17. L’ús dels temps verbals

CORRESPONDÈNCIA DE TEMPS VERBALS

• Quan fem suposicions, utilitzem estructures en què hi ha dos verbs que segueixen aquest model:

Correspondències verbals en les narracions

• Temporals: quan en textos narratius
     Quan es va fer de nit, vaig llegir un poema amb la llum d’una espelma.
     (→ Després d’una acció es produeix la següent. Són dues accions acabades.)
  
     Quan es feia de nit, llegia un poema amb la llum d’una espelma.
     (→ Totes dues accions es produeixen simultàniament en el passat.)
    
     Quan es feia de nit, vaig llegir un poema amb la llum d’una espelma.
     (→ Mentre la primera acció encara no ha acabat, es produeix la segona. La segona s’acaba mentre la primera encara dura.)
   
• Temporals amb subjuntiu: l'endemà que, abans que, després que, perquè
     L'endemà que ens coneguéssim, ens vam prometre.
     Va voler tenir una criatura abans que ens caséssim.
     Va voler convidar-me a sopar poc després que ens coneguéssim.
     Em va convèncer perquè visquéssim junts.

Les interrogatives indirectes

Per als casos en què reportem informació, cal tenir en compte que el temps del verb de l’oració principal afecta el temps del verb de l’oració subordinada.

Subordinades amb infinitiu

La correspondència de temps verbals en oracions substantives de subjecte es representa al quadre següent:

El condicional

Per expressar una condició fem servir la conjunció si. També podem usar a condició que, només que, en cas de, en cas que, si no és que, posat que, mentre, tret que, llevat que…

En les frases condicionals cal tenir en compte els temps verbals i la correspondència entre els verbs que hi ha.

• Utilitzem el mode indicatiu per introduir una condició que és possible o factible:
  
     Si… present > present
        Si no ho entens, pregunta-ho.
  
     Si… present > futur
         Si plou, no sortirem.
        Si vens a dinar comprarem postres.
        Si sou més responsables no tindreu problemes.
        Si podem començar més d'hora guanyarem temps.
  
     Si… imperfet > condicional
        Si ho explicaves a poc a poc, seguirien l’argumentació.

• Fem servir el mode subjuntiu quan la condició és una hipòtesi que no és gaire possible que s’esdevingui:
  
     Si… imperfet de subjuntiu > condicional
        Si plogués, no sortiríem.
        Si vinguessis a dinar compraríem postres.
        Si fóssiu més responsables no tindríeu problemes.
        Si poguéssim començar més d'hora guanyaríem temps.

• Quan fem servir temps verbals compostos, la condició és impossible que s’esdevingui:
  
     Si… plusquamperfet de subjuntiu > condicional compost
        Si haguessis estudiat més, hauries tret més bona nota.
        Si hagués fet sol, hauríem anat a la platja.
        Si no hagués tingut tanta feina, hauria vingut al cinema.
        Jo també hi hauria vingut si no hagués hagut d'anar al dentista.