Cercar Cerca avançada
Tornar

1. L'alfabet

Bàsic 1

Les lletres de l’alfabet català són les següents:

Grafia Nom Exemples de com sonen Grafia Nom Exemples de com sonen
 a  a  alt, cafeteria  n  ena  no, cinc, canvi
 b  be alta  buc, àrab  o  o  ona, pot, hospital
 c  ce  cap, cel  p  pe  peu
 d  de  dau, fred  q  cu  quan
 e  e  èxit, ell, pare  r  erra  cara, serra, dir
 f  efa  fill  s  essa  sac, cosa
 g  ge  got, gent, diàleg  t  te  te, vent
 h  hac  ham, hawaià  u  u  ull, cauen
 i  i llatina  indi, iogurt, noia  v  ve baixa  vi
 j  jota  joc  w  ve doble  watt, web
 k  ca  kiwi  x  ics, xeix  taxi, xai, examen
 l  ela  lent  y  i grega  faraday, banya
 m  ema  mà  z  zeta  zebra
  • D’aquestes lletres, cinc són vocals, a, e, i, o, u, i la resta són consonants.
     
  • Cal fixar-se que cada exemple correspon a un so determinat per a cadascuna de les lletres; per tant, quan hi ha dos exemples, vol dir que els sons són diferents en cada paraula.
     
  • Hi ha algunes lletres modificades, com la ç, que sona com una ss, i la ela geminada, l·l, que sona com una ela llarga.
     
  • D’acord amb la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions efe, ele, eme, ene, erre i esse.

Els dígrafs

Hi ha combinacions de dues lletres que es pronuncien amb un sol so: són els dígrafs.

Dígraf Exemples Dígraf Exemples
rr sorra, carrer, parra…  ig passeig, mig, maig…
ss tassa, massa, classe…  tx despatx, fitxa…
ll colla, fulla, palla, llapis…  tz atzar…
ny canya, Catalunya, pany…  tg metge, fetge, platges…
qu queixal, quilo, paquet, màquina…  tj platja, mitja…
gu guepard, guilla, paguem… ts potser…
ix caixa, faixa, reixa… sc piscina, ascensor…


Cal tenir en compte que:

  • Els dígrafs rr i ss no apareixen mai al principi ni al final de la paraula, només entremig:
       carro, bossa (però rata, coses…).
     
  • Quan escrivim qu i gu davant de i i e, la u no sona. Si volem que soni, hi posem dièresi:
       guitarra, esquí (però piní, estió…).
     
  • El dígraf ig sona com tx quan és a final de mot.
       passeig, mig, despatx, empatx
     
  • El dígraf ix, en paraules com caixa, faixa…, sona com un sol so (el de la x) en part del català oriental.
     

Bàsic 2

Alternances ortogràfiques

Com podeu comprovar, les grafies poden tenir més d’un so. N’és un exemple la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel, o la g, que pot sonar com a gat o com a girafa.

I també passa que un so pot tenir més d’una grafia. Així, sona igual el so de j a japonès que el so de g a gironí, i el so de c a casa i a quilo.

Fixeu-vos en el quadre següent, sobretot en el contacte amb les lletres e i i i en com escrivim cadascun dels sons:

   + a + e + i + o + u
So de c  ca
 
pesca
 que
 
pesques
 qui 
  quilo
 co
 
coma
 cu
  cua
So de ç  ça 
 
comença
 ce
  comences
 ci
  cirera
 ço
  lliçó
 çu
  forçut
So de g  ga 
 
frega
 gue
  fregues
 gui
  guia
 go
 
gol
gu
 
gust
So de j  ja
  menja
 ge
  menges
 gi
  girafa
 jo
 
joc
 ju
 
jugar
So de tj  tja
  platja
 tge
  platges
 tgi
  heretgia
 tjo
 
pitjor
 tju
 
fetjut

Intermedi 1

L’alfabet català consta de vint-i-sis lletres o grafies, cinc de les quals són vocals, i la resta, consonants.

Mentre que els sons de les consonants es generen pel pas de l’aire per la faringe, la boca o el nas, les vocals són els sons que es pronuncien només per la vibració de les cordes vocals. En català hi ha cinc vocals que representen vuit sons:

   a: sal, parlarà, casa
   e oberta: èxit, terra, infern...
   e tancada: faré, llet, carrer...
   i: camí, fill, anís...
   o oberta: història, força, poble...
   o tancada: balcó, secció, gossa...
   u: puny, músic, ungla, ull… 
   vocal neutra: cara, pare… 
 

Cal tenir en compte que:

  • Sovint les grafies poden tenir més d'un so. N'és un exemple la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel.
     
  • La vocal neutra només es pronuncia en una part del domini lingüístic, al bloc oriental.
     
  • La grafia ç (ce trencada) és una modificació de c (feliç, caça…) i només l’escrivim davant de a, o i u, mai davant de e ni de i: força, forçós, forçut (però forces, forcis).
     
  • La grafia l·l (ela geminada) és una modificació de l; s’escriu amb un punt volat entre dues eles i sona com una ela llarga: paral·lel, cel·la… (i no *paral.lel, cel.la…).
     
  • La grafia h és muda, excepte en alguns mots com halar, ehem, ha!…, i alguns estrangerismes com Helen, Harry, halal…, en què sonen amb un so aspirat.
     
  • Les lletres k i w només es troben en mots d’origen estranger: kiwi, kamikaze, karaoke…
     
  • La lletra y forma part del dígraf ny o es troba en mots d’origen estranger: faraday, playback…

Filtres

Nivell