CNL de lesEl col·legi de la Torre de l'Espanyol: recull de les paraules apadrinades durant l'estada de "Xeic! Paraules de l'Ebre" a la Ribera d'Ebre
L'exposició "Xeic! Paraules de l'Ebre", que recull la riquesa lèxica del català que es parla a les Terres de l'Ebre, va visitar durant el curs escolar 2009-2010 un total de 15 centres educatius de la Ribera d'Ebre, a més de ser present en diversos actes socioculturals. El segon centre que va visitar va ser el CEIP El Tormo (la Torre de l'Espanyol).
Pel que fa al lèxic relacionat amb els estris, s'ha recollit pitxell (atuell amb una nansa i dos brocs per beure aigua), mot àmpliament utilitzat en tot el territori ebrenc; també s'ha recollit ferrada (recipient tradicionalment de metall o de fusta ferrada que serveix per transportar líquids, conegut en català estàndard per galleda) però també galleta, paraula que s'utilitza en diversos pobles de la Ribera d'Ebre; un altre mot que s'utilitza en diversos pobles de la comarca recopilat ha estat parra (vas de terrissa, conegut en català estàndard normalment per test); també s'ha recopilat xapo, variant d'aixada; com a curiositat, però, cal destacar el mot mirall (superfície que reflecteix les imatges, mot utilitzat en la varietat estàndard), el qual, segons la persona que l'ha proposat, dins de la Ribera d'Ebre s'utilitza exclusivament a la Torre de l'Espanyol, mentre que a la resta de pobles es fa servir espill, mot àmpliament estès en tot el bloc occidental.
Pel que fa al lèxic relacionat amb els animals, s'ha recollit fardatxo (mot amb què es designen els llangardaixos en molts pobles de la Ribera d'Ebre), escarbot (insecte conegut en la varietat estàndard per escarabat) i moltó com a sinònim de xai (encara que per xai normalment s'entén el fill d'una ovella de màxim un any d'edat i per moltó, el mascle de l'ovella adult castrat); com a curiositat s'ha de destacar, encara que no sigui vocabulari torredà, l'aportació de tres maneres terraltenques de denominar l'insecte conegut en la varietat estàndard per formiga: pateret (a Corbera d'Ebre), xilimó i xirimó (a la Fatarella).
Pel que fa al lèxic relacionat amb les persones, s'ha recollit el mot marrec, que, segons la persona que l'ha proposat, és una manera de designar un nen petit.
Altres mots destacats proposats pels torredans són els substantius batzoles (mot utilitzat per designar una persona que es belluga molt), broma (paraula molt estesa en tota la parla occidental que s'utilitza tant com a sinònim de núvol com de boira), capçana (mot utilitzat per designar un drap de cuina), catumbella (tomb o giravolt fet amb el cos, equivalent a la varietat estàndard tombarella), enjub (paret que defensa una terra de les rierades, títol, d'altra banda, de la revista cultural del poble de la Torre de l'Espanyol), fato (paraula molt estesa en tot el domini occidental i en el tarragoní) i la seva variant fatuatjada i xiribec (mot utilitzat per designar un cop al cap), l'adjectiu pinxa (com a sinònim, segons la persona que l'ha proposat, de maca), l'adverbi alego (mot molt corrent en tot el territori ebrenc, conegut en català estàndard per aviat) i els verbs calcigar (expressió molt utilitzada en tot el bloc occidental com a sinònim de trepitjar o aixafar) i empatuscar (com a sinònim d'arreglar-se amb molta cura).
En aquest recull de mots torredans cal destacar l'aportació de Josep Anton Fortunyo Escoda, que hi va afegir uns estudis que havia dut a terme ell mateix prèviament sobre la manera d'anomenar núvols i boires a la Torre i sobre el parlar torredà en general, que es van publicar a la revista Enjub.