Publicacions del CNL

Els sabors del món

1a edició

L'enciam espàrrec és un tipus d'enciam cultivat tradicionalment a la Xina. Té un tronc robust, de 15 a 20 cm d'alt i de 3 a 4 cm de gruix, i unes fulles llargues, verdes i estretes. Es fa servir com a verdura. El tronc, quan es talla en rodanxes, deixa anar una saba blanca molt aromàtica i de textura viscosa. Generalment es cou i se serveix acompanyant altres aliments com el pollastre, el porc o les gambes. És adequat també per cuinar-lo al wok, amb altres verdures.

A la fitxa podeu veure un plat de la cuina xinesa que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El xai és una ovella que té menys d'un any i que arriba fins als 8 quilos de pes. Ha estat criat pels humans des de fa 9.000 anys i això el converteix en el tipus de bestiar que ha estat domesticat des de fa més temps. A la cuina mediterrània és un ingredient càrnic habitual així com a la cuina índia i part de la xinesa. A l'Argentina és un dels menjars més valorats de la regió de la Patagònia. També el podem trobar en algunes cuines del Magrib, on són molt coneguts els tagín de xai (estofats amb verdures típics del nord d'Àfrica).

A la fitxa podeu veure un plat de la cuina truca que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El cuscús és una pasta de farina fraccionada en bocins rodons. Els seus grans de sèmola de blat dur poden arribar als 3 mil·límetres de diàmetre després de ser cuinats. És un producte d'Àfrica del Nord que es remunta als segles XI-XIII. El cuscús és un producte bàsic de l'alimentació en molts països africans i de l'Orient Pròxim. I ara també d'Europa: l'any 2011 el cuscús va ser escollit com un dels tres plats preferits pels francesos.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina marroquina que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El coriandre és una herba aromàtica que té aspecte de julivert. La paraula coriandrum ve del grec i significa «xinxa». El coriandre pertany a la mateixa família del comí, del fonoll i, naturalment, del julivert. De fet, també es coneix com a julivert xinès per la semblança que té amb aquesta planta.El coriandre és un dels ingredients del curri. Es fa servir en plats dolços i salats, en fresc i també com a espècia.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina armènia que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El plàtan mascle és una fruita que pot arribar a pesar uns 200 grams, té la pell verda i la polpa blanca. És originari del sud-est d'Àsia, tot i que actualment també es cultiva en diverses zones del continent americà i africà. A diferència de les altres varietats de plàtans, no es pot menjar cru: té una gran quantitat de midó, una consistència molt dura i com que no conté sucres, no és dolç.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina llatinoamericana que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El maracujà és una planta trepadora que pot arribar a fer 9 metres de longitud. El nom prové d'una paraula derivada del guaraní mburucuyá, «viver de mosques». Molta gent l'anomena fruit de la passió perquè creu que té propietats afrodisíaques. La realitat està ben lluny d'aquesta creença, ja que el nom ve de la forma de la flor, que sembla una corona d'espines. La flor és blanca amb tints roses, vermells o blaus, i pot fer fins a 10 cm.

A la fitxa trobareu una recepta llatinoamericana que utilitza aquest ingredient per a la seva elaboració.

Els sabors del món

1a edició

L'oli d'oliva s'obté a partir del suc natural de l'oliva. És probable que les primeres plantacions d'olivera es fessin a Síria i Canaan, fa més de 2.500 anys. A Egipte es va començar a utilitzar com a cosmètic. Durant l'època de l'Imperi romà se'n va estendre el conreu i consum com a aliment per tot el Mediterrani.

A la fitxa trobareu un plat local que utilitza aquest ingredient en la seva elaboració.

Els sabors del món

1a edició

La nyora és un pebrot sec, rodó, de color grana i no picant. És una espècia molt utilitzada a Catalunya, País Valencià i Múrcia. Arriba d'Amèrica probablement al segle XVI, amb unes característiques que han evolucionat amb el temps, ja que originalment era picant i de color verd.La part que es valora d'aquest pebrot és la polpa, molt apreciada pel sabor i la coloració que dóna als arrossos, guisats i salses.

A la fitxa trobareu la recepta d’un plat de la cuina catalana que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El tomàquet és una hortalissa que té l'origen a l'Amèrica del Sud. Cap a l'any 700, els asteques ja el cultivaven. El tomàquet és un mot que prové del nàhuatl tomatl. Entre les classes socials més riques dels països nord-europeus es creia que el tomàquet era verinós. Això era així perquè menjaven amb coberts fets amb un alt contingut de plom.

A la fitxa trobareu una recepta colomenca que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

La col xinesa és una hortalissa que té forma d'enciam llarg però en realitat és de la mateixa espècie que els naps. Té fulles blanques i grogues, ben atapeïdes. Es cultiva a la Xina des de fa més de 1.500 anys. Es consumeix crua, en amanides. També es fa servir per fer sopes, minestres o com a guarnició per a plats de carn.

A la fitxa trobareu la recepta d’un plat xinès fet amb aquest ingredient.