Publicacions del CNL

  • La col xinesa

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    1a edició

    La col xinesa és una hortalissa que té forma d'enciam llarg però en realitat és de la mateixa espècie que els naps. Té fulles blanques i grogues, ben atapeïdes. Es cultiva a la Xina des de fa més de 1.500 anys. Es consumeix crua, en amanides. També es fa servir per fer sopes, minestres o com a guarnició per a plats de carn.

    A la fitxa trobareu la recepta d’un plat xinès fet amb aquest ingredient.

    Més informació sobre "La col xinesa".
  • El cigró

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    1a edició

    Els cigrons són les llavors d'una planta lleguminosa que té el seu origen en la zona formada per Grècia, Turquia i Síria. Sens dubte és una de les plantes de conreu més antigues que es coneixen: en regions del nord d'Àfrica i de l'Àsia occidental se n'han trobat restes de fa 7.500 anys. Els cigrons -hummus en àrab i hebreu- són molt presents a tota l'àrea mediterrània.

    A la fitxa podreu veure una recepta indopakistanesa que utilitza aquest ingredient.

    Més informació sobre "El cigró".
  • La civada

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    1a edició

    La civada és una planta que pertany a la família de les gramínies. Les restes més antigues de conreus de civada es troben a l'Europa central i estan datades de l'edat del bronze. Sembla que antigament no tenia tanta importància com el blat o l’ordi ja que fins que no se'n va popularitzar el cultiu, es considerava que la civada era una mala herba d'aquests cereals.

    A la fitxa trobareu la recepta de la cervesa artesana que es fa a Santa Coloma.

    Més informació sobre "La civada".
  • La flor d'hibisc

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    1a edició

    Les flors d'hibisc són grosses i vistoses, en forma d'embut o trompeta de colors diversos. L'hibisc és originari del Sudan i es pot trobar en regions càlides, temperades, subtropicals i tropicals. El fruit és una càpsula que conté diverses llavors. La flor d'hibisc -també coneguda com a rosa de Jamaica- s'empra per fer infusions que es caracteritzen pel seu sabor, color i efectes benefciosos sobre el sistema nerviós, ja que no té cap substància estimulant.

    A la fitxa trobareu una recepta de Guinea Conakri feta amb aquest ingredient.

    Més informació sobre "La flor d'hibisc".
  • El clau

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    1a edició

    El clau -o clavell- és una espècia molt aromàtica. És el botó oral sec del claveller, un arbre originari d'Indonèsia que pot arribar a fer més de 10 metres d'alt. Fa més de 2.400 anys que se'n va generalitzar l'ús a la Xina. Els cortesans el mastegaven per aromatitzar-se l'alè quan parlaven amb l'emperador. Va passar després a l'Imperi romà i es va estendre arreu del món.

    A la fitxa podreu veure un producte cent per cent colomenc que utilitza aquest producte en la seva elaboració.

    Més informació sobre "El clau".
  • La botifarra

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    1a edició

    La botifarra és un embotit típic de Catalunya que presenta una gran varietat de gustos i de formes d'elaboració (botifarra crua, dolça, blanca, negra, traïdora, de perol, etc.). La botifarra crua es fa amb carn de porc, sal i pebre negre. Antigament, després de matar el porc, la botifarra crua es consumia de seguida o bé es conservava confitada en olles.

    A la fitxa trobareu una recepta de la cuina catalana que utilitza aquest producte.

    Més informació sobre "La botifarra".
  • Memòria CNL de Barcelona 2019

  • La sal

    Els sabors del món

    ​​​​Els sabors del món

    1a edició

    La sal és una substància cristal·lina molt abundant a la naturalesa, pràcticament inesgotable. La podem trobar en dissolució en l'aigua del mar i en forma sòlida en dipòsits més o menys subterranis.

    En aquesta fitxa trobareu una recepta de la cuina de Guinea Konakri que utilitza aquest ingredient.

    Més informació sobre "La sal".
  • I per què s’escriu amb ve baixa?

    Retalls de llengua

    Aprendre una llengua inevitablement fa que intentem portar la llengua que volem aprendre al model de la nostra llengua materna. És un procés cognitiu que fem automàticament quan ens trobem en aquesta tessitura. Busquem les seguretats de la llengua primera o habitual. Un altre dels mecanismes que intuïtivament desencadenem és buscar les similituds amb altres llengües de la mateixa família.

    Més informació sobre "I per què s’escriu amb ve baixa?".
  • L'Estenedor 173, novembre 2020

    L'Estenedor - El Vallès Oriental

    L'Estenedor, revista virtual de llengua catalana 

    Més informació sobre "L'Estenedor 173, novembre 2020".