Celebració del Dia Mundial de la Poesia a Sant Celoni
L’Oficina de Català i la Biblioteca l’Escorxador organitzen una lectura de poemes
El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia. La Biblioteca l'Escorxador i l'Oficina de Català de Sant Celoni el van celebrar, com cada any, amb una lectura de poemes que va tenir lloc dijous 14 de març a les 15 h.
En primer lloc es va llegir el poema escollit per la Institució de les Lletres Catalanes per commemorar l'efemèride, en aquesta ocasió, 'XLII', de Vicent Andrés Estellés, del qual se celebra el centenari del seu naixement. El poema es va poder sentir en diversos idiomes: en català, primer, i després en àrab, castellà, francès i anglès, les llengües d’origen dels alumnes dels cursos de català.
Posteriorment es va posar el micro a disposició dels assistents i diverses persones van llegir poemes que ells mateixos havien escollit.
L’acte, que va tenir lloc a la Biblioteca l’Escorxador, va durar mitja hora i va comptar amb l’assistència d’unes 25 persones, entre les quals, l’alcalde de Sant Celoni, Eduard Vallhonesta, i el regidor Albert Planas.
Vicent Andrés Estellés
L’any 1999 la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia (DMP). Per celebrar-ho, des de l'any 2008 la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco promocionen aquesta celebració tant en el nostre domini lingüístic com a la resta d'Europa i del món amb l'elecció d'un poeta i un seu poema per a l'ocasió. Enguany, el poeta escollit és Vicent Andrés Estellés.
Pocs poetes han tingut una incidència social i cívica com Vicent Andrés Estellés amb els seus versos al nostre país. Cronista dels temps més foscos de la llarga postguerra i del franquisme, amb la seva obra va construir una veu inconfusible i la va modular amb un estil únic que, durant dècades, s'ha anat identificant com la veu col·lectiva d'un poble. Joan Fuster va definir-lo com un "poeta de realitats"; i de l'experiència d'aquesta mirada sobre un lloc i un temps concret Estellés no va deixar de reivindicar mai, sobretot i per damunt de tot, el dret a l'alegria