CNL d'Negacions amb 'pas'
Ets i Uts
344//El pas és molt usat en certes zones del país, però cal aclarir que no ho és gens ni en valencià ni en baleàric. Tampoc en ribagorçà ni en pallarès, en què es fa servir cap en lloc de pas: "Des de fa dos dies no menjo cap" o bé "No es fa cap així". Aquest ús del cap té més extensió, ja que es retroba a Andorra, a l'Alt Urgell i a la Conca de Tremp, a part que també és comú amb l'occità de la Vall d'Aran i de l'alt Coserans i del Comenge.
Cal dir igualment que en català septentrional col·loquial, s'omet el no, com en francès oral i en occità: "Mengi pas" ('No menjo'); "Que vindràs pas a Barcelona?" ('Que no vindràs a Barcelona?). Familiarment, al Camp de Tarragona, en preguntes de contraexpectativa (o marcades) -que són aquelles que serveixen per mostrar que les suposicions o les expectatives del parlant respecte als fets no són les esperades- es fan també sense el no: "Que l'hauria de tenir pas, aquesta factura?"; "Que has vist pas la meva jaqueta?".
En els temps perfets, el pas es pot col·locar entre l'auxiliar i el participi o l'infinitiu. Aquesta posició és típica del dialecte septentrional (més conegut com a rossellonès), en gironí i en parlars del nord de Barcelona, com a Osona i al Ripollès: "Òndia, aquest llibre no l'havia pas vist"; "No vam pas ser nosaltres". Això passa també en les perífrasis verbals: "No ho pot pas negar". En els altres parlars de Catalunya, el pas va darrere de l'últim verb: "Òndia, aquest llibre no l'havia vist pas"; "No vam ser pas nosaltres"; "No ho pot negar pas"
Cal notar que l'adverbi pas admet la concurrència amb altres mots negatius: "Això, no ho pot negar pas ningú"; "No en fa pas gens, de fred"; "No he dit pas ni una paraula"; "No hi ha pas enlloc més maco que aquí.". D'elements que reforcen la negació n'hi ha encara més i potser els veurem un altre dia. Entretant, no sigueu gaire negatius, feu una mirada optimista a la vida.
CNL d'Osona