CNL Més de trenta parelles lingüístiques!
Joan Gotanegra, voluntari amb quinze anys d'experiència a Santa Coloma de Gramenet
Presenta't una mica
Em dic Joan, vaig néixer a Roses, tot i que els meus pares vivien a Barcelona, perquè en aquell temps, tinc setanta-cinc anys, era habitual que les dones a punt de tenir criatures anessin a casa dels seus pares i visc a Santa Coloma perquè em vaig casar amb una colomenca, ens vam conèixer tots dos treballant aquí.
Com entres a participar en el Voluntariat per la llengua? Tenies alguna experiència amb la llengua?
Vaig conèixer el Voluntariat per la llengua a través dels cursos de català. Jo havia parlat sempre en català però, amb l'educació rebuda durant el franquisme, no el coneixia en l'escrit, ni la part gramatical. Em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua per fer país i també per poder ajudar.
Portes ja més de trenta parelles, com recordes l'inici?
Amb molta il·lusió, és una cosa vocacional perquè penso que estic ajudant algú a parlar català i que faig alguna cosa diferent, excepcional.
Amb el pas del temps... Has canviat alguna cosa de les teves trobades?
Intento no corregir massa, no frenar-los, com si parlessin dos amics de sempre.
Què acostumes a fer a les trobades?
Normalment fem un cafè, m'agrada molt parlar de països, per exemple Canadà, què hi visitaries o què saps d'aquest país... El tema viatges dona molt joc i també la medicina amb els trasplantaments, avenços... Té moltes variants
Tens algun tema estrella de conversa?
M'agrada molt parlar de política però amb precaució, primer analitzo l'aprenent. És un tema que m'apassiona i he llegit sobre les guerres mundials, el franquisme... Abans de parlar de política primer els he de deixar parlar, has de saber per on va l'aprenent. És un tema de conversa amb moltes possibilitats
Alguna cosa en comú dels aprenents?
No només entre els aprenents, també amb mi: els dos tenim interès en conèixer el català. Jo així també m'obligo a pensar si ho he dit bé, em motiva i busco les paraules al diccionari. Per exemple, carmanyola per mi era una paraula que no existia, la portàvem a sobre tota la vida, però era en castellà.
Com valores l'experiència?
Molt bona, un al·licient quan ets gran, per sentir-te necessari, el pitjor és només esperar l'hora de dinar o sopar, s'ha de fer alguna cosa.