40. Els adverbis
Bàsic 1
Els adverbis són paraules invariables que modifiquen verbs, és a dir, ens en donen una informació complementària. També poden modificar adjectius i altres adverbis.
- Adverbis de temps
sempre |
|
mai |
|
encara |
|
ja |
|
aquí damunt, sobre davant a la dreta, a mà dreta a prop, a la vora fora |
dins, dintre entrant pujant baixant (per tot) arreu enlloc |
allà, allí sota darrere a l'esquerra, a mà esquerra lluny al fons, al final |
al costat sortint a baix a dalt al mig al centre |
Visc aquí. Davant de casa hi ha una estació de tren.
Al fons hi ha la cuina. A mà dreta hi ha un lavabo, i a mà esquerra, el dormitori.
La plaça és baixant a mà dreta.
Aquí al costat hi ha un forn. Darrere el forn hi ha una pastisseria.
- Adverbis de quantitat
massa molt força |
bastant poc una mica |
prou poc tant |
(no) gaire (no) gens (no) gens ni mica |
- Algunes remarques sobre els adverbis de quantitat:
- Alguns exemples dels adverbis de quantitat:
M'agrada molt fer esport. Viatjo molt amb els amics.
M'agrada força cuinar per a la família. Parla força català.
M'agrada bastant cuinar per als amics. Quan té temps lliure, escriu bastant.
No m'agrada gaire netejar la casa. M'agrada poc netejar la casa.
No m'agrada gens rentar el vàter. No condueix gens.
No m'agrada gens ni mica sortir a treballar quan plou.
- Els adverbis força i bastant són equivalents, i impliquen una quantitat considerable.
El meu pare camina força.
El meu cosí canta força.
- Els adverbis massa i prou no indiquen una quantitat concreta.
Treballa massa. (més del que cal)
Fa prou esport. (en fa una quantitat suficient)
- Els adverbis gaire, gens i gens ni mica es fan servir en frases negatives.
No parla gaire. (vol dir que una mica sí que parla)
No estudia gens. (implica una quantitat nul·la)
No treballa gens ni mica. (una quantitat nul·la amb èmfasi)
- Alguns exemples dels adverbis de quantitat:
Si vols ampliar la informació sobre aquests adverbis, pots consultar la fitxa dels quantitatius.
Bàsic 2
- Preposicions i adverbis de lloc
De direcció | |||
---|---|---|---|
cap a entre fins a amunt endavant endins enlaire |
tocant a al voltant (de) pels voltants (de) avall endarrere enfora tot dret |
De situació | |
---|---|
a banda i banda a cada costat a cobert a l'exterior a terra dins (de) esquerra allà, allí davant al voltant (de) al costat (de) a dalt (de) al capdamunt pujant a mà esquerra baixant les escales al final al pis de sobre a dalt de tot |
enmig al mig a l'aire lliure a l'interior enlaire fora dreta aquí darrere entre al bell mig a baix al capdavall pujant a mà dreta pujant la rampa al començament al pis de sota a baix de tot |
- Adverbis i expressions de temps
primer després llavors aleshores tot seguit a continuació l'altre dia |
al cap d'una estona de seguida de sobte més tard finalment l'endemà durant… |
Bàsic 3
Els adverbis també o tampoc
Per afirmar i negar fem servir adverbis.
Adverbis d'afirmació | Adverbis de negació |
---|---|
sí també i tant de debò de veritat |
no no pas tampoc de cap manera per res del món |
- Per reafirmar i expressar coincidència en una frase afirmativa fem servir també.
M’han dit que demà aneu a teatre amb la colla. Nosaltres també hi vindrem.
- En canvi, per expressar la coincidència en frases negatives, fem servir tampoc.
—Aquest cap de setmana no sortirem.
—Nosaltres tampoc. Preferim quedar-nos a casa.
MAI, ENLLOC, TAMPOC
sempre | mai | En Pere va sempre amb tren, però en Joan no hi va mai. |
pertot | enlloc | Al balcó hi havia formigues pertot, però a l'apartament no n'hi havia enlloc. |
també | tampoc | —Els meus germans són alts. —Doncs els meus també. —A mi no m’agrada el teatre, i a tu? —A mi tampoc. |
Elemental 1
Estructures comparatives d’igualtat
- Construccions que expressen igualtat:
tan… com…, tant l’un com l’altre, ni l’un ni l’altre, tots dos, l’un... i l’altre…, igual de… que…
La Jordina és tan professional com la Neus.
Tant l’un com l’altre s’esforcen a millorar. Tant l’una com l’altra s’hi esforcen.
Ni l’una ni l’altra són bones persones. Ni l’un ni l’altre juguen bé.
Tots dos viuen a ciutat. Totes dues viuen en un pis.
L’una és grisa i l’altra no. L’un és blanc i l’altre vermell.
Treballo tan intensament com voldria.
Juga igual de malament que el seu germà.
- Cal distingir tan… com de tant… com:
La Joana és tan eficient com l’Elisenda.
Vindré tan aviat com em deixin sortir de la feina.
En van parlar tant com van poder.
T’ho ha explicat tant a tu com a ella.
De xerraire, ho és tant com sa germana.
Estructures comparatives de desigualtat
- Construccions que expressen desigualtat, que poden ser de superioritat o d’inferioritat:
• més… que…, millor que són construccions de superioritat
• menys… que…, pitjor que són construccions d’inferioritat
Guanya més diners la Marta que no pas en Joan.
És més puntual en Pere que la Mercè.
Tenim un local millor que no pas ells.
Tenen un pis més ampli que nosaltres.
Corre més que ningú.
El meu germà té menys roba que jo.
Ho fem pitjor nosaltres que ells.
Elemental 3
Situacionals i possessius
Per indicar el lloc o la ubicació podem fer servir un adverbi amb un possessiu o bé l’adverbi amb un nom o un pronom. En aquest darrer cas, cal fer servir la preposició de després de l’adverbi.
Adverbi i possessiu | Adverbi amb nom o pronom |
---|---|
davant meu darrere teu a prop seu al costat nostre sobre vostre sota seu |
davant de mi darrere de tu a prop d'en Joan al costat de nosaltres sobre de vosaltres sota d'ells |
- Ho podem il·lustrar amb els exemples següents:
No et posis davant meu. Ets massa alt i no em deixes veure res.
Guarda'm lloc! Jo vull seure al costat teu.
Sempre va darrere de la Maria, darrere seu com un gosset.
Nosaltres vivim al tercer pis i ells, al segon. Ells viuen sota nostre.
Com és que no ens heu vist? Si érem davant vostre!
Filtres
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 11. Les oracions subordinades
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 2. Processos de formació lèxica
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...