Els sabors del món

1a edició

El tomàquet és una hortalissa que té l'origen a l'Amèrica del Sud. Cap a l'any 700, els asteques ja el cultivaven. El tomàquet és un mot que prové del nàhuatl tomatl. Entre les classes socials més riques dels països nord-europeus es creia que el tomàquet era verinós. Això era així perquè menjaven amb coberts fets amb un alt contingut de plom.

A la fitxa trobareu una recepta colomenca que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

La col xinesa és una hortalissa que té forma d'enciam llarg però en realitat és de la mateixa espècie que els naps. Té fulles blanques i grogues, ben atapeïdes. Es cultiva a la Xina des de fa més de 1.500 anys. Es consumeix crua, en amanides. També es fa servir per fer sopes, minestres o com a guarnició per a plats de carn.

A la fitxa trobareu la recepta d’un plat xinès fet amb aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

Els cigrons són les llavors d'una planta lleguminosa que té el seu origen en la zona formada per Grècia, Turquia i Síria. Sens dubte és una de les plantes de conreu més antigues que es coneixen: en regions del nord d'Àfrica i de l'Àsia occidental se n'han trobat restes de fa 7.500 anys. Els cigrons -hummus en àrab i hebreu- són molt presents a tota l'àrea mediterrània.

A la fitxa podreu veure una recepta indopakistanesa que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

La civada és una planta que pertany a la família de les gramínies. Les restes més antigues de conreus de civada es troben a l'Europa central i estan datades de l'edat del bronze. Sembla que antigament no tenia tanta importància com el blat o l’ordi ja que fins que no se'n va popularitzar el cultiu, es considerava que la civada era una mala herba d'aquests cereals.

A la fitxa trobareu la recepta de la cervesa artesana que es fa a Santa Coloma.

Els sabors del món

1a edició

Les flors d'hibisc són grosses i vistoses, en forma d'embut o trompeta de colors diversos. L'hibisc és originari del Sudan i es pot trobar en regions càlides, temperades, subtropicals i tropicals. El fruit és una càpsula que conté diverses llavors. La flor d'hibisc -també coneguda com a rosa de Jamaica- s'empra per fer infusions que es caracteritzen pel seu sabor, color i efectes benefciosos sobre el sistema nerviós, ja que no té cap substància estimulant.

A la fitxa trobareu una recepta de Guinea Conakri feta amb aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El clau -o clavell- és una espècia molt aromàtica. És el botó oral sec del claveller, un arbre originari d'Indonèsia que pot arribar a fer més de 10 metres d'alt. Fa més de 2.400 anys que se'n va generalitzar l'ús a la Xina. Els cortesans el mastegaven per aromatitzar-se l'alè quan parlaven amb l'emperador. Va passar després a l'Imperi romà i es va estendre arreu del món.

A la fitxa podreu veure un producte cent per cent colomenc que utilitza aquest producte en la seva elaboració.

Els sabors del món

1a edició

La botifarra és un embotit típic de Catalunya que presenta una gran varietat de gustos i de formes d'elaboració (botifarra crua, dolça, blanca, negra, traïdora, de perol, etc.). La botifarra crua es fa amb carn de porc, sal i pebre negre. Antigament, després de matar el porc, la botifarra crua es consumia de seguida o bé es conservava confitada en olles.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina catalana que utilitza aquest producte.

​​​​Els sabors del món

1a edició

La sal és una substància cristal·lina molt abundant a la naturalesa, pràcticament inesgotable. La podem trobar en dissolució en l'aigua del mar i en forma sòlida en dipòsits més o menys subterranis.

En aquesta fitxa trobareu una recepta de la cuina de Guinea Konakri que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

2a edició

L'alfàbrega és una de les herbes més utilitzades al món. N'hi ha més de 60 varietats, cada una amb el seu propi sabor, que poden incloure tocs de llimona, farigola, gessamí, clau, canyella o anís. Per aconseguir que tinguin més bon gust, les fulles d'alfàbrega s'han de recollir abans que la planta comenci a florir.