Pràctiques lingüístiques de Sant Jordi amb el Bàsic 3 de Montornès
Activitats complementàries, CPNL, De la competència a l'ús
Els alumnes van visitar les parades de comerços i entitats de Montornès per fer-hi algunes preguntes
El passat Sant Jordi els alumes del Bàsic 3 van participar en un assaig de les pràctiques lingüístiques als comerços que hauran de fer quan arribin a la unitat 6 del llibre.
En la classe del dia 18 els alumnes ja havien llegit una versió de la llegenda de Sant Jordi per repassar els temps de passat i també per descobrir algunes paraules com “ferotge” “aterrir” “atzar”. El dia de Sant Jordi, després de la primera hora de classe, el grup d'alumnes es va desplaçar fins a la plaça Pau Picasso on van fer preguntes a algunes parades de comerços i entitats adherides al Voluntariat per la llengua. En aquesta ocasió hi van anar acompanyats de la professora, però quan hagin de fer les pràctiques el mes vinent hauran d'anar-hi sols. Durant uns moment, abans de començar el recorregut, van parar atenció a la megafonia de la plaça, ja que es reproduïen cançons en català, com s’escau a la festa de Sant Jordi, triades per la tècnica de Festes.
Els alumnes van poder parlar amb les entitats Palau Dalmanla, Associació Fotogràfica, Drac i diables de Montornes i Gegants de Montornès i també amb la Floristeria Gruzmy. En el moment de fer la sortida el temps es va girar i va començar a ploure, així que als alumnes els va faltar poder xerrar amb un llibreter, ja que quan anaven a fer-ho van començar les corredisses per tapar els llibres amb plàstics. Així que les pràctiques es van donar per acabades, ja que per sort, quan va començar la gotellada, tothom hi havia participat i hi havia intervingut amb alguna pregunta. Poc després el temps es va normalitzar i el sol va tornar a sortir. Alguns alumnes es va quedar voltant per les parades fent el que s'ha de fer per Sant Jordi: tafanejar, mirar, conversar i comprar algun llibre i alguna rosa. Tothom va estar d'acord amb el fet que, un cops s’ha trencat el gel i s’ha començat a parlar, cada cop és més fàcil fer-ho i es té menys vergonya.