Cercar Cerca avançada
Tornar

33. L'informe

Superior

L’informe

L’informe és un document per mitjà del qual es transmet informació sobre la situació d’un afer i en el qual es proposen elements necessaris per orientar una actuació. És molt comú en la comunicació de les empreses i de l’Administració.

És un tipus de text força estructurat en què s’empra un llenguatge neutre i objectiu, alhora que un to impersonal. Generalment, l’escriu una persona especialitzada en la matèria que es tracta. L’informe pot incloure suports gràfics o documents annexos.

Per elaborar un informe es recomana partir d’una base d’orientació, és a dir, un marc de treball amb directrius i elements que serveixen de guia per preparar i organitzar el text. D’aquesta manera es garanteix que la informació sigui clara i coherent, i que s’abordin els objectius que es proposen. La base d’orientació se centra en tres eixos: la planificació, la redacció i la revisió.

LA PLANIFICACIÓ, O ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE ABANS DE REDACTAR UN INFORME  

  • És prioritari definir l’objectiu de l’informe.  
  • Convé identificar el destinatari i adequar-ne la informació.  
  • Cal saber quin tipus d’informe s’ha d’elaborar: servirà per fer propostes, per prendre una decisió…?  
  • S’ha de tenir clar si en l’informe cal descriure, analitzar o valorar.  
  • Cal tenir-ne clara l’estructura i quina informació ha d’incloure cadascun dels apartats.  
  • Cal seleccionar la documentació que cal aportar-hi, si escau. 

LA REDACCIÓ, O CONSIDERACIONS A L’HORA D’ESCRIURE UN INFORME

  • Cal adoptar el to adequat.
  • Cal decidir quin és el millor tractament per a l’informe i s’ha de mantenir durant tot el text.
  • Cal mantenir l’objectivitat durant tot el text.
  • Cal tenir clar el tipus d’expressions que són més adequades per enllaçar els paràgrafs.
  • Cal usar lèxic específic.

Sobre el tractament personal...

Si l’emissor és una persona, cal emprar la 1a persona del singular: proposo, informo, la meva proposta

Si l’emissor és un òrgan col·legiat, cal emprar la 1a persona del plural: proposem, informem, la nostra proposta…, o bé la 3a persona del singular: el Servei Econòmic proposa, el Departament de Cultura informa, la seva proposta…

LA REVISIÓ, O VALORACIONS SOBRE LA IDONEÏTAT DE L’INFORME

  • Cal comprovar la coherència i la cohesió dels apartats i subapartats i que no s’hagi fet una presentació de dades inconnexes.  
  • S’ha de comprovar que l’ordre dels apartats sigui adequat i que la informació es presenti de manera lògica i progressiva.
  • Cal verificar que l’ús de verbs, connectors i lèxic específic sigui adequat.
  • Cal comprovar que s’hagi mantingut el to, el tractament i l’objectivitat durant tot el text.

TIPUS D’INFORMES

Hi ha diferents tipus d’informes segons el context en què es redacten, la finalitat amb què s’escriuen, el contingut que exposen, etc. A continuació es defineixen quatre tipus d’informes segons el seu contingut:

  • Informe tècnic. Aquest tipus d’informe tracta sobre alguna matèria especialitzada i presenta de forma objectiva i detallada tots els elements tècnics necessaris per resoldre un procediment administratiu. És a dir, analitza i fonamenta qualsevol resolució que s’hagi de prendre. La funció de l’informe és, doncs, aportar elements per a l’adopció d’una decisió adequada. Per exemple, avaluar els danys de la sequera, conèixer l’estat dels embassaments, concedir una llicència d’obres, etc.  
  • Informe proposta. En aquest tipus d’informe, el titular d’una unitat administrativa proposa al responsable d’una altra unitat que es facin certes actuacions i en justifica la necessitat. És a dir, se centra en l’exposició dels antecedents i l’explicació dels fonaments que justifiquen les conclusions finals. Per exemple, adquirir material, pagar dietes, contractar personal, etc.
  • Informe d’investigació. Aquest informe té per objectiu presentar els resultats d’una investigació, generalment provinent d’un treball de camp, sobre un tema específic. Per exemple, valorar l’impacte de l’ús de pantalles en edats molt primerenques, etc.
  • Informe de síntesi. L’informe de síntesi resumeix, de manera concisa, ordenada i comprensible per al lector, informació rellevant específica, amb l’objectiu d’exposar l’estat de la qüestió sobre un tema sense comprometre la integritat ni l’exactitud de la informació que conté. L’objectiu principal d’aquest tipus d’informe és aportar una visió ràpida i precisa del contingut essencial d’una temàtica específica. Per exemple, informe de síntesi dels resultats d’un experiment o d’una investigació científica, informe de síntesi sobre les tendències en l’ús de tecnologies educatives, etc.

