CNL d'Gentilicis d'Osona: Orís
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Gentilicis
346//Avui mirem al nord, Ter amunt, per trobar un altre poble lligat a un castell; Orís, a la riba dreta del riu i enfilat entre aquest i el castell amb el mateix nom, és un petit poble d'origen molt antic. Les primeres mencions documentades de la població, que la lliguen al castro Urisi , són de l'any 926. Al llarg del mateix segle es troben diverses versions del mateix nom, designant una vila, un terme o un conjunt de cases sota el castell, amb ortografies diverses: Orisi, Uris, Oris...
Aquesta alternança d'ortografies, molt comú en èpoques antigues, dona lloc a confusió en l'estudi de la toponímia; molts noms de lloc s'acabaven amb -ti o -tano per derivació, i havent-hi un poble a la comarca veïna anomenat Oristà, el problema és evident... Per sort, en tots els testimonis es manté la síl·laba -isi- i no -ist-, cosa que en facilita la distinció: Urisiti, Urisitano parlen d'Orís mentre Uristi o Uristano parlen d'Oristà. Per no dir que en la majoria de casos es lliga al terme de Vinyoles o Voltregà, que hem vist anteriorment.
Més endavant, durant l'edat mitjana, hi hagué algunes escriptures diferents que finalitzaven en ç , però la que ha arribat als nostres dies és la respectuosa amb les antigues: Orís. És per això que els habitants d'aquest poble es diuen orisencs i orisenques.
CNL d'Osona