9. Els quantitatius i els indefinits
Bàsic 2
Els quantitatius
Els quantitatius determinen un nom i indiquen una quantitat de manera poc precisa.
Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural |
---|---|---|---|
molt poc bastant |
molta poca bastanta |
molts pocs bastants |
moltes poques bastantes |
(no) gaire | (no) gaires | ||
força, (no) gens, massa, més, menys, prou |
- Per indicar una quantitat alta fem servir molt, molta, molts, moltes.
Escolta molta música i canta moltes cançons.
Tinc molta gana.
Parla moltes llengües.
- Per indicar una quantitat considerable podem usar força, invariable, i bastant, bastanta, bastants, bastantes.
Fa força feina.
Tinc bastant fred.
Tenim bastants amics.
- En frases negatives, per indicar una quantitat petita fem servir no + verb + gaire.
No tinc gaire feina. No tinc gaire gana.
No tinc gaires amics. No tinc gaires mobles a casa.
No hi ha gaire llet a la nevera. Avui a classe no hi ha gaire gent.
No tinc gaires diners, no puc sortir a sopar.
- Per indicar una quantitat nul·la fem servir gens en frases negatives per a coses que no es poden comptar. La quantitat pot ser molta, bastanta, poca o, si és nul·la, gens.
A la nevera no hi ha gens de llet.
No estic gens cansat.
Parlo molt català però no parlo gens de xinès.
No tinc gens de gana.
No tinc gens de menjar a la nevera.
Cal fixar-se que diem que no es pot comptar la llet, la gana, cansat…, perquè no puc dir *tinc una llet, *tinc dues ganes o *estic tres cansats.
Els indefinits
Els indefinits determinen un nom amb poca precisió. Generalment són adjectius si acompanyen un nom i són pronoms si en substitueixen un altre.
Els indefinits | |
---|---|
algun, alguna, alguns, algunes un altre, una altra, altres ambdós, ambdues; tots dos, totes dues… cada cada un, cada una, cadascun, cadascuna cap cert, certa, certs, certes |
diferent, diferents diversos, diverses qualsevol, qualssevol res tot, tota, tots, totes un, una, uns, unes uns quants, unes quantes |
- Per indicar una quantitat nul·la (‘nombre zero’) d’una cosa comptable fem servir cap.
Tu tens molts llibres, però jo no en tinc cap.
No tinc cap germà, però tu en tens tres.
No hi ha cap ampolla de vi al rebost.
No tinc cap dia de vacances. No puc fer cap viatge.
Cap de nosaltres no ha fet els deures.
Fixeu-vos que diem que es poden comptar perquè n’hi podria haver, per exemple, tres, dos o dues, un o una o cap, quan la quantitat és nul·la.
- L’indefinit per indicar ‘cap cosa’ és res.
A la nevera no hi ha res.
No he comprat res.
Diumenge a casa no faig res.
- És important, doncs, no confondre gens i res. El primer, gens, indica quantitat nul·la d’alguna cosa. En canvi, res es refereix a la nul·litat absoluta, ‘cap cosa’.
No tinc gens de fred. No m’agrada gens el fred.
No tinc res. No veig res. No faig res.
Per tant, és del tot incorrecte dir *No tinc res de gana en comptes de No tinc gens de gana.
Els quantitatius i els indefinits també poden acompanyar un verb. En aquest cas són adverbis.
Per ampliar aquesta informació podeu consultar la fitxa sobre els adverbis.
Bàsic 3
Quantitatius i indefinits conflictius
- El quantitatiu massa implica que supera el que és recomanable, el que es pot suportar.
Hi ha massa gent a l’autobús, no hi cabem.
Em fa massa mandra, no sortiré.
Estic massa tip, no puc menjar més.
- L’indefinit prou implica una quantitat suficient.
Si ja tens prou sopa avisa’m i no te’n serviré més.
Ja té prou feina, no n’hi donis més.
Aquest abric no és prou gruixut i passo fred a l’hivern.
No té prou diners per comprar una casa.
- Utilitzem el quantitatiu gens amb noms no comptables, és a dir, amb coses que no es poden comptar amb unitats.
A la cuina tinc molt sucre, tinc poca farina, no tinc gens de gel.
Cal fixar-se que sucre, farina i gel són no comptables perquè no podem tenir un sucre, dues farines, tres gels…
- L’indefinit cap el fem servir amb noms comptables, és a dir, amb coses que es poden comptar amb unitats.
A la cuina tinc molts trossos de formatge, tinc poques peces de fruita i no tinc cap ampolla de vi.
Fixeu-vos que trossos de formatge, peces de fruita i ampolla de vi són comptables perquè podem tenir molts trossos de formatge, quatre trossos de formatge, dues peces de fruita, poques peces de fruita i una ampolla de vi, o trenta ampolles de vi… Les podem comptar amb unitats.
- L’indefinit res indica ‘cap cosa’.
No tinc res a la nevera.
A la botiga no hi ha res.
- El quantitatiu gaire i l’indefinit res poden aparèixer en frases negatives amb sentit de negació, però també tenen un sentit afirmatiu en frases interrogatives i condicionals.
No m’agrada gaire anar a comprar al mercat. (negativa)
T’agrada gaire anar a comprar? (interrogativa)
Si ve gaire tard, ja no hi serem. (condicional)
Diumenge jeu tot el dia al sofà i no fa res. (negativa)
Et fa res que vingui amb els amics? (interrogativa)
Si fas res interessant, avisa’m i ho fem plegats. (condicional)
Alerta!
És important tenir clara la diferència entre gens i res:
► No m’agrada gens jugar a futbol. (= una cosa, quantitat nul·la)
► No m’agrada res. (= no m’agrada cap cosa; fixeu-vos que al costat de la paraula res no hi ha cap més paraula)
Podeu consultar la fitxa dels adverbis per ampliar aquesta informació.
Elemental 1
Pronoms indefinits referits a persones
Pronom i significat | Exemples |
---|---|
tothom = totes les persones ningú = cap persona algú = alguna persona ningú = cap persona cadascú (o cada u) = cada persona qualsevol = no importa quina persona |
En arribar va saludar a tothom. Diumenge a classe no hi ha ningú. Era necessari que algú el presentés. Ningú no va voler acompanyar-lo. El millor és que cadascú agafi el seu llibre. És una feina tan fàcil que qualsevol la pot fer. |
Pronoms indefinits referits a coses
Pronom i significat | Exemples |
---|---|
tot = totes les coses res = cap cosa |
Ho vols tot. No tens res. |
Elemental 2
Gaire, res, ningú, cap i enlloc amb sentit positiu en frases interrogatives
gaire res ningú cap enlloc |
Ha parlat gaire? = Has parlat molt? Has trobat res? = Has trobat alguna cosa? Ha vingut ningú? = Ha vingut algú? Vols cap préssec? = Vols algun préssec? L'has vist enlloc? = L’has vist en algun lloc? |
Enllaços relacionats
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 20. Sons en contacte
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català