No t'escolto!

Quan ens referim a l'oïda, tenim el verb sentir i el verb escoltar. Tant un verb com l'altre tenen un significat diferent i clar, però sempre hi ha qui no ho veu així. El verb escoltar designa "parar atenció a algú o alguna cosa", és a dir, hi ha una acció voluntària d'aquell que percep, i en canvi el verb sentir fa referència a "percebre per mitjà dels sentits", sense que suposi cap mena de voluntat del qui percep:

Escolta el que et dic;

A  la Mercè li agrada molt escoltar música. 

Sento xiular el vent.

Es veu que em cridaves, però no t'he sentit.

Se sent un soroll llunyà: escolta!

Dius que no em sents, però és que no m'escoltes. 

Sentia la ràdio, però no me l'escoltava.

Escoltar, doncs, vol un esforç que sentir no demana. Vegem-ne algunes explicacions:

Comencem per l'Optimot, el cercador lingüístic impulsat per la Direcció General de Política Lingüística. L'Optimot compta amb l'opció de cercar per Fitxes de l'Optimot, en les quals trobem explicacions succintes de la majoria de dubtes més habituals en la llengua, acompanyades d'exemples molt clarificadors. Com la fitxa sobre els usos de sentir i escoltar, que podeu llegir si cliqueu aquí.

A continuació, el portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Ésadir, que heu de tenir present, que inclou també Catalunya Ràdio i totes les emissores associades, amb la qual cosa l'ús correcte d'aquests verbs per a poques persones és tan rellevant com per als periodistes de les ones. També, si cliqueuaquí, podreu veure l'entrada completa.

Finalment, un espai del Matí de Catalunya Ràdio: "D'escoltar a sentir, passant per oir, amb el filòleg Nicolau Dols", en què van tractar, entre d'altres temes, dels verbs que ens ocupen i també del verb oir.

Si cliqueu aquí, el podreu escoltar i escolteu-lo bé, perquè si només el sentiu, potser no us quedarà prou clar.