Els sabors del món

2a edició

L'arepa té una funció energètica perquè el seu contingut de carbohidrats (midó) ens proporciona energia en forma de calories. L'arepa és una coca elaborada amb massa de blat de moro molt o de farina de blat de moro precuinada, que es cou rostida a la planxa o fregida. Es pot menjar sola o farcida de formatge, pollastre, ou, carn, marisc, llegums o verdures.

Sabors del món

2a edició

L'ametlla té una funció estructural i energètica, com altres fruites seques, per l'alt contingut de proteïna i greix. Encara que el contingut de proteïnes, greixos, carbohidrats i fibra entre les ametlles i altres fruites seques és gairebé idèntic, l'ametlla és una de les fonts principals de l'antioxidant vitamina E. És molt beneficiosa per al cor ja que conté greixos saludables (àcids grassos monoinsaturats). Aporta més calci, magnesi, riboflavina i niacina que altres fruites seques.
 

Els sabors del món

1a edició

El moniato és una arrel tuberosa originària de les selves del Perú, de l'Amèrica Central i de Mèxic. S'introdueix a Europa al segle XVI, des d'on s'estén arreu del món. Actualment, el principal productor de moniatos és la Xina. Les millors condicions per al seu conreu es troba en països càlids i humits.

A la fitxa trobareu un plat de la cuina local que s’elabora amb aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

El blat és un cereal de la família de les gramínies que es cultiva arreu del món. L'origen del terme és incert. Possiblement prové del cèltic blato-, que significava «farina» i posteriorment «gra per moldre». El mot blat té el mateix origen que l'occità blat, el francès blé, el gal·lès blawd i el bretó bleud.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina xinesa que s'elabora amb aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

L'ocra -també anomenada gombo, gumbo o ocro- és una planta emprada des de fa 4.000 anys. En anglès se la coneix com a lady's fingers («dits de senyora»). El seu ús està molt més popularitzat als Estats Units i Àsia que no pas a Europa.De l'ocra se'n menja el fruit, que és utilitzat com a verdura -bullida, fregida o arrebossada- o espècia.

A la fitxa trobareu un plat de la cuina indopakistanesa que s’elabora amb aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

La maduixa és una fruita de nom llatí fragaria, que significa «aromàtic». I és que el seu gust dolç, la vermellor de la seva pell i les seves propietats medicinals i estètiques ja eren conegudes a l'antiga Roma. Durant l'edat mitjana, les maduixes simbolitzaven la pau, la prosperitat i la perfecció.A diferència d'altres fruites, les llavors de la maduixa en recobreixen la pell, i si us hi entreteniu una mica, en comptareu unes 200.

A la fitxa trobareu una recepta local que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

El lavash és un tipus de pa molt present en països com Síria, el Líban o l'Iran. A Armènia ha esdevingut un símbol nacional. El lavash pren formes diferents segons la regió. Així tant pot ser tou i flexible com cruixent i trencadís. Aquesta versatilitat de formes fa que cada poble l'empri de diverses maneres: com si fos una cullera o un plat, o fins i tot com una cassola o un tovalló.

A la fitxa trobareu la recepta de la cuina armènia per elaborar aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

L'arròs és una planta gramínia que ocupa grans extensions de la superfície conreada de la Terra. És un aliment bàsic per a la majoria de la població del món. Es creu que la meitat de les calories que consumim provenen directament de l'arròs. Es va començar a cultivar fa uns 7.000 anys a la Xina i a l'Índia i, des d'allà va passar a la resta d'Àsia, Àfrica, Europa i, més tard, a Amèrica.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina turca que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

El fonio és un dels cereals més antics -potser el més antic- de l'Àfrica Occidental. Algunes llegendes el situen amb l'origen de l'univers; de fet, el gra del fonio és el po, que significa «germen del món». Pot créixer en sòls no gaire fèrtils i en climes amb un règim de pluges força variable.Durant molt de temps va ser un producte marginal. Avui dia torna a estar valorat. Del fonio se n'aprofita tot: els animals en mengen la palla i amb les llavors se'n pot fer cuscús, pa, farinetes o cervesa. La palla també serveix com a material de construcció.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina de Guinea Conakri que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

Les faves són les llavors d'una planta lleguminosa herbàcia que pot arribar a fer un metre d'alçada. Té la forma d'una mongeta verda grossa. Es recol·lecta durant l'hivern i la primavera. Les faves s'han consumit com a aliment des de l'antiguitat a Israel, Egipte, Grècia i Roma, on tenien fama d'augmentar la virilitat dels homes. Sembla que també prové de Roma el costum de posar una fava seca dintre d'un tortell amb motiu d'una festa i coronar rei la persona que la troba.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina catalana que utilitza aquest producte.