Cercar Cerca avançada
Tornar

21. La felicitació i la invitació

Intermedi 1

La felicitació

La felicitació és un text breu que escrivim quan hi ha un esdeveniment important a la vida d’una persona o en una època concreta de l’any.

En general, consta de poc text i fa servir expressions estereotipades per a cada ocasió:

  • Per molts anys! Per felicitar aniversaris i el dia del sant, i expressa el desig de gaudir d’una llarga vida.
     
  • Enhorabona! Per felicitar l’assoliment d’una fita o un repte personal, un naixement, un casament i qualsevol cosa que mereixi celebració per la trajectòria vital, acadèmica o laboral, quan algú rep un premi o reconeixement…
     
  • Felices vigílies! Aquesta expressió se sol dir el dia anterior de la data de celebració. Normalment, fa entreveure que la persona que la diu té bona memòria i està al cas que l’endemà és una data important per a la persona que farà la celebració. 
     
  • En general, es fa servir l’adjectiu bon, bona anteposat al nom que designa el motiu de felicitació: bon dia, bon viatgebon cap de setmanabona Pasquabon Sant Jordibona Diada, bona revetlla…

    Fixeu-vos que fem servir el singular quan fem referència a períodes únics: bon dia, bon Nadal, Bona Pasqua, bon vespre, bon any nou, bon dia del sant… 

    Per Nadal, que és un nom singular, és habitual fer servir la felicitació “Bones festes!”, perquè és una època amb moltes celebracions: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis…
     
  • L’adjectiu feliç serveix per als bons desitjos en dates que no són gaire celebrades i també per a l’any nou: feliç dia de la llengua materna, feliç dia de la mare, feliç any nou…

La invitació

La invitació, també anomenada convit, ha de ser clara, rigorosa i concisa, que són els principis bàsics de la invitació.

El tractament que cal fer servir a la invitació té unes característiques pròpies:

  • Es fa servir tractament de tercera persona del singular tant per a qui convida com per al destinatari. 
     
  • Fem servir la segona persona del plural si no s’hi especifica el destinatari.

A la invitació hi ha d’haver:

  • La identificació de qui convida: en cas que sigui una invitació formal, caldrà posar tota la informació necessària a la capçalera amb el nom de la persona, el càrrec i l’entitat de qui fa la invitació.

    Si convé, es pot afegir una fórmula de tractament protocol·lari davant del nom complet, tot i que no és imprescindible.

     
  • El nucli. Després del verb principal (invita o convida), aporta la informació sobre la persona destinatària, l’acte de què es tracta i el dia, l’hora i el lloc de l’esdeveniment al qual estem fent la invitació. En aquest espai s’hi pot indicar, si és pertinent, algun altre tipus d’informació sobre l’acte (qui el presidirà, si hi ha alguna norma d’etiqueta, si cal presentar la invitació per entrar a l’acte, si cal confirmar l’assistència, etc.).
     
  • La data i l’hora de l’esdeveniment. Si convé, i en casos formals, s’hi afegeix la data del dia que s’emet la invitació. És important tenir en compte que les dates s’escriuen amb els numerals en xifres, el mes en minúscula, l’any sense punt i l’hora en format digital, amb xifres i deixant un espai abans del símbol (h):
    25 d’abril de 2022, a les 17.00 h
     
  • Cal recordar que la invitació no ha de portar ni salutació, ni comiat, ni signatura.

Si us cal, podeu consultar la fitxa sobre els tractaments protocol·laris.

Filtres

Nivell