Alumnes i participants al VxL de Vilafranca i l’Alt Penedès fan una ‘Passejada parlada’ caminant cap a Sant Pau
Cursos de català, Voluntariat per la llengua, CPNL
La pujada a l'ermita també va servir perquè alumnes, voluntaris i aprenents celebressin la Diada de Sant Jordi
El 26 d’abril passat, un grup de més de 30 persones, entre alumnes, voluntaris, aprenents i acompanyants van fer una sortida cap a l'ermita de Sant Pau, mirador de Vilafranca del Penedès, per celebrar Sant Jordi.
Passejada parlada
A banda dels participants del VxL de Vilafranca, també hi havia un grup de Gelida i alguns representants dels Amics de l'Ermita de Sant Pau que van acompanyar el grup en tot moment explicant algunes curiositats de la ruta. En Joaquim Bages va ser la persona que molt amablement es va oferir a fer la guia cultural i també a obrir l'ermita.
La primera parada, que també va servir per reagrupar els excursionistes, es va fer a la zona d'esbarjo de la muntanya de Sant Jaume, una de les zones lúdiques més antigues de Vilafranca. La parada següent ja va ser a l'ermita de Sant Pau. Després de contemplar el magnífic paisatge i la vista de la ciutat des del mirador, en Joaquim va explicar d'una manera clara i senzilla la història dels primers pobladors de Vilafranca, d'on procedien, el significat de la paraula... Seguidament el grup va entrar a l'ermita de Sant Pau, excavada dins la pedra, amb més de sis-cents anys d'història, per seguir les explicacions del guia.
Història de l'ermita
Al 1324, el rei Jaume II va autoritzar als jueus de Vilafranca la segona sinagoga de la població a la muntanya de Sant Pau. La cessió va durar 60 anys, fins que l'indret va passar a mans dels ermitans de Pacs. D'aquella època no en queda res. La cova actual hauria estat l'absis d'una nova ermita que s'hi havia de construir a principis del segle XX, però que no es va poder portar a terme. La roca de l'ermita és calcària i es va formar fa uns 18 milions d'anys. A la ruta encara s'hi troben restes de fòssils que ho corroboren.
La muntanya, la plana, la vinya i els conreus donaven testimoni de la gran riquesa paisatgística dels 5 km de ruta circular. La guia de l'excursió va anar a càrrec de dos voluntaris, la Montserrat Garriga i el Joan Mateu. La idea va sorgir de la Montserrat. Ella i la seva parella lingüística, la Laura, sempre feien les converses caminant pels voltants de Vilafranca i a aquesta hora de conversa i natura li van posar el nom de Passejades parlades.
Alumnes, voluntaris, aprenents i acompanyats van aprofitar la sortida per interrelacionar-se fent noves coneixences entre ells i, així, enriquir l'experiència personal i lingüística. La satisfacció i el gaudi de l'experiència es va manifestar per part de les persones que van assistir a la caminada. Com a record de la sortida i de la celebració de Sant Jordi, es va distribuir un punt de llibre i alguns caminaires el van decorar amb alguna flor que havien recollit durant la sortida.