17. El missatge de veu i la conversa telefònica

El missatge de veu

El missatge de veu és un mitjà de comunicació unidireccional i asíncron. És unidireccional perquè no hi ha interacció entre l’emissor i el receptor, i és asíncron perquè no és simultani en el temps.

Característiques del missatge de veu:

• Ha de ser breu i concís perquè la comunicació sigui eficaç.
   
• Cal que la informació important aparegui al principi o al final del missatge i que estigui ben ordenada.
   
• Pot servir per deixar un avís enregistrat que respongui a la persona que truca, o bé pot ser un missatge o un encàrrec que deixem quan truquem a algú que no respon.

La conversa telefònica

La conversa telefònica és una forma de comunicació immediata i simultània, tot i que les persones que hi participen són en llocs diferents.

Això determina l’ús d’algunes formes lingüístiques, com ara els demostratius (aquest, aquell; això, allò).

• El tema de les trucades pot ser molt divers:
  • Preguntar per l’estat d’algú.
  • Concertar una cita.
  • Felicitar algú.
  • Convidar algú a una festa, una reunió…
  • Informar d’algun fet.
  • Sol·licitar un servei.
  • Fer una reclamació.

• Malgrat el seu caràcter espontani, les converses telefòniques solen tenir algunes estructures fixades.
  • Per saludar: Hola, Bon dia, Bona tarda...
  • Per respondre el telèfon: Digui?, Mani'm...
  • Per preguntar la identitat de qui parla: Qui és?, Amb qui parlo? Qui truca?…

• En les converses formals, cal saludar, presentar-se i explicar l’objectiu de la trucada.
     Bon dia. Soc en Joan Pla, de la gestoria Avanti. Truco per...

  I es fa servir la tercera persona (vostè) per adreçar-se a l’interlocutor.
     Truco per fer-li una enquesta sobre els hàbits de...

• En les converses informals s’empra la segona persona (tu).
     Et truco per si vols venir a fer un cafè.