ESTRUCTURA DE L’INFORME

Tot i que pot semblar un text força prototípic, l’estructura de l’informe varia segons la finalitat amb què s’emet, els interessos de l’emissor i les necessitats del receptor. Cal, doncs, que l’autor l’adapti a cada situació concreta. Malgrat això, s’han de seguir unes pautes i ha de contenir unes informacions mínimes.  

En aquesta entrada ens centrem en l’estructura de dos tipus d’informes, l’informe tècnic i l’informe proposta:

Estructura de l’informe tècnic Estructura de l’informe proposta

Capçalera

Identificació de l’expedient

Relació de fets  

Fonaments de dret  

Conclusions

Lloc i data

Autoria

Capçalera

Títol  

1. Introducció (s’hi detalla la situació i
conté l’objectiu de l’informe)

2. Anàlisi de les propostes (conté els
arguments de les opcions proposades
i les possibilitats de cadascuna)

3. Conclusions o proposta de resolució

Lloc i data

Autoria

Els informes més extensos poden incloure, després del títol o la identificació de l’expedient, un resum i un índex.

El resum (o sumari) és un tipus de text molt breu que exposa de manera sintètica els objectius, la metodologia, si escau, i les conclusions de l’informe. És a dir, una síntesi dels elements més rellevants de l’informe que ofereix al lector una sinopsi abreujada del seu contingut.  

Un resum ben elaborat ha de reflectir els punts següents:

  • Cal detallar-hi la finalitat o objectiu.
  • Ha de presentar els resultats i les conclusions amb claredat.
  • Cal descriure-hi, si escau, la metodologia seguida.
  • Cal especificar-hi, segons la rellevància que tinguin, els fets, els descobriments, etc.
  • S’ha de redactar en tercera persona (impersonal).  
  • No ha d’incloure títol, ni introducció, ni autoria.
  • Cal escriure’l amb un llenguatge clar i precís.

L’índex és un esquema dels diferents apartats d’un informe, ordenats per ordre d’aparició en el document.
 

Descripció de les parts dun informe tècnic

CAPÇALERA  

Ha d’incloure el nom de l’entitat o organisme que emet l’informe.

Exemple:  

Ajuntament del Vendrell 
Servei de Polítiques d’Igualtat

IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT  

Indicació del tipus d’informe (opcional).
Òrgan que ha demanat l’informe o al qual s’adreça (opcional).
Número i títol de l’expedient.

Exemple:  

Identificació de l’expedient  

Informe tècnic relatiu a l’expedient número 12C3PO, sobre la sol·licitud de la llicència d’obertura del restaurant Maspons, situat al carrer Vallirana, 28, de Parets del Vallès.

RELACIÓ DE FETS

En aquest apartat, cal exposar-hi els fets rellevants, ordenats cronològicament, separats en paràgrafs i numerats amb un cardinal, si n’hi ha més d’un.

Exemple:  

Relació de fets

1. El 28 de febrer de 2023 el senyor Jaume Maspons i Rigol, amb domicili al carrer Antic, 16, va sol·licitar a l’Ajuntament de Parets del Vallès la llicència d’obertura del restaurant Maspons, situat al carrer Vallirana, 28, 02875 Parets del Vallès.

2. El 8 de maig de 2023 els serveis tècnics de l’Ajuntament van acreditar que l’activitat que el sol·licitant vol desenvolupar és una activitat qualificada com a serveis i que el local reuneix les condicions establertes al reglament municipal per dur-la-hi a terme.

FONAMENTS DE DRET  

En aquest apartat, cal incloure-hi els fonaments normatius aplicables als fets, separats en paràgrafs i numerats amb un cardinal, si n’hi ha més d’un.

Exemple:  

Fonaments de dret

L’article 40.7 i concordants del Decret 1234/4321, de 15 de desembre, que aprova el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (BOE núm. 292, de 7 de desembre de 1961), estableix els requisits que han de complir els locals per dur a terme activitats de serveis.

CONCLUSIONS  

La conclusió o proposta de resolució ha d’incloure l’exposició dels arguments pertinents, o la proposta concreta que es desprèn del que s’ha dit amb anterioritat.

Exemple:  

Conclusions

Informo favorablement sobre l’atorgament de la llicència d’obertura del restaurant Maspons, situat al carrer Vallirana, 28, de Parets del Vallès, sol·licitada pel senyor Jaume Maspons i Rigol.

