Publicacions del CNL

Els sabors del món

4a edició

El creixen s'utilitza principalment en la preparació d'amanides i afegir unes fulles de creixen a una amanida verda convencional va molt bé per contrarestar el gust una mica insípid de l'enciam comercial. El creixen cuinat també es pot fer servir per a cremes o sopes. Les fulles tendres serveixen per decorar plats o com a guarnició de carns fredes i peixos. El seu gust recorda al de la mostassa, tot i que és un xic més suau i dolç.

El creixen (Nasturtium officinale) és una herba de llocs humits de la família de les brassicàcies, com també ho són la col, el bròquil i la mostassa.

Els sabors del món

4a edició

Gairebé totes les parts del sequi es poden menjar. Els fruits es poden menjar crus o cuits i afegits a les amanides i salses sovint marinats amb llimona. També se'n poden menjar els llucs i les fulles tendres cuits o afegint-los a les sopes. L'arrel, també comestible i de consistència similar a la patata, es pot preparar de diverses maneres.

El sequi (Sechium edule) és una liana comestible dins la família de les cucurbitàcies, com ara el cogombre, el meló i la carbassa.

Els sabors del món

4a edició

Tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes del nostre país, encara és costum menjar-ne a la tardor al Baix Ebre i Montsià, a molts llocs rurals del País Valencià i a la regió de Múrcia. La manera de fer preparacions culinàries amb gínjols és similar a les que es fan amb la poma i també les prunes, ja siguin dolces o salades.

El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbust o petit arbre de la família de les ramnàcies. Es pensa que és originari del centre i sud de la Xina tot i que es conrea a diversos països de la conca mediterrània des de temps molt antics.

Els sabors del món

4a edició

Moltes parts d'aquesta planta són utilitzades en la cuina de l'Índia, Sri Lanka, Tailàndia, Cambodja, el Vietnam i la Xina. Les llavors de lotus són comestibles i segons la medicina tradicional xinesa asseguren la longevitat. Es poden menjar crues i tenen un gust semblant al de les ametlles tendres, encara que són un xic més amargues. També es mengen rostides, com si fossin castanyes, o assecades i rebentades com si fossin crispetes. Igualment, s'empren per elaborar dolços.

Els rizomes tallats en làmines es mengen com a llegums fregits o bullits. També s'arrebossen amb pasta d'arròs per fregir. Com que són un xic insípids, normalment es condimenten amb salses i espècies.

Els sabors del món

4a edició

El mango comú és un arbre tropical que pertany a la família de les anacardiàcies, com ara els festucs i els anacards. Es tracta d'un dels arbres fruiters més grans del món, ja que pot arribar a fer 40 metres d'alt.

A més de poder-los menjar directament, els mangos es fan servir molt a la cuina amb chutneys, adobats en vinagre o bé menjats crus amb sal, bitxo o salsa de soia. Una beguda feta amb mango que és molt popular a Àsia es fa mesclant mangos madurs o polpa de mango, mantega i sucre.

Els sabors del món

4a edició

Les baies de goji es poden menjar barrejades amb musli, cereals d'esmorzar, amanides o iogurt. També es poden macerar en alcohol i emprar en plats cuinats com si es tractés d'una pansa de raïm. La melmelada i les postres fetes amb aquest fruit tenen molt bon sabor.

Les baies de goji o cireres goji són unes baies vermelles provinents de l'arç de la Xina o de l'arç. Aquests arbusts són de la família de les solanàcies, com ho són els tomàquets, les patates, els pebrots i les albergínies.

Els sabors del món

4a edició

El litxi es pot menjar cru, en conserva i assecat. Cru, es pot menjar directament, afegint-lo a amanides o farcit de diverses formes, normalment amb ingredients salats per contrastar amb la dolçor del fruit. També se'n fan begudes (amb alcohol o sense), vinagres i melmelades. També es poden usar en pastisseria així com acompanyant plats cuinats.

El litxi (Litchi chinensis) és un arbre propi del clima tropical, del sud de la Xina, de la família de les sapindàcies com ara el longan i el rambutan.

Els sabors del món

4a edició

El coco és un element importantíssim en la gastronomia de molts països de les zones tropicals arreu del món. S'utilitza bàsicament per a l'alimentació en forma de fruit, d'oli o d'una mantega molt digestiva recomanada per fer dieta alimentària. També es pot menjar el margalló de la palma, tot i que si es fa això la palmera mor.

A diversos països asiàtics i africans se'n fan begudes (fermentades o no) a partir de la saba de la planta i, en alguns casos, de les flors.

Els sabors del món

4a edició

Hi ha moltes formes de preparar aquests llegums. Pel que fa a les tavelles, es poden menjar crues o cuinar com si fossin mongetes tendres ja siguin saltades, bullides o en truita. Un cop la tavella madura, els fesols també es poden cuinar com si es tractessin de mongetes seques.

És una de les lleguminoses cultivades més importants de les zones tropicals i subtropicals semiàrides. Està estesa per Àsia, Àfrica (d'on sembla originària), sud d'Europa i Amèrica Central i del Sud.

Els sabors del món

4a edició

La sordonaia és popular en la gastronomia coreana, en la cantonesa - especialment en la de Hong Kong - i en la japonesa. Es pot menjar crua en amanida (és comú a Corea), saltada amb oli i una mica d'aigua, així com bullida (en sopa, per exemple). Cal evitar-ne la cocció en excés ja que si no té un gust massa amarg. 

La sordonaia també coneguda amb els noms de, coronària, camamilla borda i ull de bou.