Els sufixos diminutius (I)

2/12/2024

Ets i Uts. Píndoles de llengua

Lèxic

357//En els noms els sufixos diminutius ens serveixen per expressar que un ésser animat, un ésser inanimat o qualsevol cosa són de dimensions petites. Recordeu també que els sufixos s'afegeixen al final de l'arrel de la paraula. Un exemple seria gosset, que és un 'gos petit'. Tanmateix, aquests sufixos van més enllà i s'afegeixen també als adjectius (primet) i a alguns adverbis (a propet, d'horeta). En aquests darrers casos, pren el valor de 'una mica'.

Els sufixos diminutius catalans més comuns són clarament -et/-eta (gatet, gateta). D'altres no són tan productius però també els fem servir i han quedat fossilitzats en l'ús: -ó/-ona (elefantó, elefantona); -ell/-ella (jovencell(a)); -ic/-ica (Joanic (de Joan), Joanica (de Joana) o bé pobric(a)); -ill/-illa (esquerdill); -im (boirim, plugim); -ol/-ola (estanyol, diminutiu d'estany), o també -oi/-oia (petitoi(a)).

N'hi ha que són més exclusius d'una determinada àrea geogràfica: -inc (esquellinc, foradinc); amb un ús molt més limitat, els sufixos d'origen italià -etxo/a, -itxo/a i -utxo/a, emprats sobretot en balear amb to despectiu (al·lotetxo, catedraletxa, cavallutxo, magritxo); -iu(a) usat sobretot en tortosí i en valencià (trossiu ('trosset'), camiues ('cametes'), primiu(a) ('primet(a)'); -eu(a), usat en balear i residualment en valencià (catedraleua), i -el·lo/a, usat sobretot en balear i sovint còmicament (jovenel·lo ('jovenet')). No podem tampoc descuidar-nos del sufix -ico/a, que té força vitalitat en valencià per a la formació de noms de persona afectius: Pepico, Perico, Vicentica.

A part d'indicar que l'ésser o la cosa és menuda, el sufix diminutiu també es pot fer servir per valorar subjectivament. Per exemple, podem demostrar afecte o proximitat positiva si és afectiva ("La marona se'ns mor") o negativa si és despectiva ("Aquest politiquet ves a saber què farà."). A vegades d'una paraula amb un mateix sufix diminutiu s'obtenen dues paraules amb significat diferent. És el cas de cotxet, que no té res a veure amb el cotxe quan ens referim a un 'vehicle per portar-hi un infant o més'. Tanmateix, cotxet pot prendre un segon valor apreciatiu, irònic en aquest cas, quan diem: «Apa, quin cotxet que t'has comprat! No és pas petit, no!».

CNL d'Osona