LLOC I DATA

Conté la informació del lloc i la data en què s’emet l’informe:  

  • S’escriu separada del text i segueix l’ordre següent: (població), (dia) (mes) (any)  
  • Cal posar coma després de la població.  
  • El dia i l’any s’escriuen amb xifres.  
  • El mes s’escriu amb lletres i amb minúscula inicial.
  • La preposició davant de l’any no ha de dur article.
  • La data no porta punt final.

Exemple:  

Parets del Vallès, 24 de maig de 2023

AUTORIA

Aquest apartat conté les dades de la persona que emet l’informe:

  • Càrrec (en minúscula i precedit de l’article determinat el/la)
  • Signatura
  • Nom i cognoms

Exemple:  

L’arquitecta municipal 
(signatura) 
Elena Martí i Pujades

Exemple d’informe tècnic

Ajuntament de Parets del Vallès
Àrea d’Urbanisme


Identificació de l’expedient
Informe tècnic relatiu a l’expedient número 12C3PO, sobre la sol·licitud de la llicència d’obertura del restaurant Maspons, situat al carrer Vallirana, 28, de Parets del Vallès.


Relació de fets

  1. El 28 de febrer de 2023 el Sr. Jaume Maspons i Rigol, amb domicili al carrer Antic, 16, va sol·licitar a l’Ajuntament de Parets del Vallès la llicència d’obertura del restaurant Maspons, situat al carrer Vallirana, 28, 02875 Parets del Vallès.
  2. El 8 de maig de 2023 els serveis tècnics de l’Ajuntament van acreditar que l’activitat que el sol·licitant vol desenvolupar és una activitat qualificada com a serveis i que el local reuneix les condicions establertes al reglament municipal per dur-la-hi a terme.


Fonaments de dret
L’article 40.7 i concordants del Decret 1234/4321, de 15 de desembre, que aprova el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (BOE núm. 292, de 7 de desembre de 1961), estableix els requisits que han de complir els locals per dur a terme activitats de serveis.


Conclusions
Informo favorablement sobre l’atorgament de la llicència d’obertura del restaurant Maspons, situat al carrer Vallirana, 28, de Parets del Vallès, sol·licitada pel Sr. Jaume Maspons i Rigol.

Parets del Vallès, 24 de maig de 2023

L’arquitecta municipal
(signatura)
Elena Martí i Pujades

Descripció de les parts d’un informe proposta

CAPÇALERA

Ha d’incloure el nom de l’entitat o organisme que emet l’informe.

Exemple:   

Ajuntament de Cambrils  
Àrea d’Educació i Cultura

TÍTOL (NOM DE L’INFORME)

Inclou el nom de l’informe, que sintetitza el tema amb claredat i precisió.

Exemple:  

INFORME: PROPOSTA D’ACTIVITAT FORMATIVA

1. INTRODUCCIÓ

En aquest apartat cal incloure-hi l’objectiu de l’informe i fer un resum que especifiqui la situació i els antecedents. És a dir, que defineixi el problema que pretén resoldre l’informe i descrigui breument la informació i el mètode emprats.

Exemple:  

1. Introducció

L’Àrea d’Educació i Cultura ha d’assegurar la formació de deu tècnics que s’acaben d’incorporar a l’Ajuntament perquè puguin impartir sessions de sensibilització lingüística a treballadors dels centres educatius de primària. Cal que en el termini més breu possible aquests nous treballadors adquireixin els coneixements i les habilitats necessàries per desenvolupar la seva tasca amb eficiència. 

L’objectiu d’aquest informe és analitzar tres propostes formatives i proposar l’opció que més s’adequa al perfil dels tècnics que impartiran les sessions, al pressupost i als treballadors dels centres educatius que assistiran a les sessions.

2. ANÀLISI DE LES PROPOSTES

Aquest apartat ha d’incloure l’explicació de les diferents opcions que s’aporten per resoldre la situació, separades en apartats:  

  • Analitzar els costos de cadascuna.   
  • Analitzar els pros i els contres de cada possibilitat: avantatges i inconvenients segons diferents criteris (preu, seguretat, comoditat, etc.).

