El col·legi de Móra la Nova: recull de les paraules apadrinades durant l'estada de "Xeic! Paraules de l'Ebre" a la Ribera d'Ebre

Divendres, 10 desembre de 2010

Cursos de català

Apadrinament de paraules durant l'estada de "Xeic! Paraules de l'Ebre" el curs escolar 2009-2010 a la Ribera d'Ebre

Durant aquestes estades, que es van dur a terme en dues rondes, no tan sols es va tenir l'ocasió de veure l'exposició sinó que, en la majoria dels casos, l'alumnat dels centres va fer un treball a classe sobre el lèxic ebrenc. Aquest treball va consistir a comentar el vocabulari propi de les Terres de l'Ebre i també a contribuir, de manera individual, a recollir mots locals que comencen a perdre (o ja han perdut del tot) el seu ús, abans ben viu, en les converses habituals.

El recull i comentari dels mots proposats, que ha dut a terme la tècnica del Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre, Montsant Aymat, ha estat possible, doncs, gràcies a l'alumnat, al professorat i a la resta de visitants dels centres que hi han participat. El resultat de la recollida de les paraules proposades (que han estat totes respectades escrupolosament, encara que algunes siguin barbarismes, mots no estrictament apadrinables o expressions que no s'han pogut comprovar), les quals s'han començat a aplegar després de l'acabament del curs escolar, s'aniran fent públics a mesura que es vagin recopilant.

Recull de les paraules apadrinades durant l'estada de "Xeic! Paraules de l'Ebre" al CEIP Tres d'Abril (Móra la Nova)

Durant l'estada de l'exposició al col·legi de Móra la Nova, que es va dur a terme del 12 al 19 de març de 2010, es van recollir un total de 167 propostes, encara que moltes són semblants o repetides.

Pel que fa al lèxic relacionat amb els vegetals, s'ha proposat moltes vegades el mot trumfo (tubercle comestible de la patatera), manera de designar aquest aliment bàsic molt estesa pel nord de la Ribera d'Ebre, encara que també s'ha recopilat pataca, variant habitual en el domini occidental i en el tarragoní, i patata, variant estàndard; també s'ha proposat diverses vegades el mot albergi (fruit del presseguer), algunes amb una articulació de la lateral totalment velaritzada ([aw]) i d'altres amb una monoftongació d'aquesta pronúncia ([o]); altres mots que designen vegetals que formen part de l'alimentació habitual recollits han estat primentó (fruit de la pebrotera) i carota (arrel gruixuda, taronja, mengívola i nutritiva, coneguda en català estàndard per pastanaga).

Pel que fa al lèxic relacionat amb els estris, s'ha proposat una vegada càntir (atuell portàtil amb una nansa i dos brocs que serveix per beure aigua, variant més estàndard), però molts cops pitxell, mot àmpliament utilitzat en tot el territori ebrenc; també s'ha recollit poal (recipient tradicionalment de metall o de fusta ferrada que serveix per transportar líquids, conegut en català estàndard per galleda), mot també àmpliament estès per la zona ebrenca, però també galleta, paraula que s'utilitza en diversos pobles de la Ribera d'Ebre; un altre mot que s'utilitza en diversos pobles de la comarca recopilat ha estat parra (vas de terrissa, conegut en català estàndard normalment per test).

Pel que fa al lèxic relacionat amb l'habitatge, s'han recollit els mots fumeral (conducte vertical que serveix per extraure fum, conegut en català estàndard per xemeneia) i bassot (receptacle que serveix per rentar la roba), encara que també s'ha recopilat safareig, variant més estàndard.

Pel que fa al lèxic relacionat amb els animals, s'ha proposat rabosa (cànid conegut en català estàndard per guineu) i s'ha recopilat moltes vegades la paraula marxiculí, mot amb què els flixancos anomenen el que en català estàndard es coneix per ratapinyada.

Pel que fa al lèxic relacionat amb les persones, s'ha recollit xic/xica, manera de designar una persona jove (o gran, si qui la utilitza és gran però se sent jove) molt estesa en tot el territori occidental.

Altres mots destacats proposats pels flixancos són els substantius baralluga (mot que designa el joc infantil conegut en la varietat estàndard per baldufa) i saldroc (paraula que, segons la persona que l'ha proposat, designa un clot al camí), l'adjectiu llord/llorda, els adverbis alego i prompte (mots molt corrents en tot el territori ebrenc, coneguts en català estàndard per aviat), els verbs acaramullar, agitar (expressió molt utilitzada en el bloc occidental per designar el fet d'anar a dormir), rompre (llaurar el camp per primera vegada, a la tardor o a l'hivern) i mantornar (llaurar el camp per segona vegada, a la primavera) i l'expressió anar a costura (manera que tenien antigament les noies de referir-se als estudis bàsics que feien al col·legi).

Una altra de les paraules més proposades ha sigut fato.