Publicacions del CNL

La història de la Sandy és la de moltes persones que han deixat els seus països d'origen a la recerca d'una vida millor per a ells i les seues famílies.

Aquesta història recupera la memòria de la Guerra Civil espanyola que va trasbalsar la vida de moltes persones anònimes i senzilles. Són persones que no surten als llibres d'història, però que van viure les tràgiques conseqüències dels fets bèl·lics que altres van provocar.

Retrat de tres generacions d'una família a partir de la qual Montserrat Roig fa una mirada crítica a la burgesia catalana i un retrat social de tota una època.

Amb Pilar Prim, Oller, en plena maduresa com a novel·lista, afronta el tema del desig de la dona, un assumpte que la literatura del XIX havia tractat des d'una perspectiva merament romàntica.

Publicada el 5 de maig de 1927, Cap al far és una de les novel·les cabdals de l'anomenat modernisme literari, al costat de l'Ulisses de James Joyce o A la recerca del temps perdut de Marcel Proust.

“Una de les obres més representades del teatre català”. Els conflictes dramàtics que planetja són, a més, d'una poderosa actualitat: la intolerància religiosa, la marginació i expulsió del que és diferent i, a la fi, la possibilitat de l'amor com a superació de tot allò que separa els éssers humans.

«El llibre que teniu a les mans és llegeix d'una tirada gracies a l'agilitat narrativa i a l'habil xarxa de l'estructura -farcida de textos originals- que permet seguir fil per randa la trajectoria vital i creativa d'una de les dones més remarcables i avançades del segle XX.

“Una novel·la diferent que et farà veure la crisi dels 40 d'una manera molt diferent”. Si al vostre pastís d'aniversari hi ha hagut recentment o hi haurà molt aviat 39 + 1 espelmes, aquest és el vostre llibre.

A La teranyina, Jaume Cabré teixeix un relat de les intrigues dels Rigau per aconseguir el control de la fàbrica i de la família. En el context de les lluites socials de la Setmana Tràgica i la guerra del Marroc, l'encàrrec de fer roba de soldat al Vapor Rigau fa esclatar la violència entre obrers i fabricants, en una ciutat de dimensions mitjanes, amb una poderosa indústria tèxtil, anomenada Feixes.

Cartes impertinents utilitza un gènere eminentment femení (la carta) per fer un retrat i, al mateix temps, establir un diàleg entre dones de totes menes i condicions.