Cercar Cerca avançada
Tornar

3. El gènere de noms i adjectius

Bàsic 1

Fem servir els noms (que també anomenem substantius) per designar persones, animals, coses, elements i idees. I fem servir els adjectius per indicar algunes qualitats dels noms.
   la vaca cega, la taula rodona, el sentiment inquietant
   (vaca, taula i sentiment són noms; cega, rodona i inquietant són adjectius)

Tant els noms com els adjectius s’adapten al gènere (masculí o femení) i al nombre (singular o plural).

Formació del femení

Algunes terminacions per a la formació del femení a partir de la forma en masculí, tant per a noms com per a adjectius, són les següents:

  • afegim -a a la forma en masculí:
       verd > verda; fosc > fosca
  • afegim -na a la forma en masculí:
       rodó > rodona; català > catalana; eslovè > eslovena
  • canviem una e per una a:
       nostre > nostra; ample > ampla
  • fem un canvi de consonant:
       groc / groga; nebot / neboda; blau / blava; lleig / lletja; boig / boja; tranquil / tranquil·la
  • formes diferents entre la masculina i la femenina:
       oncle > tia; bou > vaca
  • formes invariables, que són iguals en masculí i en femení:
       marró, intel·ligent, amable, elegant, violeta

Bàsic 2

El gènere és arbitrari. Això implica que el fet que una paraula que designa coses i idees abstractes sigui masculina o femenina no s’explica per cap motiu aparent.

Per això, un mateix concepte pot tenir diferent gènere depenent de la llengua en què s’expressi.

Casos especials del gènere: diferències entre llengües

Català Occità Francès Italià Castellà Portuguès
el peu
el nas
els espinacs
les postres
el color
el núvol
la dent
el raïm
el front
la sabata
la sal
la llet
la sang
la llimona
la xocolata		 lo pè
lo nas
los espinarcs
lo dessèrt
la color
lo nívol
la dent
lo rasim
lo front
la sabata
la sal
lo lach
lo sang
lo limon
lo chocolat		 le pied
le nez
les épinards
le dessert
la couleur
le nuage
la dent
le raisin
le front
le soulier
le sel
le lait
le sang
le citron
le chocolat		 il piede
il naso
gli spinaci
il dessert
il colore
la nube
il dente
l'uva
la fronte
la scarpa
il sale
il latte
il sangue
il limone
il cioccolato		 el pie
la nariz
las espinacas
el postre
el color
la nube
el diente
la uva
la frente
el zapato
la sal
la leche
la sangre
el limón
el chocolate		 o pé
o nariz
os espinafres
os postres
a cor
a nuvem
o dente
a uva
a fronte
o sapato
o sal
o leite
o sangue
o limão
o chocolate

En aquesta animació pots aprofundir en el contingut del gènere dels noms.

Intermedi 1

  • El nom (o substantiu) és un mot variable (en gènere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).
    Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües romàniques.

    Així, són noms masculins:
els afores
un anell
un avantatge    
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dubte		 un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
un full (de paper)    
un interviu
el llegum
el lleixiu		 el marge
un orde (religiós)   
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits
un titella
un bacteri

        I són noms femenins:

una amargor      
una arma
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor		 una anàlisi
una àgape
una àncora
la marató
una fulla (d’un arbre)
una aroma
la cercavila
la dent		 la nespra
les postres
la síncope
la síndrome           
la sida
la calor
una allau
la resta
  • L’adjectiu és una paraula que modifica el nom i n’indica qualitats.
    Hi ha adjectius de dues terminacions, una per al masculí i una per al femení, i d’una sola terminació. Aquests últims són invariables pel que fa al gènere, és a dir, presenten la mateixa forma per al masculí i per al femení.
    • adjectius variables quant al gènere: verd, verda; gros, grossa…
    • adjectius invariables quant al gènere: amable, humil, intel·ligent, fàcil, útil, feliç, capaç…

Formació del femení en els substantius

Terminacions Exemples Observacions
Masculí + -a nen > nena
forner > fornera		 Canvis ortogràfics:
  gos > gossa
  hereu > hereva...
Masculí -e, -o, -u
Àtones femení -a		 mestre > mestra
monjo > monja
europeu > europea		  
Masculí + -na, -ina, -essa  
 		 rei > reina
Àngel > Angelina
metge > metgessa		 Canvis ortogràfics:  
   veí > veïna...
Masculí -or, -òleg
Femení -riu, -òloga		 actor > actriu
filòleg > filòloga		  
Arrel diferent home > dona
cavall > euga		  
Distinció de gènere afegint mascle o femella rossinyol mascle > rossinyol femella    
Femení + -ot = masculí bruixa > bruixot  

Formació del femení en els adjectius

En els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la formació dels substantius. Cal tenir present, però, que hi ha molts adjectius d’una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

Els adjectius que tenen una sola terminació per al gènere masculí i per al femení en català, solen tenir una sola terminació en altres llengües romàniques.

Terminacions Singular
masc. i fem.		 Plural
masc. i fem.		 Observacions
i excepcions
 -ble  amable
 feble
 possible		 amables
febles
possibles		  
 -al, -el, -il  normal
 fidel
 difícil		 normals
fidels
difícils		  anòmal > anòmala
 paral·lel > paral·lela
 tranquil > tranquil·la
 nul > nul·la…
 -ar, -or  escolar
 superior		 escolars
superiors		  avar > avara
 rar > rara
 incolor > incolora…
 -ant, -ent  elegant
 obedient		 elegants
obedients		  sant > santa
 atent > atenta
 content > contenta
 lent > lenta…
 -a  agrícola
 persa		 agrícoles
perses		  
 -e  alegre
 jove		 alegres
joves		  negre > negra
 apte > apta
 agre > agra
 culte > culta…

Etiquetes: adjectius, gènere, substantius

Enllaços relacionats

Filtres

Nivell