CNL d'Gènere i nombre dels topònims
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Gramàtica
Masculins, femenins? Com ho sabem?
345//Com podem saber quin és el gènere dels topònims? Com a norma bàsica i no exhaustiva, podem dir que els que acaben en -a àtona són femenins, grosso modo. Els altres solen ser masculins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, la Barcelona medieval, el Madrid republicà, el Canadà francòfon, el París nocturn. Es consideren igualment de gènere femení les ciutats que van encapçalades per l'adjectiu nova o el substantiu ciutat, com Nova York, Nova Orleans, Nova Delhi, o Ciutat de Mèxic. Per exemple: la Nova York més perillosa, la Nova Delhi més autèntica.
Hi ha, però, casos que no segueixen aquesta tendència general: la Safor, la Tet, el Matarranya, etc. Per això, en cas de dubte, cal consultar sempre les eines més fiables, com ara el web d' Enciclopèdia. Hem de tenir també present que els topònims femenins no fan flexionar mai tot i mig, és a dir, es mantenen en masculí: "Hem recorregut tot Europa"; "Ho sap mig Tortosa".
Observeu que els noms dels rius solen ser masculins (potser perquè la mateixa paraula riu ja és masculina). Tot i això, n'hi ha que tradicionalment tenen el gènere femení: la Muga, la Tet, la Garona, la Tordera, la Bassa, la Canta-rana, la Castellana, la Llavanera, la Mugueta, la Noguera (Pallaresa, Ribagorçana), la Ribereta, la Riberola, la Sosa, la Valira, etc.
I si parlem del nombre, veurem que molts topònims admeten el plural: les Barcelones del món (les diferents ciutats que reben aquest nom), les dues Corees (Corea del Nord i Corea del Sud), les dues Alemanyes (l'Oriental i l'Occidental, de l'època del Teló d'Acer).
CNL d'Osona