Exemple:

2. Anàlisi de les propostes

a. Taller
Exposar de forma detallada i organitzada els aspectes més rellevants relatius a la sensibilització lingüística en llengua catalana.
Durada: 2 hores
Cost: 400 €
Avantatges: aquesta és l’opció més ràpida i econòmica.
Inconvenients: si bé la conferència és un format vàlid per transmetre informació general, és poc eficaç per desenvolupar habilitats i competències.

b. Autoformació
Organitzar un curs en línia de formació en tècniques de sensibilització lingüística en llengua catalana.
Durada: 1 mes
Cost: 800 €
Avantatges: s’adapta al ritme individual d’aprenentatge i elimina els inconvenients de la diversitat d’horaris laborals, perquè és un mètode molt flexible que permet que el curs es faci a qualsevol lloc i a qualsevol hora.
Inconvenients: té un cost econòmic més elevat.

c. Curs presencial
Organitzar un curs presencial impartit per un tècnic de normalització lingüística del CPNL.  
Durada: 20 hores de classe en horari laboral
Preu: 2.000 €
Avantatges: promou les relacions entre els treballadors i, per tant, contribueix a millorar la comunicació i cooperació entre l’equip.
Inconvenients: pèrdua d’hores de treball i cost elevat.

3. CONCLUSIONS O PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Aquest apartat ha d’incloure una conclusió o proposta de resolució en què es facin les recomanacions, els suggeriments o les valoracions que justifiquin la tria final d’una de les propostes exposades al punt anterior.

Exemple:    

3. Proposta de resolució

Un cop analitzades les diferents opcions, considerem que l’autoformació és l’opció més satisfactòria, perquè garanteix uns resultats d’aprenentatge òptims amb relació als recursos disponibles i al temps de què disposem.

LLOC I DATA

Aquest apartat conté la informació del lloc i la data en què s’emet l’informe:

S’escriu separada del text i segueix l’ordre següent: (població), (dia) (mes) (any)  

  • Cal posar coma després de la població.
  • El dia i l’any s’escriuen  amb xifres.
  • El mes s’escriu amb lletres i amb minúscula inicial.
  • La preposició davant de l’any no ha de dur article.
  • La data no porta punt final.

Exemple:   

Cambrils, 25 de febrer de 2023

AUTORIA

Aquest apartat conté les dades de la persona que emet l’informe:   

  • Càrrec (en minúscula i precedida de l’article determinat el/la)
  • Signatura  
  • Nom i cognoms

Exemple:  

La cap de l’Àrea d’Educació i Cultura
(signatura) 
Montserrat Capdevila Prades

Exemple d’informe proposta

Ajuntament de Cambrils  
Àrea d’Educació i Cultura

INFORME: PROPOSTA D’ACTIVITAT FORMATIVA

 
1. Introducció
L’Àrea d’Educació i Cultura ha d’assegurar la formació de deu tècnics que s’acaben d’incorporar a l’Ajuntament perquè puguin impartir sessions de sensibilització lingüística a treballadors dels centres educatius de primària. Cal que en el termini més breu possible aquests nous treballadors adquireixin els coneixements i les habilitats necessaris per desenvolupar la seva tasca amb eficiència.
 
L’objectiu d’aquest informe és analitzar tres propostes formatives i proposar l’opció que més s’adequa al perfil dels tècnics que impartiran les sessions, al pressupost i als treballadors dels centres educatius que assistiran a les sessions.

 
2. Anàlisi de les propostes formatives

a. Taller
Exposar de manera detallada i organitzada els aspectes més rellevants relatius a la sensibilització lingüística en llengua catalana.
Durada: 2 hores
Cost: 400 €
Avantatges: aquesta és l’opció més ràpida i econòmica.
Inconvenients: si bé la conferència és un format vàlid per transmetre informació general, és poc eficaç per desenvolupar habilitats i competències.

b. Autoformació
Organitzar un curs en línia de formació en tècniques de sensibilització lingüística en llengua catalana.
Durada: 1 mes
Cost: 800 €
Avantatges: s’adapta al ritme individual d’aprenentatge i elimina els inconvenients de la diversitat d’horaris laborals, perquè és un mètode molt flexible que permet que el curs es faci a qualsevol lloc i a qualsevol hora.
Inconvenients: té un cost econòmic més elevat.

c. Curs presencial
Organitzar un curs presencial impartit per un tècnic de normalització lingüística del CPNL.  
Durada: 20 hores de classe en horari laboral
Preu: 2.000 €
Avantatges: promou les relacions entre els treballadors i, per tant, contribueix a millorar la comunicació i cooperació entre l’equip.
Inconvenients: pèrdua d’hores de treball i cost elevat.

 
3. Proposta de resolució
Un cop analitzades les diferents opcions, considerem que l’autoformació és l’opció més satisfactòria, perquè garanteix uns resultats d’aprenentatge òptims amb relació als recursos disponibles i al temps de què disposem.

 
Cambrils, 25 de febrer de 2023

La cap de l’Àrea d’Educació i Cultura
(signatura)  
Montserrat Capdevila Prades

Filtres

Nivell