Tornar
2. Les vocals
Intermedi 1
La llengua catalana té vuit sons vocàlics, però no totes les varietats presenten tots els sons. Per exemple, en la varietat occidental del català no hi ha vocal neutra.
- Els sons vocàlics en posició tònica són:
- a: ball, cantarà, arc, llapis, cant…
- e oberta: èxit, lletra, terra, hivern…
- e tancada: faré, festa, cent, carrer, després…
- i: camí, compartir, fill, anís…
- o oberta: història, vòmit, elogi, coll, poble…
- o tancada: balcó, secció, bossa, forn…
- u: puny, músic, ungla, ull, busca;
- En posició àtona hi ha les lletres i els sons següents:
| So | Català occidental | Català oriental |
|---|---|---|
| i e ə a o u |
oli, premi carretó, viure — passar, parlar posar, costat sucar, muntanya |
oli, premi — carretó, viure; casa, caseta — — sucar, muntanya; sortida, cortina |
- Fixeu-vos que, en els parlars orientals, en posició àtona:
- La vocal o es pronuncia [u]:
corrent, lloguer, velocitat, sortir, cocodril…
c[u]rrent, ll[u]guer, vel[u]citat, s[u]rtir, c[u]c[u]dril…
- Les vocals a i e tenen un so neutre [ə]:
barca, llibre, entrada, carregar, relació…
barc[ə], llibr[ə], [ə]ntrada, c[ə]rr[ə]gar, r[ə]l[ə]ció…
- La vocal o es pronuncia [u]:
- Les vocals dèbils, i i u, poden sonar com a semivocals en posició àtona, formant part d’un diftong:
- diftong creixent: noia, espaiós; qualitat, creuava…
- diftong decreixent: noi, aire; treure, coure…
Si voleu ampliar aquesta informació podeu consultar la fitxa de les varietats del català per saber quins parlars són del bloc oriental i quins del bloc occidental, la fitxa dels diftongs per saber què és una semivocal i la fitxa de les síl·labes per saber què és una vocal tònica i una vocal àtona.
La vocal neutra
La vocal neutra [ə] és un so vocàlic típic del bloc oriental del domini lingüístic.
És un so que queda entre els de la a i la e quan alguna d’aquestes dues vocals es troba en una síl·laba àtona.
Com que hi ha dues lletres que poden representar el so de la vocal neutra, pot ser que tinguem dubtes a l’hora de saber quina de les dues hem d’escriure. Per guiar-nos, podem considerar els criteris següents:
| Escrivim a | Escrivim e |
|---|---|
| En la terminació dels mots femenins, en general: dona, finestra, quadra… Les paraules masculines acabades en -ma, -ta, -arca, -ista i -cida:
teorema, dilema, atleta, aristòcrata, monarca, accionista, insecticida… |
En la terminació dels mots masculins, en general: home, assumpte, regne… En els plurals acabats amb -es: plomes, eines, dones… En les adjectius invariables formats amb el sufix de derivació -aire:
cantaire, drapaire… |
- El canvi de a a e quan fem el plural pot provocar canvis ortogràfics en les consonants precedents:
| Canvis en la formació de plurals | ||
|---|---|---|
| -ca > -ques vaca, vaques |
-qua > -qües pasqua, pasqües |
-ja > -ges platja, platges |
| -ça > -ces plaça, places |
-gua > -gües aigua, aigües |
-ga > -gues amiga, amigues |
- Si es tracta de paraules derivades, per saber si cal escriure a o e s’ha de buscar l’arrel de la paraula, la paraula primitiva o una paraula de la mateixa família que tingui en posició tònica el so que ens fa dubtar. La paraula derivada l’escriurem amb a si la vocal tònica de la paraula primitiva, a la mateixa posició, és una a, i amb e si és una e.
Així, terreny s’escriu amb e perquè terra, la paraula primitiva, té la e tònica en aquella mateixa posició.
De la mateixa manera, escrivim teulada perquè prové del mot primitiu teula, o escrivim ramet perquè prové de ram.
| Derivat amb vocal neutra | Paraula primitiva |
|---|---|
| terreny ramet tancar teulada peuet Pauet |
terra ram tanca teula peu Pau |
- En les formes verbals podem mirar com ho fan les persones del singular del present d’indicatiu quan és tònica.
paguem > jo pago
peguem > tu pegues
pesem > ella pesa
passem > jo passo
- En les desinències verbals, el so de la vocal neutra es representa amb a:
- En l’última lletra dels verbs de la primera conjugació: copia, mira, parla…
- En les formes àtones dels verbs amb doble forma a l'arrel:
jeure / jaure: jaiem, jauríeu, jaureu…
treure / traure: trauria, trauríeu, traureu…
néixer / nàixer: naixia, naixeríeu, naixereu…
- I escrivim amb e:
- En la penúltima lletra dels verbs: trenquen, menges, renten…
- L'última lletra dels infinitius de la 2a conjugació: creure, prendre, coure, moure, vendre, caure…
- El so final en les formes del present o de l’imperatiu dels verbs següents:
córrer, venir (o vindre), obrir i omplir:
corre, vine, obre, omple.
La o àtona
En català oriental la o, quan es troba en síl·laba tònica, distingeix dos sons: o oberta i o tancada; en canvi, quan es troba en síl·laba àtona, la lletra o es pronuncia [u]. Aquest fet pot ocasionar dubtes ortogràfics, que es poden resoldre si tenim en compte els criteris següents:
- S’ha de buscar una paraula de la mateixa família en què la vocal dubtosa sigui tònica.
dotzena < dotze
golafre < gola
ullera < ull
- En les formes verbals podem comprovar com s’escriuen les vocals tòniques de les formes del singular del present d’indicatiu.
plorava < jo ploro
jugava < tu jugues
- A més, hem de tenir en compte els casos següents:
| Escrivim amb o | Escrivim amb u |
|---|---|
| L’acabament de la 1a persona del present d’indicatiu: sento, travesso, visito… Les formes àtones de l’arrel dels verbs següents: collir: collia, collim, collireu… escopir: escopim, escopies, escopiríeu… sortir: sortiu, sortint, sortirem… tossir: tossim, tossies, tossien… cosir: cosiu, cosiríem, cosint… En general, les vocals àtones dels verbs poder i voler: poder: podríem, podent, poguessis, podríeu, pogut… voler: voldria, volent, volguéssim, voldríeu, volgut… Els acabaments de substantius masculins com: monjo, ferro, piano… El plural dels mots en què el singular acaba amb les consonants -s, -ç, -x, -ix, -tx, -ig, -sc, -st i -xt: gossos, dolços, fixos, calaixos, despatxos, bojos, discos, testos, textos… |
Les formes tòniques de l’arrel dels mateixos verbs: collir: cullo, culls, cull… escopir: escupo, escups, escup… sortir: surto, surts, surt… tossir: tusso, tusses, tus… cosir: cuso, cuses, cus… Les vocals u tòniques i en el present de subjuntiu i d’imperatiu de poder i voler, siguin àtones o tòniques: poder: puc, pugui, puguis (i també puguem i pugueu)… voler: vull, vulgui, vulguis (i també vulguem i vulgueu)… Els acabaments de substantius masculins com: correu, cacau, riu… (plural: correus, cacaus, rius) Els substantius de nombre invariable: un globus, dos globus un cactus, tres cactus un virus, diversos virus un llapis, molts llapis |
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 20. L'anunci
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 27. La notícia
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català