3. Sinonímia i antonímia
Intermedi 2
Una paraula o mot és un conjunt de morfemes que té un significat i que s’uneix amb altres mots per formar sintagmes o oracions.
Si ens fixem en el significat, podem establir relacions entre les paraules:
- Sinonímia: relació entre dues paraules o expressions que comparteixen un significat comú.
triar ↔ escollir
abecedari ↔ alfabet
aleshores ↔ llavors
escombraries ↔ brossa
menystenir ↔ menysprear
- Antonímia: relació que s’estableix entre dos mots o expressions que denoten un significat oposat.
gros ↔ petit
clar ↔ fosc
viu ↔ mort
amor ↔ odi
diversió ↔ avorriment
Tipus de sinònims
- Sinònims generals: en molt pocs casos es pot considerar que dues paraules són totalment sinònimes.
llavors / aleshores
utilitzar / usar / fer servir
Normalment cada paraula té un matís que la pot fer més adequada que una altra en un context determinat.
Per exemple, les paraules persona i individu poden ser sinònimes en un context científic, però no són intercanviables en un context més informal:
La mostra de l’enquesta és de 2.000 persones. La mostra de l'enquesta és de 2.000 individus.
A la festa del cap de setmana a la casa rural ens vam reunir 15 persones. *A la festa a la casa rural ens vam reunir 15 individus.
- Sinònims geogràfics o dialectals —escombra = granera, diners = doblers, sortida = eixida, etc.— són mots que signifiquen exactament el mateix en contextos iguals, però que reflecteixen els diferents parlars del territori.
- Sinònims de registre:
fer / fotre
presó / garjola
- Per tant, convé ser prudents en l’ús dels mots, evitar les paraules jòquer com cosa o fer, ser tan precisos com sigui possible en la tria lèxica i buscar sempre l’adequació al missatge. Cal mantenir una formalitat adequada i evitar paraules poc formals amb significats difusos, com l’ús de dallonses o el verb fotre.
Sobre els antònims
- També entre les formes antònimes és francament difícil trobar un mot el significat del qual sigui exactament i en qualsevol context el contrari del d’un altre. Així, fi i gruixut es poden considerar antònims, però el contrari de “és un noi molt fi” no és “és un noi molt gruixut”.
- Un mot és antònim d'un altre quan té un significat directament oposat. La tria d'una paraula o d'una altra dependrà del context.
- Entre les formes antònimes és francament difícil trobar un mot amb el significat contrari que un altre i que es pugui aplicar en qualsevol context. Així, fi i gruixut es poden considerar antònims, però el contrari de "és un noi molt fi" no és "és un noi molt gruixut".
Per què ens són útils els sinònims?
La tria de les paraules d'un text en pot dificultar o en pot facilitar la lectura. A l'hora d'elaborar un text, ja sigui oral o escrit, cal recórrer a mots amb un significat precís i adequats al context.
- Cal evitar les repeticions: la repetició d'un mot en un espai breu empobreix el text i afecta la transmissió de la informació perquè pot avorrir el lector.
- És important evitar l’ús de mots jòquer: sovint s'abusa de noms, verbs o adjectius que tenen un significat força genèric i imprecís. L'ús abusiu d'aquestes paraules denota la pobresa de vocabulari de l'emissor, empobreix el text i el buiden de contingut (cosa, fer...).
Podeu ampliar la informació sobre els mots jòquer a la fitxa de precisió lèxica.
Intermedi 3
Eufemismes
Els eufemismes són paraules o expressions que es fan servir per evitar paraules que es considera que són tabú, malsonants o inadequades pel context.
traspàs > mort
invident > cec
donar a llum > parir
òndia > hòstia
casum > em cago en…
centre penitenciari > presó
tercera edat > vellesa
mal lleig > càncer
ha mort: ha traspassat, ens ha deixat…
Suficiència 2
Una altra característica que tenen les paraules és la polisèmia, que es produeix quan tenen més d’un significat, com passa amb paraules com boca (d’una persona, del metro, del port), banc (seient, d’estalvis), ull (d’una persona, d’una agulla, de l’escala) o ulleres (instrument òptic, taques sota els ulls, pastís).
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El text instructiu o directiu
- 11. El text descriptiu
- 12. El text narratiu
- 13. El text explicatiu
- 14. El text argumentatiu
- 15. El text predictiu
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 24. L'esquema i el resum
- 25. L'apunt en un blog
- 26. La ressenya
- 27. La notícia
- 29. El discurs inaugural
- 30. L'editorial
- 31. L'article d'opinió
- 32. L'article valoratiu
- 33. L'informe
- 34. Coherència i cohesió en apartats i subapartats
- 35. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català