37. Els pronoms febles

Els pronoms reflexius

• Alguns verbs van acompanyats de pronoms que fan referència a la pròpia persona.
     Em pentino davant el mirall cada matí.
     Es maquilla abans de sortir de casa.
     S'asseu a la cadira i s’aixeca ràpidament.
     Cada dia ens llevem més tard.

En aquesta animació s’explica què vol dir que un verb tingui pronoms reflexius.

El pronom ho

• Quan ens referim a un atribut de la persona, amb els verbs ser, estar i semblar.
     La teva cosina és morena? Sí que ho és.
     Encara està malalta? No, ja no ho està.
     Aquestes sabates semblen còmodes. Sí que ho semblen.
   
• Quan responem la pregunta què? al verb, que és un complement directe, i fa referència a un concepte neutre. És a dir, quan fa referència a això, allò o una frase sencera, utilitzem el pronom ho.
     Portes tot el que necessitem? Sí, ho porto.
     Saben quan arriba el tren de Reus? No, no ho saben.
     Tens el que et vaig demanar? Sí que ho tinc.
   
• Fem servir el pronom ho en algunes expressions:
     Ho sento!
     Ja ho tinc!
     No ho entenc!

El pronom hi

• Fa referència a un lloc, una ubicació o una localització.
     Encara estudies a l'institut? Sí, encara hi estudio. 
     Encara treballes a l’oficina de la Marta? No, ja no hi treballo. 
     Per què no anem un dia al cinema? Hi podem anar aquest vespre?
     Vaig cap a casa. Hi vaig a peu.
     Ves al mercat a comprar. Ves-hi abans no tanquin.

El pronom en

• Pot fer referència a un complement directe indefinit. És a dir, responem la pregunta què? al verb sense indicar una quantitat i sense referir-nos a una cosa concreta.
     Mires sèries a la nit? No, no en miro.
     Menges verdura? Sí, en menjo cada dia.
     Tens germans? No, no en tinc.
     Tens gana? Sí que en tinc!
     Parles català? En parlo una mica.
   
• Fixeu-vos en la diferència entre aquestes frases. Només les que fan referència a una cosa indefinida duen el pronom en.
     Teniu cervesa? Sí, en tenim.
     Vols la meva cervesa? No la vull, gràcies.
  
     Tens fred? No, no en tinc.
     Tens el llibre que et vaig deixar? No, no el tinc aquí.
  
     Compreu roba? No en comprem.
     Teniu la roba a l’armari? No, la tenim als calaixos.
   
• Quan indiquem una quantitat, utilitzem el pronom en.
     Quants anys tens? En tinc 25.
     Quantes germanes tens? En tinc dues.
     Quants diners tens? No en tinc gaires.
   

Els pronoms el, la, els, les

• Els pronoms determinats fan referència a coses o persones concretes, i coincideixen amb l'article si és masculí o femení, o si és singular o plural.
     Tens el llibre de català? No, no el tinc.
     Coneixes la Maria? Sí, sí que la conec.
     Coneixes els companys de classe? Sí, sí que els conec.
     Fas els exercicis de gimnàstica? Sí que els faig.
     Coneixes les germanes d’en Martí? No, no les conec.

Pronoms determinats, indeterminats i neutres

• Quan ens referim al complement directe, que respon la pregunta què? al verb (la cosa que compro, que dic, que preparo...), cal distingir si ens referim a una cosa concreta i determinada, a una cosa indeterminada o a una cosa indefinida o neutra.
   
  • És determinat si es refereix a una cosa concreta i única:
       Llegeixo el llibre.
       Miro aquella casa.
       Veig aquest arbre.
     
  • És indeterminat si és una cosa concreta però no única.
       Llegeixo llibres.
       Miro cases.
       Veig arbres.
     
  • És neutre si no és una cosa concreta ni única.
       Llegeixo el que em ve de gust.
       Miro tot el que m’indiques.  
       Veig perfectament allò que m’assenyales.
     

• Fixeu-vos com la diferència entre les frases següents la marca la presència o absència del determinant el, que defineix la naturalesa del CD (determinat en la primera, indeterminat en la segona) i el pronom necessari en cada cas:
     Saps on tens el cafè? No, no sé on el tinc.
     Teniu cafè? No, no en tenim.

Pronoms davant i darrere del verb

• Davant del verb.
     Em dic Clara.
     Ens mirem al mirall cada matí.
     Us distraieu amb facilitat.
   
