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
“Població nascuda a l’estranger, classificada pel lloc de naixement a l'estranger, per país i sexe. Rànquing.” Anuari de Santa Coloma de Gramenet 2021.
"Població nascuda a l'estranger al barri del Fondo, classificada pel lloc de naixement a l'estranger, per país i sexe. Rànquing. Districte VI." Anuari de Santa Coloma de Gramenet 2021.
"Coneixements de català i estrangers inscrits als cursos de català del CNL L'Heura, 2011-2015" (2016). CNL L'Heura.
"Informe sobre el pla Yingxin de dinamització lingüística per a la població d’origen xinès 2007-2020” (2021). CNL L'Heura.
“Projecte Èlia, Estratègies de Llengua i Aprenentatge” (2017). Direcció General de Política lingüística.
L'ÈLIA (acrònim d'Estratègies de Llengua I Aprenentatge) té com a objectiu final introduir elements d'innovació en l'oferta formativa de català per a adults per adaptar-la a les necessitats de la ciutadania actual.Conèixer les actituds vers la llengua i l'interès i les necessitats de la població adulta per a l'aprenentatge de la llengua catalana. Obtenir informació sobre les característiques que ha de tenir el sistema d'aprenentatge de llengua catalana perquè s'adapti al perfil dels ciutadans actuals. Saber el grau de coneixement que la població adulta té dels serveis de la DGPL i del CPNL.
Gràfics del projecte Èlia de la primera corona metropolitana(2017)
Gràfics del projecte Èlia per CNL (2017)
"Resultats de les enquestes de satisfacció dels alumnes dels cursos de català per a adults" (2015). Fabà Prats, Albert; Serena Davins, Antònia. Llengua i Ús, número 57.
“Usos lingüístics als establiments comercials Ofercat 2019 a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet” (2019). Direcció General de Política Lingüística i Consorci per a la Normalització Lingüística.
“Presentació de l'estudi Ofercat 2019 i del pla Ofercat 2020-23 Santa Coloma de Gramenet” (2020) Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, CPNL i CNL L'Heura. Enregistrament de la presentació en vídeo.
“L'oferta lingüística al comerç de Santa Coloma de Gramenet 2003-2010” (2010). Direcció General de Política Lingüística i Consorci per a la Normalització Lingüística.
"Ofercat: indicadors sobre l'oferta de català a Santa Coloma de Gramenet" (2000). Fabà Prats, Albert; López Martínez, Pilar; Solé i Camardons, Joan; Ubach Codina, Noemí. Revista de Llengua i Dret, número 33.
“La recuperació del català a l’escola de Santa Coloma” Rico, Agustina. Enelfondo.cat, 8 de juliol de 2024 [https://enelfondo.cat/2022/06/08/la-recuperacio-del-catala-a-lescola-a-santa-coloma/]
"Els mestres d'Òmnium" Rico, Agustina. Enelfondo.cat, 16 de juny de 2022 [https://enelfondo.cat/2022/04/01/la-llengua-catalana-a-lescola-colomenca/].
“La llengua catalana a l'escola colomenca. De l'absència a la immersió” Rico, Agustina. Enelfondo.cat, 1 d’abril de 2022 [https://enelfondo.cat/2022/04/01/la-llengua-catalana-a-lescola-colomenca/].
"La immersió va sortir bé perquè la gent creia que se'n sortiria" Mumbrú, Jordi. Diari Ara, 28 de desembre de 2021.
“El fantasma de la ‘immersió’ lingüística” Fabà, Albert. L’Avenç, núm.464, pàgines 38-47, gener de 2020.
“La immersió lingüística neix a Santa Coloma” Badalona Comunicació. Vídeo de l’entrevista a Alberto Moreno, Jesús Martínez i Montse Giralt, 1 de març 2018.
Un grup de famílies castellanoparlants de Santa Coloma van ser els impulsors de l'escola pública catalana. Van reclamar que el català fos llengua vehicular en l'educació dels seus fills i filles i van aprofitar per promoure una escola activa i moderna. I tot va néixer de la societat civil. De la voluntat d'aprendre i promoure la integració. En Jesús Martínez i l'Alberto Moreno van ser dos d'aquests pares impulsors. La Montse Giralt va ser una de les tres mestres que van adaptar a les aules la voluntat de les famílies. Una experiència única que va acabar sent referent a l'educació de país.
“Va passar aquí: El naixement de la immersió lingüística”, Betevé. Àudio de l’entrevista a Joaquim Arenas, 20 de febrer 2018.
L'Ernest Cauhé entrevista Joaquim Arenas, un dels impulsors del model d'immersió lingüística que fins ara ha funcionat a les escoles catalanes. Va ser un dels qui van liderar aquest moviment, sorgit d'un grup de pares i mares de Santa Coloma de Gramenet. Van aconseguir implantar-lo per primera vegada a l'Escola Rosselló Pòrcel, a tocar del barri de Fondo.
“De l'aprenentatge a l'adopció de la llengua catalana: cap al cicle d'acompanyament als usuaris del Consorci per a la Normalització Lingüística”, Massaguer Comes, Marina; Flors-Mas, Avel·lí; Xavier Vila, Francesc. Universitat de Barcelona. Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC), febrer de 2023.