10. Els gentilicis
Bàsic 1
Els gentilicis són adjectius que indiquen l’origen o la procedència i es relacionen amb noms propis corresponents a països, comarques, ciutats…
Cal fixar-se que, encara que el nom propi comenci per majúscula, el gentilici s’escriu amb minúscula inicial.
Terminació del gentilici | Nom propi | Gentilici |
---|---|---|
-í , -ina | el Marroc Tarragona Alacant Menorca Tortosa |
marroquí, marroquina tarragoní, tarragonina alacantí, alacantina menorquí, menorquina tortosí, tortosina |
-à, -ana | els Països Catalans, Catalunya el País Valencià Nigèria l’Uruguai la República Dominicana l’Equador Itàlia l’Àfrica Roma |
català, catalana valencià, valenciana nigerià, nigeriana uruguaià, uruguaiana dominicà, dominicana equatorià, equatoriana italià, italiana africà, africana romà, romana |
-ès, -esa | la Xina França el Pakistan Portugal Viena Hongria Romania |
xinès, xinesa francès, francesa pakistanès, pakistanesa portuguès, portuguesa vienès, vienesa hongarès, hongaresa romanès, romanesa |
-ec, -ega | Grècia Noruega |
grec, grega noruec, noruega |
-u, -va/-ea | Moldàvia Europa |
moldau, moldava europeu, europea |
-enc, -enca | Eivissa el Canadà Santa Coloma |
eivissenc canadenc, canadenca colomenc, colomenca |
altres …, -a |
el País Basc Espanya l'Índia Armènia Andalusia Extremadura Alemanya Suïssa Suècia Bèlgica Àustria el Brasil |
basc, basca espanyol, espanyola indi, índia armeni, armènia andalús, andalusa extremeny, extremenya alemany, alemanya suís, suïssa suec, sueca belga, belga austríac, austríaca brasiler, brasilera |
Bàsic 2
- Els gentilicis fan referència als països, però també als continents, i fan funció d’adjectiu, que ens serveix per descriure:
Soc africà. La cultura africana és fascinant. L’Idrissa parla tres llengües africanes.
Una llengua asiàtica.
La meva germana és americana.
L’Akira és japonès i en Hamid és indi.
La Marta és europea i en Pere també és europeu.
- Fixeu-vos que alguns països o agrupacions de països no tenen gentilici propi en català i que, per tant, cal fer referència al topònim d’origen.
En James és de Singapur.
La Martha és de la Unió Europea.
En João és de Curaçao.
- Alguns gentilicis es corresponen molt sovint amb el nom d’una llengua, i són, en aquest cas, noms comuns:
Els alumnes de la classe parlen català.
La Sigríður parla islandès.
En Konstantinos parla grec.
L’Aitziber i en Gorka parlen basc.
- Tot seguit hi ha una llista de països amb el gentilici respectiu.
Països | Gentilicis |
---|---|
Abkhàzia |
abkhaz, abkhaza |
Bàsic 3
Els gentilicis són adjectius que també poden fer referència a ciutats.
- Tot seguit hi ha gentilicis de les terres de parla catalana:
Ciutats dels Països Catalans | Gentilicis |
---|---|
Alacant |
alacantí, alacantina |
- Gentilicis d’altres ciutats d’Europa i d’arreu del món:
Ciutats del món | Gentilicis |
---|---|
Alger |
algerià, algeriana |
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 20. Sons en contacte
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català