• Els pronoms en imperatiu sempre van darrere del verb i corresponen a ordres directes.
     Segueix-me fins que arribem a casa.
     Feu-nos un favor, si us plau!
     Porteu-vos bé encara que no us vigilin gaire.
   
• Els pronoms que van darrere del verb s’apostrofen si el verb acaba en una sola vocal. Si acaba en dues vocals, no s’apostrofa.
     Gira’t i el veuràs.
     Tombeu-vos per veure millor la pissarra.
     Parleu-nos del vostre país.
     Explica’m el que més t’agrada.

Els pronoms hi i ho

• El pronom hi indica lloc, ubicació, localització…
     El cafè és a taula? Sí que hi és.
     L’alumna és a l’aula? No, no hi és.
     Vas al gimnàs, avui? No, avui no hi vaig.

(Tingues en compte que si el CC de lloc indica origen o procedència (va introduït per la preposició de), el substituïm pel pronom en. En canvi, si indica situació o direcció (no va introduït per la preposició de), se substitueix pel pronom hi.)

           Treballes a Suècia? Sí, hi treballo.
           Vius en un poble petit? No hi visc.
           Tornes del dentista? Sí, en torno.
           Vens de casa del Joan? No en vinc.

• El pronom ho indica atributs, qualitats, característiques, propietats…
     El cafè és calent? Sí que ho és.
     Estàs cansat? Sí que ho estic.
     Sembla content, oi? Sí que ho sembla, sí…

El pronom en amb el verb haver-hi: hi ha o n’hi ha

Pronoms febles de complement indirecte

• El complement indirecte és un complement del verb que es pot substituir pels pronoms em, et, es, li, ens, us, els.
   
• És aquella part de la frase que indica a qui o per a qui es fa una acció.
     Escric un missatge a en Joan.
     Explico l'exercici als alumnes.
     Porto fruita a les companyes.
    
• Els pronoms que indiquen el complement indirecte són:

• Si ens fixem en el pronom de la tercera persona, veurem que té una forma per al singular i una altra per al plural.
     Compra els bombons a la Maria. Li compra els bombons.
     Porta els informes a les coordinadores. Els porta els informes.
     Explica un conte al teu fill. Explica-li un conte.
     Renta la roba als nois. Els renta la roba.
   
• El pronom li no canvia de forma depenent de la posició del pronom, però el pronom els sí que canvia depenent de la posició que té respecte del verb.
     Prepara un sopa a l’avi. Li prepara una sopa.
     Prepareu una sopa a l'avi. Prepareu-li una sopa.
  
     Fa el sopar a les germanes. Els fa el sopar.
     Fes el sopar a les noies. Fes-los el sopar.
     Prepara el sopar per a les nenes. Prepara'ls el sopar.
   
• Tant li com els tenen la mateixa forma tant si fan referència al masculí com al femení.
     Li ha comprat una samarreta. (a ell o a ella)
     Els ha fet una foto. (a ells o a elles)
   

Podeu consultar l’animació següent per saber quins són els pronoms de complement directe i complement indirecte.

1. Pronoms de complement directe (CD)

• em, et, el, la, ens, us, els, les

2. Pronoms febles davant del verb:

• el, la, els, les, en, ho, hi, li

3. Pronoms febles darrere del verb

• em, et, es, ens, us, es

Els pronoms sempre van darrere del verb en imperatiu:
          segueix-me, seguiu-nos, seguiu-vos
          gira't, giri's, gireu-vos

• el, la, els, les, en, ho, li, hi

Les receptes de cuina per practicar els pronoms

Amb les receptes de cuina (i altres textos en què donem instruccions) podem practicar els pronoms.

Per exemple, fixeu-vos en aquesta recepta de samfaina, un plat típic català en què es couen, bàsicament, pebrot vermell, albergínia, carabassó, ceba i tomàquet.

Talleu la ceba a daus i poseu-la a coure en una cassola amb oli. Mentrestant, prepareu la resta d'hortalisses i talleu-les també a daus. Quan la ceba estigui feta i comenci a ser transparent, afegiu-hi el pebrot, l'albergínia i el carabassó. Deixeu-ho coure una bona estona a foc lent. Després, afegiu-hi el tomàquet ratllat i l'all tallat a trossets petits i deixeu-ho coure tot plegat. Hi podem afegir un raig de vi negre.
La samfaina pot acompanyar la carn i el peix, el bacallà amb samfaina és un plat ben conegut. També en podem posar a la coca i fer una coca de recapte.